1/6/10

Albert Pla i Nualart

Us transcric un article de ALBERT PLA NUALART de l’AVUI... per ser llegit.



Ens hem tornat nacionalitats

Els sufixos tenen significat i això fa que de vegades tenyeixin paraules que voldríem més neutres. Sovint parlem d’interessos partidistes quan només volen dir de partit. L’adjectiu partidista implica adhesió incondicional i és, per tant, més parcial i negatiu que de partit.
De fet, la política ja té tantes connotacions negatives que els politicòlegs es neguen a dir-se així i es fan dir politòlegs: la RAE ho accepta i el DIEC encara no. I aviat els nacionalistes se’ns faran nacionalitaris, que ve a ser el mateix però en pobrets i sense Estat, o sigui inofensius.
El sufix –ari no sona aquí, paradoxalment, tan nazi com –ista. L’ampli sentit de –ari fa dir a alguns que crisi humanitària ha de ser crisi humana, però –ari connota lluita i reivindicació, i de la mateixa manera que un problema sanitari no és un problema sa i una ideologia igualitària no és una ideologia igual, jo i vosaltres passem crisis humanes, però les que demanen un esforç col·lectiu i solidari són humanitàries.

30/5/10

Presentació: Pel camí de l'aire

Víctor Verdú presenta el seu nou poemari Pel camí de l’aigua a l’Heliogabal, a les 21h.

Hi participaran Jordi Quer, editor; Jordi Pàmias, poeta; Òscar Rocabert, poeta; Xavier Baró, cantautor; i Víctor Verdú, autor del llibre

28/5/10

Neix una nova editorial en català


Fil d’Aram dóna les seves passes com a editorial independent que aspira a publicar modestament, però amb determini, títols selectes, amb propostes que volen ser una aportació pròpia al panorama del sector. El nou segell, que publica només en català i vol tenir presència en el conjunt dels territoris de parla catalana, preveu la publicació d’entre dos i quatre obres anualment, que comercialitzarà i distribuirà l’empresa Comercial Llibres. Com a declaració d’intencions, els fundadors i directors de Fil d’Aram, Xavier Blanch i Laura Espot, considerem la possibilitat de publicar obres inscrites en qualsevol gènere literari “sempre i quan siguin de qualitat i ens agradin”. “Publicarem pocs títols, però molt triats” afegeixen.


L'acte inaugural el proper 27 de maig a la llibreria PROA ESPAIS (Rosselló 212) a les 7 de la tarda, amb la presentació dels dos primers llibres, escrits per Teresa Duran i Lola Casas.

27/5/10

Dijous a la Vila de Gràcia


Tallers oberts Gràcia 2010



Les jornades ofereixen per entrar a descobrir els tallers, ja que la resta de l'any no solen estar oberts al públic. Podreu conviure amb els artistes i els artesans i descobrir com treballen. A més, també es plantegen activitats paral·leles.

23/5/10

Jaime Gil de Biedma

"Y preguntarme por qué no escribo inevitablemente desemboca
en otra inquisición mucho más azorante: ¿por qué escribí? Al fin
y al cabo, lo normal es leer. Mis respuestas favoritas son dos. Una,
que mi poesía consistió sin yo saberlo en una tentativa de inventarme
una identidad; inventada ya, y asumida, no me ocurre más
aquello de apostarme entero en cada poema que me ponía a escribir,
que era lo que me apasionaba. Otra, que todo fue una equivocación:
yo creía que quería ser poeta, pero en el fondo quería ser poema."


JAIME GIL DE BIEDMA
Las personas del verbo


20/5/10

Dijous a la Vila de Gràcia

De pensament, Paraula i Obra
Coordinador: Jordi Virallonga
Aquest dijous tindrem la presència de LUIS GARCÍA MONTERO

Luis García Montero, poeta i Catedràtic de Literatura Espanyola a la Universidad de Granada. Ha publicat més de vint-i-cinc poemaris i diversos llibres d’assaig.
Recentment, ha recollit la seva obra completa en Poesía 1980-2005 (2006) i ha publicat els poemaris Infancia (2006) i Vista Cansada (2008). Amb aquesta última obra ha guanyat el Premio de la Crítica de Andalucía 2009.

Ja vaig parlar del poeta en un post el passat mes d’octubre

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).

19/5/10

Recital poètic

Després de cinc anys des la publicació del poemari Monstres de Josep Lluís Aguiló, i amb motiu de l’exposició de pintures Monstres de Catalina Cànoves, els poetes Josep Lluís Aguiló, Sam Abrams, Sebastià Alzamora i Enric Sòria ens oferiran un recital monstruosament poètic


Espai Mallorca
c/del Carme, 55
Barcelona
Horari: 19:30h

14/5/10

POESIA A LES CAVES

La veu dels poetes s’escoltarà cada divendres de maig a les caves de Sant Sadurní






CAVES BENEIT
c/ Provença, 1
St. Sadurní d'Anoia


10/5/10

Poesia i Pintura


Presentació del llibre Interiors Invertebrats d’Antoni Gost i Tòfol Sastre, publicat a Edicions Albopàs.




A càrrec de Josep Manyà, dissenyador i professor de l'Escola Massana, Joan Font, Conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Pere Joan Martorell, Director General de Cultura del Govern de les Illes Balears, i Antoni Torrens, activista cultural.


Espai Mallorca
c/del Carme, 55
Barcelona
Horari: 19:30h

7/5/10

Festival Primavera Poètica


Taula rodona sobre l’obra literària de Núria Albó


Amb Francesc Viñas, professor de Literatura, Josep Francesc Delgado, escriptor i editor, i Lluïsa Julià, escriptora i crítica literària.

Una aproximació a les diferents facetes literàries de l’autora garriguenca. L’acte, el segon que s’emmarca en l’Any Núria Albó, reunirà especialistes en l’obra de l’autora que ens parlaran de la seva literatura infantil i juvenil, de la poesia, dels contes i de la novel·la.


