Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre recomanat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llibre recomanat. Mostrar tots els missatges
11/8/12
Un poema de Margarit
Final del dia
Ara que només ets
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no podem salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Margarit, Joan (2005) Càlcul d'estructures
un pètal dins de l'ambre del no-res,
ha d'haver-hi algun lloc on estar junts,
més junts que mai. Potser en aquest reducte
dels poemes. Doncs, què són
si no podem salvar-te de l'oblit?
Per si t'acostes a llegir-los, deixo
de nit el llibre obert damunt la taula.
Margarit, Joan (2005) Càlcul d'estructures
10/8/12
El llibre que llegies
Presentació del poemari El llibre que llegies d'en Ricard Garcia aquest dissabte, a les sis de la tarda, a Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries (Carrer Sant Francesc, 5-7).
El llibre que llegies esdevé una reflexió sobre l’existència i estableix una tensió evident entre la creació i la lectura d’una banda (immobilisme, reflexió) i la vida (passatgera, acció) de l'altra, difícil de resoldre, i que comporta l’evidència cruenta del pas del temps. Per això, al final, el llibre que llegies es malmet “abandonat a terra, perquè la vida mai no és completa.”
David Madueño
No només amb les mans i els ulls,
és també amb la veu que em toques
mentre m'atanso a tu i empesos,
com dues feres, tastem la sal de viure
en la sal que exhalen no només els cossos
teu i meu, sinó també les paraules.
I desentesos de raons, perquè les raons
de viure se'ns escapen, ens aboquem
a les poques certeses que tenim:
la pell, les veus, les mirades, i el desig
de tenir-nos i cavalcar aquesta força
que ens empeny a ser l'un en l'altre
i a aferrar-nos sense mesura
a les teves cuixes, jo, tu al meu coll,
per no caure de l'instant en el qual
som, només nosaltres, l'eix de tot.
Ningú altre, res més, només nosaltres,
amants ingràvids a cavall del present.
13/6/12
Ricard Garcia a El Masnou
Presentació de EL LLIBRE
QUE LLEGIES de Ricard Garcia (Premi de Poesia Vila de Martorell 2011)
Vicenç Llorca en farà la presentación
i després llegirem alguns poemes A Vins I Divins (C. de Barcelona, 3. El Masnou), dijous 14 dejuny a les 8 del vespre
21/5/12
29/4/12
Poema de diumenge
DESINTERÉS
Entenc que només mostres interés
per les notícies del temps.
Que si demà plourà al dematí,
que si tindrem tres dies de ponent,
que si la fred obligarà a traure l'abril de l'armari,
que si això són només núvols alts...
És una manera primitiva de pertànyer al món:
a través de la pell,
fent servir les articulacions.
Donar relleu a les sensacions del cos que s'és
o pensar sols en la pròxima collita.
Primitiva, però sàvia també:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció.
Antoni Defez (2003), Pas insomne
Entenc que només mostres interés
per les notícies del temps.
Que si demà plourà al dematí,
que si tindrem tres dies de ponent,
que si la fred obligarà a traure l'abril de l'armari,
que si això són només núvols alts...
És una manera primitiva de pertànyer al món:
a través de la pell,
fent servir les articulacions.
Donar relleu a les sensacions del cos que s'és
o pensar sols en la pròxima collita.
Primitiva, però sàvia també:
un símptoma evident de descrèdit,
d'escepticisme en els afers humans,
potser de trist cansament i desafecció.
Antoni Defez (2003), Pas insomne
9/3/12
Carn de desgràcia de Sebastià Alzamora
[...] Crim de sang és una novel·la molt hàbil, en diversos sentits. Tracta de la pulsió del mal, que tots duem dins; el mal que de vegades pot trigar tota una vida a no manifestar-se i que altres vegades, en canvi, esclata de cop i no repara en la carn de desgràcia que va fent. Tracta, també, del fanatisme: el religiós, per exemple, que va de l'acriticisme de la mare del pare Darder al fanatisme patològic del bisbe Perugorría; però també, com és obvi, del fanatisme ideològic, la forma més depravada del qual és Escorza. Alzamora ens ofereix unes pàgines magnífiques de reflexió sobre els monstres, perquè “el mal té, en la monstruositat, una de les seves formes d'expressió preferents”. [...] Crítica de JORDI LLAVINA
Crim de sang
Autor: Sebastià Alzamora
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Barcelona, 2012
Pàgines: 280
Autor: Sebastià Alzamora
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Barcelona, 2012
Pàgines: 280
18/1/12
SANG PRESA de Vinyet Panyella
Avui dimecres, a dos quarts de nou a l'HoriginalSANG PRESA de Vinyet Panyella
Sang presa és un poemari que dóna veu a la vitalitat interior de Vinyet Panyella. Construït en tres suites, ‘La grua del Liceu', fa referència al paisatge urbà que és alhora metàfora d’un paisatge en construcció. ‘Tercera illa de Böcklin' és una suite elegíaca dedicada a Baltasar Porcel, amic de l'autora. El poemari es clou amb ‘Sang presa’, un paisatge interior des del que l’autora reflexiona sobre el coneixement, l'art i la vida.