Sala Municipal d’Exposicions, 19h
La Garriga

5/5/10

Exposició Rodney Graham


A través del bosc és una exposició de l’artista canadenc Rodney Graham que examina l’evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l’adaptació de models literaris i influïda per l’art conceptual dels anys setanta.


El propòsit d'aquesta exposició a Barcelona, Basilea i Hamburg és presentar en aquestes tres ciutats un artista que té les seves arrels artístiques en l'art conceptual dels anys vuitanta i que des de la seva primera època a Vancouver ha ampliat constantment els seus conceptes, fins al punt que ara és capaç de produir obres en uns mitjans tan diversos com la literatura i la música, la fotografia, el cinema i la pintura.

El títol de l’exposició, A través del bosc, està extret d'un passatge fonamental de la traducció anglesa de Lenz, l'obra de Georg Büchner, i expressa el tema romàntic de l'home perdut en el bosc. Hem triat aquesta expressió com a leitmotiv i principi configurador de l'exposició: el bosc i les seves clarianes com a lloc i com a metàfora de l'obra de Rodney Graham.


30/01/2010 - 18/05/2010
MACBA


4/5/10

Presentació d'Andreu Gomila


EL PORT. NO SERÀ RES DE MI

Presentació del llibre: El port. No serà res de mi, d'Andreu Gomila publicat a l'editorial Moll. A càrrec de David Castillo, escriptor.



Una novel·la de l’esperança i del desencant. El Port. No serà res de mi és la història de na Maria, n’Arnau i n’Orestes, tres joves illencs que, al voltant del Port que els ha vist créixer, viuen el trànsit que els porta de la joventut a la consciència adulta: la desorientació de n’Arnau, l’anhel de plenitud de na Maria i el brutal vitalisme de n’Orestes els portaran a tots tres al coneixement del desig i de l’absència, del goig i de la desolació, de la vida i la mort.

Espai Mallorca
c/del Carme, 55
Barcelona
Hora: 19:30h

2/5/10

Poesia Visual

EDUARDO KAC és un artista brasiler que es va donar a conèixer pels seus poemes digitals als anys vuitanta quan encara no es parlava d'Internet.
Va sorprendre el món amb el seu "art transgènic": primer amb una innovadora instal·lació anomenada Gènesi (1999), que incloïa un "gen d'artista" inventat per ell mateix, i després amb el seu conill fluorescent anomenat Alba (2000).

Eduardo Kac: Letter (1996)
Un poema de navegació que presenta a l’espectador una lectura des de tots els angles possibles. Una carta mitjançant un con espiral fet de paraules on tots els textos són creats com si fossin escrits per la mateixa persona.
El poema fa referència als moments del naixement i la mort de la família del poeta, com un vídeo documental d’una experiència de lectura interactiva.


Eduardo Kac - "Letter"
Uploaded by arginati22. - Check out other Film & TV videos.

30/4/10

Un poema de Màrius Sampere

BREUMENT

Breument l'eternitat, llargs són els dits,
les trenes i el dolor. Sense gruix,
el temps i el paper
d'embolicar.

Plaer?, sempre orgasme
Interromput. És llei de Déu
tallar el respir. Només perdura
la desfiguració.

Per això l'arruga, la fugida
de la bellesa
cap a l'amagatall. Ens sentim
molt més segurs
al final de les llàgrimes.


Màrius Sampere. L'estació dels espiadimonis (2010)

29/4/10

Dijous a la Vila de Gràcia

De pensament, Paraula i Obra
Coordinador: Jordi Virallonga

Aquest dijous tindrem la presència de JAHEL VIRALLONGA i CLARA COMAS

2X2: Poetes joves

CLARA COMAS és periodista i estudiant de lingüística.Va ser finalista del Segon Premi Universitari de Poesia Mª Mercè Marçal. La seva poesia ha estat recollida a Quàntiques. Poesia jove amb diferencial femení (Servei de Publicacions de la UAB, 2008). La paradoxa que s’amaga al fons dels sentiments, la perplexitat davant la màgia dels fets quotidians, la sensualitat i la frescor d’una joventut amarada d’alegre lucidesa, són algunes de les agradables sorpreses que ens esperen als seus versos.


JAHEL VIRALLONGA estudiant de Publicitat i Relacions Públiques a la UAB. Treballa en una empresa de gestió cultural i ha col·laborat en projectes per al Consorci de Biblioteques, per a l'ACEC, per a l'Institut Català de la Dona i per a diferents centres cívic. Ha publicat poemes a la revista Piedra del Molino, a ALGA i als llibres d'actes de Poesía joven de la Fundación Rafael Alberti i Cosmopoética de Còrdova (2006).



Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).

26/4/10

Textos literaris a la xarxa

Per Lluís Rius Oliva he pogut conèixer el web TextARc

TextArc és una interessant proposta que es basa en l’exploració visual d’un text, en aquest cas “Alícia en el país de les meravelles".

El text original es va presentant i es visualitza la connexió i la freqüència de les paraules, de manera que es va formant un fil que lliga els mots i que es pot considerar una forma artística en si mateix. Alhora, és un estudi estructural del text i mostra de manera fiable les relacions entre paraules.

23/4/10

Dia de Poesia a Sant Jordi

Lectura al Jardi Romàntic

Obres de Salvador Espriu

Rosa Leveroni i Màrius Torres

12:00h Ateneu Barcelonès

22/4/10

Dijous a la Vila de Gràcia

A El Centre de Gràcia, a les 20h, es fa la cloenda del Certament literària Vila de Gràcia amb el lliurament de premis a les diferents categories: contes, poesia i teatre.



EL CENTRE

c/Ros de Olano, 9





19/4/10

Presentació: El camí del Bandama Vermell

El camí del Bandama Vermell
Segell editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Columna Jove

« Premi Columna Jove 2010 »

A Broukro, un petit poblat al nord de la costa d'Ivori, l'Aura, de tretze anys i el seu germà Ouattarà, d'onze, juguen a futbol amb una pilota improvitzada de draps i bosses de plàstic. De sobte una tanqueta de guerra i uns quatre per quatre carregats de soldats interrompen el joc i canvien per sempre les seves vides. Seran separats per un conflicte que no comprenen i que els convertirà en nens soldats. Amb el pas dels anys, a través d'una dura correspondència, s'explicaran els brutals itineraris que han marcat les seves vides.

El Corte Inglés (Portal de l'Àngel de Barcelona)
Sala Àmbit Cultural
Dimarts 20 d'abril, a les 19.00 hores.

15/4/10

Dijous a la Vila de Gràcia


"Els Nens Eutròfics al Festival de Guitarra (+ ix)"
Josep Pedrals
Roger Puig
Albert Sagrera
Esteve Plantada
Marc Torrent

Dissabte, 17 d’abril a les 21:00h

Luz de Gas (Barcelona)


14/4/10

A la taula del mig

La trampa

¿I si hi hagués dues llengües -o més, o moltes més-
que mot a mot compartissin els mateixos verbs,
substantius, formacions gramaticals,
però on cada paraula desprengués
un sentit diferent al de la seva paraula paral·lela
-llevat d'unes quantes, que serien coincidents
per no engendrar sospites?

Llengües d'organismes duplicats
i ànimes suspeses en galàxies úniques.
¿I si fos que les persones, ignorants de la trampa,
enllaçant despropòsits, estimem, mentim,
debatem, pactem, morim en aquestes llengües
aspergides a l'atzar?

I si poguéssim alertar-nos de la trampa
des del fil de veu que un mot perdés
en l'instant de caure-hi?



Cèlia Sànchez-Mústich©

8/4/10

Recital de Poesia


Versos Lliures'10 -Andreu Galan i Anna Gual -


A Versos Lliures’10 també hi ha lloc, a banda d’autors i poemes, per a projectes engrescadors que ofereixin noves vies de difusió i publicació. Aquest és el cas de Labreu edicions i la seva col·lecció de poesia Alabatre, responsables d’alguns dels títols més interessants publicats darrerament en català. D’aquest nou planter de joves creadors poètics, us volem presentar a dos autors joves, però amb moltes paraules ja alliberades: l’Andreu Galan i l’Anna Gual. Els dos ens oferiran un recital fresc i amb una mirada plena d’encenalls.



Avui a les 20:30h al Casal Popular l'Esquerda (Enric Prat de la Riba, 31) de Granollers.

7/4/10

Una canya i un quadern

Creixia la necessitat del vostre somriure, aquells cops sota la taula, les mirades de complicitat, les trepitjades a l’ascensor, les abraçades a mig carrer, els estira-i-arronses de bon matí… ja torneu a estar a casa vostra.

26/3/10

Poetes hebreus. Iehuda Amikhai

VINC A TU CAP AL TARD DE LA MEVA VIDA

Vinc a tu cap al tard de la meva vida
filtrat a través de moltes portes
i disminuït per les escales,
ja gairebé no queda res de mi.

I tu ets una dona esbalaïda
que viu amb mig coratge,
una dona salvatge amb ulleres,
elegant brida dels teus ulls.

"A les coses els agrada perdre's i ser trobades
per d'altres; només a les persones
els agrada trobar-se a elles mateixes", vas dir.

Després vas trencar el teu rostre perfecte
en dos perfils: l'un per la distància, l'altre
per mi, de record,
i vas anar-te'n.


Iehuda Amikhai (2001). Clavats a la carn del món

25/3/10

Dijous a la Vila de Gràcia

De pensament, Paraula i Obra

Coordinador: Jordi Virallonga


Aquest dijous tindrem la presència de FRANCISCO ALCARAZ


FRANCISCO ALCARAZ (Culiacan, Sinaloa, Mèxic, 1979)Poeta i editor. Va estudiar llengua i literatura hispàniques a la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Autónoma de Sinaloa. S’ha dedidat deu anys al món editorial. És autor del llibre La musa enferma, amb el qual el 2002 va obtenir el Premio Nacional de Poesía Joven de México, i coautor dels llibres Los límites acordados (2000), 1979 (2005) i A fin de cuentos (2007). Ha estat inclòs a l’Anuario de poesía mexicana de 2004 i 2008 del Fondo de Cultura Económica, i a les antologies Premio Nacional de Poesía Joven de México, Treinta años, i La luz que va dando nombre.



Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).

21/3/10

Dia Mundial de la Poesia


El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.

Per commemorar aquest Dia Mundial de la Poesia a Barcelona, Jordi Pàmies organitza als Jardins del Palau Robert, a les 12h del migdia, una lectura poètica, juntament amb joves de la Fundació Catalana Síndrome de Down, els traductors Francesco Ardolino, Maria Ohannesian i Daramola Abimbola.


‘Jordi Pàmias ha composat La poesia en llengua catalana exclusivament per commemorar la celebració del Dia Mundial de la Poesia 2010 el 21 de març. Per donar-hi la màxima difusió s’ha editat un opuscle on podreu trobar el poema traduït a una vintena de llengües (les oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país). Aquest opuscle serà distribuït massivament a partir del 21 de març a les àrees de servei de les autopistes, gràcies a la col·laboració del Servei Català de Trànsit, i a les biblioteques de tot el país gràcies a la col·laboració de la subdirecció general de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.’


La poesia

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.

Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols...
Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

JORDI PÀMIAS®

19/3/10

Poetes catalans, Jordi Sarsanedas

No vull?

Etzibo un "no vull" estentori.
Es reviscola l'homenet, galleja
per terrats on el vent desplega glòria,
glorieta de fira, només.
M'hi sento bé, amb la corbata nova
del refús espontani de qui sap què.
O no m'hi sento gens bé. Desconcertat
al capdavall;
tot seguit m'interrogo.
I si giréssim el refús com un mitjó?
Què afirmo quan nego?
Qualsevol dubte, temo,
té més pes que el meu "no".