Presentació i lectura poètica amb la participació de: Montserrat Abelló, Jordi Valls, Cèlia Sànchez-Mústich, Carles Duarte, Lucia Pietrelli, Joan Duran, Mireia Calafell, Pau Vadell ... i altres...
"Corall trencat
que no vol ser joiell
mirall romput
tempesta inacabada
en roig brancam d'estelles"
4/12/11
Un poema de diumenge
Malenconia de gener
La malenconia creix amb la tarda,
que no vol morir.
La llum s'allargassa sota un cel gèlid
prenyat de records.
Tu ja no hi ets.
I nosaltres, desvalguts, hem de veure
com creix el dia sense tu.
Tres estrelles michelin. Joan Adell Àlvarez
La malenconia creix amb la tarda,
que no vol morir.
La llum s'allargassa sota un cel gèlid
prenyat de records.
Tu ja no hi ets.
I nosaltres, desvalguts, hem de veure
com creix el dia sense tu.
Tres estrelles michelin. Joan Adell Àlvarez
7/6/11
Tot el soroll del món de Vicenç Llorca
L'acte serà presentat pel poeta i escriptor Sebastià Alzamora.
"Quan menys t’ho esperes, l’amor et dóna una segona oportunitat"
30/5/11
Tot el soroll del món de Vicenç Llorca
Aquest dimarts tindrá lloc la presentació de TOT EL SOROLL DEL MÓN a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62) de Barcelona, a les 19,30h.
L'acte serà presentat per Flavia Company i Àlex Susanna, juntament amb l'escriptor VICENÇ LLORCA.
"Quan menys t’ho esperes, l’amor et dóna una segona oportunitat"
En Francesc creu que no podrà viure de nou una atracció amorosa com la que va sentir per la seva difunta dona. Però en un viatge de plaer a la República Dominicana, coneix la Marta, una turista barcelonina com ell a qui el marit va deixar per una altra dona. De manera inesperada, les seves afinitats els desperten sentiments amagats.
Tots dos emprenen un recorregut per l’illa que inclou el país veí, Haití, on tenen com a guia una voluntària catalana d’una organització no governamental, la Núria, que també suscita l’interès d’en Francesc. Immersos de ple en un canvi personal, tots tres es veuen abocats a afrontar les seves pors i els seus desitjos, un repte que de sobte accentuen els embats de l’huracà Melinda.
En el seu esperat debut en la novel·la, Vicenç Llorca planteja si és possible que ressorgeixi l’amor en persones marcades per una relació sentimental anterior. El resultat és una història atractiva i suggeridora.
9/5/11
Jordi Llavina & Àlex Susanna
Demà a les vuit del vespre, l'Àlex Susanna presentarà el llibre País de vent al restaurant MerCat (Plaça de l'Oli, 1) de Vilafranca.
País de vent, editat per Lleonard Muntaner, és el tercer llibre de poemes de Jordi Llavina, després de La corda del gronxador (2006) i Diari d'un setembrista (2007). Amb el seu títol original, Vigília de pleniluni, va guanyar l’edició de l’any passat del premi de poesia Vila de Martorell, que s’entrega pels volts de Sant Jordi. El seu títol definitiu, País de vent, és, en paraules del mateix autor, “deutor de la meva feina al Museu de la Vida Rural i de les meves estades reiterades a la Conca de Barberà”.
Us deixo un tast poètic:
El Nadal d’un vell, al bosc
Es recorda, de nen, desprendre amb cura
del sòl del bosc uns pans de molsa humida.
Mà sense sang, plana en la roca, jura
que un temps va viure i va sentir la terra.
Només un liquen insinua vida,
posa en la pedra un rovell de natura.
Ell frega un dit en l’eixuta pastura.
Hi ha un voltor, al cel: consira si és que aterra.
Torna la mà a abandonar-se, ferida.
Què pesa més que el cor, una desferra!