Sarsanedas, J. (2005). Silenci, respostes, variacions. Edicions Proa

15/3/10

dilluns

Barcelona s’aixeca un dilluns sota un sol límpid... feia massa que no et veiem

12/3/10

L’Editorial Minúscula

Gràcies al post del blog del Transeunt que albira el nord on ens parla de la l’Editorial Minúscula, ens assabentem de la inauguració de la col·lecció en català “Microclimes”. Una col·lecció que ofereix una selecció acurada d’obres de narrativa i d’assaig en petit format i en català.
L’any 2009 va ser guardonada amb el Premi Qwerty a la Millor Tasca Editorial com a reconeixement dins del món editorial i cultural.

L’Editorial Minúscula és una editorial independent. La seva editora Valeria Bargalli, argentina de naixement, resideix a Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta.

Aquí teniu un exemple de les seves obres publicades

Un bona difusió

10/3/10

Paurales d'una jove poeta


LEJOS escrito en las ventanas, lejos en los pasos que se encallan en el blanco, lejos en el vaho que nos tragamos para notar menos el frío. Lejos de los abrazos y los teléfonos, lejos de la fiebre, de los aviones, lejos de los trenes donde jugábamos a inventarnos vidas. Siempre de los otros. Siempre tan lejanos. Lejos del agua tibia, de los albornoces, del insomnio voluntario. Lejos de los cantautores. Lejos de los alejandrinos y las metonimias, lejos de los telediarios, de las contraportadas. LEJOS, LEJOS, LEJOS. Lejos: rígidos, quietos, invariables. Tan tan lejos de las fotos, de las cartas escritas a mano, de hacerlo todo como en las películas. Lejos de callar y de escucharnos. LEJOS. LEJOS. LEJOS. Un grito, un agujero en las sábanas, un silencio y un libro a medias. Cuando a uno se le hielan las manos, más que un adverbio, lejos eres tú: con los ojos, con el cuerpo, con los dedos necios y distantes. Por el orgullo, por las mentiras piadosas, por el miedo, por el frío, quizás. También por el frío. Sobre todo por el frío. Sólo y sola por el frío. Cuando sé que te vas y no lo dices, cuando digo que no volveré a escribir por no encontrarte. Cuando te echo de menos y de mí. Cuando digo “fuera”. Cuando te lo digo tan lejos del chantaje de las últimas escenas: fuera de aquí. Lejos de las calles de papel donde se hace el amor a medida. Allí donde las costras y las piernas se abren, adictas al placer y al daño. Al tuyo. A ti. Me voy. Sin ruido. Sin versos esdrújulos. Me voy adverbial y secundaria, huérfana de adjetivos: fuera de ti y de mí. Lejos, lejos, lejos. Fuera, fuera, fuera…




7/3/10

Poesia digital: Allan Bigelow

Alan Bigelow es descriu a si mateix com un escriptor de ficció que es va interessar amb la creació d’històries com esdeveniments de multimèdia, utilitzant text, fotografies, àudio, vídeo i altres elements.

Bigelow explora la demanda immediata i fàcil de lectura per als consumidors, amb la participació del lector amb gràfics vibrants i una superfície intuïtiva; així els usuaris poden també escriure en alguns d'aquests relats, donant-los l’oportunitat de contribuir a la creació i el creixement continu de les històries.

En l'actualitat, Alan Bigelow és professor a Medaille College a Buffalo, Nova York, i també és professor visitant en Escriptura creativa i Nous mitjans a la Universitat de Montfort, Regne Unit.

Per explorar les possibilitats de les tecnologies digitals, clica.

4/3/10

Hugo Fontela

Hugo Fontela va néixer a Grado (Principat d’Astúries) l’any 1986.

La seva primera exposició “Primeras Pinturas” va ser a Oviedo l’any 2002 i ara ja és un del pintors espanyols amb major projecció internacional. Ha fet exposicions individuals a Madrid, Astúries, Barcelona, Xicago i ha publicat diversos llibres amb la seva obra.

Els crítics defineixen la seva pintura de neoexpressionisme líric, per evitar la representació realista, utilitzant al seu lloc pinzellades tosques i colors forts per a plasmar les seves visions subjectives, generalment ambigües i enigmàtiques


Viejo Muelle
Técnica mixta sobre lienzo
190,5 X 233,5 cm.
Año 2005/06

3/3/10

a la Vila de Gràcia


Sant MEDIR ... un cop més jugarem amb a esbrossar els colors


26/2/10

Dosis de papel

Miedo

Lanza su cuerpo tembloroso
a través de su voz. Silencio.
Ese silencio indisciplinado
y apasionado a la palabra
donde la travesía de la metáfora
expele un pene de papel.


25/2/10

Dijous a la Vila de Gràcia


Aquest divendres, 29 de gener a les 20 h, es presentarà a la Llibrería Aldarull (c/ Martinez de la Rosa, 57) el llibre de Les Aventures d´en Nono de Jean Grave.

Aquesta edició inclou la introducció adreçada als alumnes feta per Anselmo Lorenzo, qui va traduir la versió original en francès al castellà a petició de Ferrer i Guàrdia. Inclou també les paraules de Ferrer i Guàrdia adreçades al professorat, una carta on alumnes de l'Escola Moderna parlen sobre el llibre a escolars de l'Ateneu Obrer de Badalona i la introducció en la que Negres Tempestes explica les raons que els han portat a traduir aquest llibre al català entre les que destaca la necessitat de desenvolupar escoles llibertàries. Cal destacar que part dels beneficis obtinguts seran destinats a projectes educatius llibertaris.

21/2/10

Poetes catalans. Lluís Calvo

EN BLANC I NEGRE

Et dic que hi ha un hivern que m'ha adormit els llavis
i que el desig és tèrbol i insolent.
Moixó encongit, m'envolo. Sóc a l'herbós camí
que adoràvem fa un temps: geranis, castanyers,
un pla fix de miralls i d'aigües somes
que el vent no redimeix. Els versos són l'excusa
amb què basteixo, insomne, l'horitzó
d'un drama en blanc i negre. "Tot això
em sembla un xic postís, com de pel·lícula",
afirmes amb un aire desmenjat.
I tens raó. Però l'heroi s'acosta
-pel porxo endomassat de la gran casa-
a guarir els malsons. Ja sols voldria,
en aquestes alçades de penombra i de vida,
tenir l'honestedat de parlar del sarcasme
com si vingués d'algú altre i no de mi.
Però he volgut la fi quan l'inici era lluny,
com el malabarista que espera, sota el xàfec,
el públic que no acut. Ah, el teu riure infantil,
l'alegria viscosa! I sí: el desgavell
és l'aspra coartada que m'invento
quan tot ho desconec. I què reitero?
El fals empatx? L'ocàs a ran del llit?
Potser caldrà, només, retornar al silenci,
com etzibà el vell crític de Mastroianni trist
en recordar-li, al bis del seu regany mordaç,
que l'art no ha d'afegir més caos ni desordre,
si el viure ja n'aboca, infame, a raig.


Col·lisions
Premi Octubre de Poesia 2009
Poesia 3i4

19/2/10

Col·loqui sobre Cinema: ficció o realitat


Avui el Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí, organitza una xerrada sobre cinema a partir de dos quarts de vuit de la tarda. Els protagonistes del col·loqui seran Jaume Roures, fundador de la productora Mediapro, i Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte serà presentat pel poeta i escriptor Jordi Llavina.


La xerrada, sota el lema Cinema: ficció o realitat, versarà sobre la possibilitat de fer produccions de qualitat, amb base històrica, i que siguin comercialment rendibles. A l’hora d’afrontar una pel·lícula basada en la història els productors poden optar per vàries possibilitats.


En un extrem hi tindríem un documental, estricte i rigorós, però sense concessions a l’amenitat, i en l’altre hi trobaríem les produccions en què l’espectacularitat i la ficció passen per sobre de la veracitat. El dilema sobre el que debatran els convidats és si es pot arribar a crear un producte cinematogràfic que reuneixi les dues qualitats: amenitat i rigor històric. Fins a quin punt es pot imbricar una trama de ficció dins un context i una realitat històrica sense que se’n ressenteixin ni la veracitat ni l’atractiu?


Jaume Roures, fundador de Mediapro, té llarga experiència al món de la comunicació. Entre d’altres, va ser un dels responsables del naixement i creixement de Televisió de Catalunya. Des de Mediapro s’han produït pel·lícules amb base històrica, com Salvador, dirigida per Manuel Huerga i basada en el cas de Salvador Puig Antich, o la de propera producció Las madres de Elna, del mateix director, basada en la història de la infermera Elizabeth Eidenbenz, que va aconseguir que 597 dones del camp de concentració d’Argelès-Sur-Mer poguessin donar a llum en una maternitat suïssa.


Andreu Mayayo i Artal és catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Nascut a Montblanc, Conca de Barberà, l’any 1959 i gran coneixedor del món del cinema, ha dedicat la major part de la seva recerca professional al món rural, als moviments socials i a la transició política. Va ser alcalde de Montblanc i és, actualment, vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI).

Jordi Llavina©

15/2/10

Un llibre recomanat



"Això és el que veu en Harry. Ha entrat en aquell món i s'ha
convertit en aquest objectiu desdibuixat pel fum, esquitxat pel
vol capriciós d'alguna papallona nocturna, enganxat en un mise
en scène
; aquell és tot el seu món, la seva única existència."

11/2/10

Dijous a la Vila de Gràcia

Sí, avui és dijous gras. És un bon dia per parlar de la Vila de Gràcia.

En el carrer Ros de Olano, número 11, de Gràcia trobem la botiga PLAY ATTITUDE.

El projecte Play Attitude té un punt en comú: voler arrancar un somriure mitjançant les seves samarretes. Las campanyes de l’equip Play Creatividad reivindiquen un disseny positiu, un comerç just, el cotó orgànic i el recolzament a una ONG (Adda, Coordinadora Gai-Lesbiana, Fundación Adsis, Fundación Vicente Ferrer, Intermón Oxfarm, Payasos sin fronteras, Progat, SOS Galgos, Veterinarios sin fronteras i Educación sin fronteras).

Durant el mes de febrer ens proposen un pack amb les samarretes més apassionades de Play Attitude:Hazme el humor y Corazón”.

El llibre Els colors oblidats, vinculat al projecte Play Attitude, s’ha convertit en un èxit gràcies al 5.000 exemplars venuts.

El llibre ha sorgit de la imaginació i la ploma de Silvia González Guirado i de la fantasia i els llapis de David Garcia Forés, Desireé Arancibia i Marta Garcia. Amb els pinzells de Claudia Blin com a col·laboració especial i el recolzament de l’equip Play Creatividad.

4/2/10

Una canya i un quadern

En el trajecte del metro a la línia groga, la noia que estava asseguda davant meu tenia una malaltia aferrada a les cames,
dins uns pantalons de pana de color negre. En posar-se dempeus per baixar a l’andana de Urquinaona, encara es reflectia
pel seu anorac acotxat de color camel...

Les estacions succeïxen i els problemes de la gent s’intercanvien en solitud.


bulímia de cares menudes

La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena, en silenci, obstinada.


Laura Dalmau©

3/2/10

Poetes catalans. Pau Vadell i Vallbona

IV

La mar penetra l'engruna
que ens creu cos desfent-se
enmig d'aquest avenc de set.
Trossos de butza de conill
repelen als indefensos.




Temple
Pau Vadell i Vallbona


1/2/10

Si no fos en secret

El secret

Estar viu és guardar un secret,
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,

i sentir-lo
a dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s'obrís, monstruosa,

i acceptar
que aquest home que el porta
no el sabrà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques, com?


Si no fos en secret
Màrius Sampere


28/1/10

Dijous a la Vila de Gràcia

paspartú és una galeria multidisciplinar alternativa que mostra l’art contemporani i de nova generació, al mateix temps que pretén oferir un intercanvi entre artistes de diferents comunitats, països i cultures, fent de l’art una comunicació entre iguals.Volem que l’art arribi a totes les classes socials, trencant l’ elitisme gratuït que té en l’actualitat i donar les màximes facilitats tant per exposar com per adquirir obres d’art.





DADES DE L´OBRA
Títol: Savoir vivre en un racó del Mediterràni
Autor: Enric Royo
Tècnica: Acrílic
Mides: 40x40 cm



Verdi, 25
Barcelona
Tel: 933681574
Horario: De dimecres a divendres de 17 a 21 h. / Dissabtes de 10,30 a 13,30 h. i de 17 a 21 h.

25/1/10

Gramàtica de dilluns

Notícies alternes d’un dia gris passen per despatxos vitris, amb converses buides ignorant els somnis aliens.
Dins el sistema, dilluns és A però demà potser serà B2; optes per callar, vetllant les incerteses, dolçament covard.


21/1/10

Recital poètic



labreu edicions us convida el proper dijous 21 de gener a la presentació dels llibres:

L'AIGUA de Marc Romera
Les ciutats i els homes de Carles M. Sanuy
Cansat de diumenge d'Andreu Galan


amb els poetes Daniel Busquets, David Castillo i Blanca-LLum Vidal.

13/1/10

Poetes catalans. Josep M. Ripoll

Verds

Així com quan, colgats en la natura,
xuclem els verds als ulls amb l'avidesa
dels qui respirem gris i somniem roig
i el blau ens és només teló de fons,
i en xuclar els verds sabem com de pobra és la llengua
que no és capaç de dir-ne tots els tons
perquè hi ha verds d'un fort reguts de menta
i verds del clar dels sons del clarinet
i apagats verds de pols que no s'aixeca
i verds d'un fosc de vent que es gronxa lent,
em passa a mi, que la vida m'assalta
amb els tons inconcrets de tants matisos
que no els sabria dir, però sé lluny
del sí segur i el no rotund, tan monocroms,
de molt i el poc i del calent i el fred,
perquè enllà dels colors es despleguen els tons
que ens tenyeixen els dies. No voldria
repetir els noms del roig, el groc, el bla, i el sí cantar
la paleta del temps que ens els barreja,
els tons dels diferents verds de la natura
que ens tornen aigualides les paraules.
Dir
Proa, 2009

10/1/10

anna malagrida


La finalitat d’una obra d’art no és externa, és dotada pel plaer de la seva creació, com les fotografies d'Anna Malagrida (Barcelona, 1970). Una fotògrafa que retrata la soledat i la incomunicació, en una distància plausible.


5/1/10

Poetesses. Sònia Moll Gamboa

DEMANO

Demano un poc temps per aturar-me:
mossegaré la tarda a les palpentes
i guardaré la nit en un calaix
fins que em retorni l'ànim de gaudir-ne.




Non si male nunc
Viena Edicions, 2008.


3/1/10

Un llibre per llegir


Acabo de llegir la novel·la El ball de la noia de l’escriptor barceloní Jordi Coca, conscient que va ser editada per Proa l’any 2007.

La protagonista explica la seva vida al narrador, al seu propi fill, en un estil íntim que només transmet l’edat adulta. Evoca records prop de la realitat on justifica les accions assetjants del seu marit, segons una època “era el marit...”, vulnerable a la violència de l’entorn social i a la seva pròpia.
Ella subsisteix incolora pel seu fill i per aquell fil invisible que ens fa ser més forts del que pensem davant les adversitats. El desig de la maternitat com a font d’esperança.

El contrast entre la ciutat de Barcelona i el passatge idíl·lic de la cala d’Alcaufar és constant en tota la novel·la. Barcelona simbolitza el caos, la incoherència humana, com la mort del seu pare dins la seva fatalitat que li ha provocat la malaltia.

Malgrat que s’exposa el costat més sinistre de l’existència humana manipulat pel seu propi destí en una concisió dramàtica, és una novel·la bellament escrita.

31/12/09

Dijous a la Vila de Gràcia

A gràcia trobem addictes al SWING que ballaswing a “El Centre” (c/Ros de Olano, 9), on es fan cursos per aprendre i perfeccionar el swing a tots nivells.


Aquest diumenge, en el 10è Aniversari amb la Sant Andreu Jazz Band, van actuar a la plaça de la Virreina de Gràcia. La plaça glatia amb passes del Lindy.

Cada darrer diumenge de mes, a la Plaça de la Virreina, de 12:30 a 14:30h, estarà obert a tothom el ballaswing. El proper és el dia 31 de gener del 2010.

29/12/09

PERE ROVIRA

Eduard Sanahuja va presentar el poeta Pere Rovira i Planas com un poeta de temps, de qualitat.

Pere Rovira escriu de les coses que passen quan sortim de casa, de les sensacions que ens colpegen amb un tret distintiu: «Moltes funcions de la poesia s’han anat perdent, però la bona poesia pot durar més que les seves funcions i que la vigència dels seus temes. Hi ha coses que, per fortuna, la poesia ja no farà, o que podem procurar que no faci. Potser no està tan clar que ens torni més persones, però sovint ens ha ajudat a ser persones.»

Segons les seves paraules pausades, la traducció forma part de la seva obra, com altres poetes de la nostra terra. Ha traduït Baudelaire, el poeta de Paris, i Pierre de Ronsard, “S’han de collir les roses de la vida” com deia Ronsard en el seu poema més conegut.
Ha estat, i és, un gran admirador de la poesia de Màrius torres, al que considera poc reconegut per la immensa qualitat de la seva obra.

Dins la xerrada sobre la seva trajectòria literària que organitzava l’Aula de Poesia juntament amb la Biblioteca Mercè Rodoreda, ens va oferir poemes inèdits influenciats per Baudelaire i Ronsard: Un sonet a l’estil anglès, a l’anatomia visible i poemes envers els arbres com “El coll”, “Eros matinal!, “Sempre”, “Paris amb tu”, “El llorer”, “Oda al vi” o “Primavera rosa”.

Des d’aquí agraeixo a l’Aula de Poesia de Barcelona per la qualitat d’aquesta 14a edició.

24/12/09

Dijous a la Vila de Gràcia

En el carrer Torrijos número 37 trobem la botiga dci arte.

dci arte està sota la direcció creativa de l’arquitecte Andrés Quintero i de l’artista plàstica Carolina Llano. La seva marca de roba REVÉRSIKA aposta per la creació avantguardista i poc convencional, i un disseny excepcional en bosses.

Una botiga plena d’imatges que s’envolten... Sempre podeu endinsar-vos i preparar il·lusions per al Nadal.


23/12/09

Poesia de Joan-Elies Adell


Boia nocturna


De la mateixa manera que, quan viatjo
en vaixells en què el casc inferior
és transparent i em mostra vides submarines,
no m'afecten els senyals d'irritació
sobtada dels peixos espantadissos,
sinó el balanceig mínim del mar escrespat,
les lleugeres brandades de l'embarcació;
també quan recullo acuradament
els moviments essencials d'un esgarrif
que no sé quin vent apropa, o la pròdiga bellesa
de tardes estranyes, vull que no deixen cap seqüela
perceptible, cap línia enrivetada
de blanc a la costa. És el preu que he de pagar
per posar els meus peus en aigües poc profundes.
Amb marques lleus a la mirada, faig per anotar
els eufemismes que reapareixen a mitjanit,
sota la discreta connivència d'un pensament
infatigable, que es delata en voler transformar-se
en escriptura. A l'acte mateix de posar-m'hi,
quedo vençut per la son, caic dins de l'oblit,
escarxofat sobre el meu cos, sense cap mirament
per la passió estricta ni per cap intent
de confessió callada. Com si hagués escollit
amb consciència amagar-me en un racó
on no arriben els raigs enlluernadors del sol. El desig
em batega a les mans, però. Surant com el color
vermell d'una boia entre les ones d'un cel nocturn.

21/12/09

Il·lustradora: KRISZTINA MAROS

Krisztina Maros és una il·lustradora hongaresa poc coneguda en el nostre país. Descriu en llapis uns dibuixos i uns colors que ens atrapen l'atenció, en el bell sentit de l’acte.

Ha realitzat una exposició sobre els hàbits de les fades amb Monika Horvath


Amb el permís de la Krisztina us adjunto alguns dels seus dibuixos






16/12/09

Dijous a la Vila de Gràcia


Avui parlarem dels horts a les ciutats, sí, sí, d’un terreny de regadiu, no gaire extens, on hom conrea especialment hortalisses i fruiters. En el districte de Gràcia hi ha l’Hort de l’Avi i l’Hort Turull.
En l’actualitat, la xarxa de dels horts urbans de Barcelona té 227 parcel·les de conreu distribuïdes en 9 horts urbans als districtes de Ciutat Vella, l'Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí.

L'Hort de l'Avi està ubicat al Torrent del Remei, 2 (darrera del Park Güell). És gestionat pel Centre Cívic del Coll. L'any 1985, des de Serveis Socials, es va crear un projecte perquè la gent gran del barri, ja jubilada, pogués tenir una sèrie de parcel·les per conrear. Es volia fomentar la participació d'aquesta gent en una nova activitat.
Actualment l'Hort de l'Avi consta de dinou parcel·listes, en aquest moment tots homes, encara que en un principi eren horts familiars i alguna de les dones va ser de les primeres a treballar-hi.

L’hort Turull es va inaugurar el 23 de març del 2003. Està situat en una finca de 3.000 m² de propietat municipal, al passatge de Turull, número 10. El districte de Gràcia va cedir la gestió de part dels terrenys –uns 600 m²– a Parcs i Jardins per ampliar el projecte d'Horts Urbans. Les parcel·les de 14 a 25m2 estan situades a l'antiga era de la finca.

15/12/09

No ens amarguem les consultes

Transcric un article de L’AVUI de l’escriptor Sebastià Alzamora per poder fer una reflexió personal positiva.

«Com no podia ser altrament, la celebració de les consultes de diumenge ha fet aflorar unes quantes característiques inequívocament catalanes. Si els sembla, podem procedir a fer-ne un breu repàs.
Primera característica: quan els catalans fan alguna cosa important per a les seves reivindicacions nacionals, necessiten saber de seguida què n'opinen a Espanya. És una de les coses que fan patir una mica, en cas que un dia Catalunya fos finalment independent: que a Espanya deixarien d'opinar sobre els catalans i tindríem tot un sector de la ciutadania que cauria en una malenconia irreprimible, com Obèlix quan enyorava els romans. Però bé, dèiem que encara no es coneixien els resultats de les consultes i ja teníem un tou de dignes compatriotes que es delien per conèixer la valoració que se'n feia des de les Espanyes: i aquesta valoració, oh sorpresa, era senzillament la de sempre, de manera que no cal aturar-se a fer-ne cap comentari. Només una opinió de totes les que vaig sentir em va semblar lúcida i sensata, i la va formular, mirin per on, un senyor del PP valencià, Esteban González Pons. Era una rèplica al formidable Manuel Chaves, que havia declarat que les consultes no tenien cap validesa legal i que eren un acte de pura propaganda política. González Pons va respondre a Chaves que no s'equivoqués: les consultes podien no tenir validesa jurídica, però sí que tenien importància política, i molta. De fet, tanta que podien condicionar l'evolució de l'escenari polític a l'Estat espanyol en un futur immediat. Evidentment, González Pons no feia aquesta anàlisi amb alegria, ans al contrari, però almenys demostrava saber a quin món es trobava.
Segona característica: quan els catalans fan alguna cosa important per a les seves reivindicacions nacionals, necessiten barallar-se de seguida. Això ja gairebé forma part del folklore del país; de fet, si Joan Amades fos viu segur que ja hauria inclòs les bregues entre sobiranistes al costumari català. Potser és que no s'hi pot fer res més i ens hi hem de resignar, però estalviar-nos el xou per una vegada no hauria estat malament. I no entro a dilucidar qui té raó i qui deixa de tenir-ne, perquè, sincerament, m'importa un rave. L'únic que és obvi és que aquesta mena d'exaltacions intestines, ajudar, allò que se'n diu ajudar, no ajuden gaire.
I tercera característica: quan els catalans fan alguna cosa important per a les seves reinvindicacions nacionals, els entra de seguida un agut atac de cagadubtisme: el trenta per cent és molt o és poc? S'ha fet bé o s'ha fet malament? Ha valgut la pena? Gosaria dir que, si fa uns anys ens haguessin dit que un diumenge de desembre del 2009 dos-cents mil ciutadans anirien a les urnes per expressar la seva voluntat que Catalunya sigui un país amb Estat propi, i que ho farien en un referèndum merament simbòlic, convocat al marge de les institucions, dels mitjans de comunicació i dels partits polítics, ens hauríem fet un fart de riure. Tenint en compte les circumstàncies, és obvi que la participació va ser un èxit: el que no es pot fer, perquè no té sentit, és mesurar els resultats d'una consulta com aquesta amb els paràmetres d'una veritable convocatòria electoral. Es tracta d'una primera passa, però d'una primera passa que sens dubte té pes polític i que, sobretot, constitueix una magnífica lliçó de democràcia. Si ningú s'hi ha d'enfadar, enhorabona a tothom que ho ha fet possible.»

10/12/09

Dijous a la Vila de Gràcia

Dintre del cicle De Pensament, Paraula i Obra, de la Biblioteca Mercè Rodoreda, rebrem al poeta Pere Rovira.

Dijous, 10 de desembre de 2009 (20 h)



Presentat per Eduard Sanahuja

Vila-seca de Solcina, 1947. Doctor en literatura i professor de poesia moderna a la Universitat de Lleida. Ha publicat una dotzena de llibres, entre els quals destaquen: Distàncies (1981), premi Vicent Andrés Estellés, La mar de dins (2003), premi Carles Riba, i Poesia 1979-2004 (2006), que recull tota la seva obra poètica publicada fins ara. El més conegut dels seus assaigs és La poesía de Jaime Gil de Biedma (1986 i 2005). També és autor de Diari sense dies (2004), un volum de proses íntimes i de reflexió literària. L'amor boig (2007), premi Ciutat de Barcelona, és la seva primera novel·la.Recordeu que totes les sessions són gratuïtes i es duran a terme a la Sala d’actes de la biblioteca.Cicle reconegut amb 1 crèdit de lliure elecció per la Universitat de Barcelona.

8/12/09

Starbucks

Retenc la violència dels meus pensaments en unes dates massa precises, on el trànsit constant de Barcelona s’ensuma sota els papers de colors. Presència de dubtes, de regals gastats, de retalls de converses. Això no obstat, no em fa defugir dels estímuls visuals de la gran ciutat, ans el contrari. Rere el so del meu mp3, m’acosto a la solitud. Són les pors que escriuen! Tot desfilant el que no vull sentir. No vull sentir com l’atzar torna de biaix, sense fer nosa, malversant el meu jo erecte. Potser són taques de la medicació com somnis allargassats –No ho sé-. Potser la naturalesa és una quincalla de pel·lícules en blanc i negre.
Aventurar-se té el seu risc però no recordava com era no ser vista.

2/12/09

Poetes catalans. Andreu Gomila

Un llibre poc esmentat, Aquí i ara (El Gall Editor. 2007), de poemes bellíssims com la poesia que defineix l'Andreu Gomila.
Va néixer a Palma l'any 1977. Poeta, crític literari i periodista. Treballa actualment a la secció de Món del diari AVUI, com a expert en política llatinoamericana. Ha publicat un llibre, Un dia a l'infern dels que són (2001), que va obtenir el premi Amadeu Oller 2001 i, posteriorment, el premi Memorial Anna Dodas 2003 a la millor opera prima del bienni. El seu segon recull poètic, Diari de Buenos Aires (Moll. 2007) amb pròleg de Marta Pessarrodona.
Ha estat inclòs en alguna antologia, una a Mèxic, que es va publicar a Guadalajara, i una altra a Madrid, que es diu Los perfiles de Odiseo, de poesia jove nascuda a les Balears. Algun dia espera doctorar-se en Literatura Comparada, tasca en la qual està immers.
*
Un deixo un tast per llegir...

ARA

Començ el viatge a través dels escarbats
que circulen arrambats, però dispersos,
pel carrer estret del Bou de Sant Pere.
A poc a poc, com avergonyits, no saben
que la vida voldria ignorar-los i no són
més que superfícies de l'ésser a les clavegueres.
"Les veritats no són fetes per a nosaltres",
diria un, segur, si hagués pensat
talment un Gregor Samsa que no és.
"Nosaltres no hem fabricat les veritats",
replicaria un altre, abans de veure
el company esclafat per l'oi prematur.
Aixecaria les antenes per trobar refugi
a un cau artístic o de sud-americans,
supervivents, també, del es mentides
vertaderes, tan necessàries en un temps
on no s'hi valen els retrets.
Enfonyat dins l'escletxa, veuria passar la cua
dels immigrants, els nins del migdia,
les mestresses de mitjan horabaixa, els obrers
primers, els femeters de les dues
i els noctàmbuls últims.
Llavors, dins la quietud de les hores fades,
podrà engospar qualque formiga despistada.
"Les veritats no se les creuen ni els escarbats",
rovegarà mentre rosega la presa més petita,
encara enrabiat per la mort del company.