Pot ser un vespre deliciós entre les olors de cuina i els versos recitant...
País de vent, editat per Lleonard Muntaner, és el tercer llibre de poemes de Jordi Llavina, després de La corda del gronxador (2006) i Diari d'un setembrista (2007). Amb el seu títol original, Vigília de pleniluni, va guanyar l’edició de l’any passat del premi de poesia Vila de Martorell, que s’entrega pels volts de Sant Jordi. El seu títol definitiu, País de vent, és, en paraules del mateix autor, “deutor de la meva feina al Museu de la Vida Rural i de les meves estades reiterades a la Conca de Barberà”.
Us deixo un tast poètic:
El Nadal d’un vell, al bosc
Es recorda, de nen, desprendre amb cura
del sòl del bosc uns pans de molsa humida.
Mà sense sang, plana en la roca, jura
que un temps va viure i va sentir la terra.
Només un liquen insinua vida,
posa en la pedra un rovell de natura.
Ell frega un dit en l’eixuta pastura.
Hi ha un voltor, al cel: consira si és que aterra.
Torna la mà a abandonar-se, ferida.
Què pesa més que el cor, una desferra!
Pot ser un vespre deliciós entre les olors de cuina i els versos recitant...
19/4/11
La POESIA i els seus veïnatges - L'Arts Santa Mònica
El dia 19 d’abril a les 19h presentem a l’Arts Santa Mònica el número especial de Sant Jordi de la nostra revista "Fulls de l’escriptori" que aquest any dediquem a LA POESIA I ELS SEUS VEÏNATGES.
En un món dominat per les angoixes i les pulsions d’una realitat vertiginosa, la poesia sorgeix més que mai com una veritat necessària, que neix de l’emoció i commou.
La poesia navega per la xarxa de les idees com una bola de pinball. Xoca, rebota i surt disparada novament fins que, al final, rodola pel forat de la vida i cau just al mig del cap d’uns gnoms de la literatura que malden per poder pujar a les espatlles d’uns gegants anomenats metàfores.
És justament d’aquest viatge del qual volem parlar en aquesta publicació i, per aquesta raó, hem demanat a tota una corrua d’amics la seva col·laboració, que englobem sota el títol de “La poesia i els seus veïnatges”.
Us adjuntem el sumari de la publicació, on hi han col·laborat:
Susanna Rafart
Quim Español
Sílvia Bel
Lluís Muntada
Anna Carreras
Carles Duarte i Montserrat
Jordi Llavina
Lluís Calvo
Vicenç Altaió
Pep Vila
Teresa Costa-Gramunt
Ernest Farrés
David Jou
D. Sam Abrams
Ernest Farrés
Lolita Bosch
Cèlia Sànchez-Mústich
Francesc Prat
Jordi Colomer Feliu
Carme Ramilo i Martínez
Laura Dalmau
Rosa Font
Joan Duran i Ferrer
Mireia Vidal-Conte
Mònica Miró i Vinaixa
Gemma Arimany
Laia Noguera i Clofent
Jaume C. Pons Alorda
Miquel Pairolí
Víctor Sunyol
Pau Vadell Vallbona
Pep Solà
Xevi Pujol i Molist
Rosa Pera
Abraham Mohino i Balet
Vinyet Panyella
Antoni Clapés
La poesia navega per la xarxa de les idees com una bola de pinball. Xoca, rebota i surt disparada novament fins que, al final, rodola pel forat de la vida i cau just al mig del cap d’uns gnoms de la literatura que malden per poder pujar a les espatlles d’uns gegants anomenats metàfores.
És justament d’aquest viatge del qual volem parlar en aquesta publicació i, per aquesta raó, hem demanat a tota una corrua d’amics la seva col·laboració, que englobem sota el títol de “La poesia i els seus veïnatges”.
Us adjuntem el sumari de la publicació, on hi han col·laborat:
Susanna Rafart
Quim Español
Sílvia Bel
Lluís Muntada
Anna Carreras
Carles Duarte i Montserrat
Jordi Llavina
Lluís Calvo
Vicenç Altaió
Pep Vila
Teresa Costa-Gramunt
Ernest Farrés
David Jou
D. Sam Abrams
Ernest Farrés
Lolita Bosch
Cèlia Sànchez-Mústich
Francesc Prat
Jordi Colomer Feliu
Carme Ramilo i Martínez
Laura Dalmau
Rosa Font
Joan Duran i Ferrer
Mireia Vidal-Conte
Mònica Miró i Vinaixa
Gemma Arimany
Laia Noguera i Clofent
Jaume C. Pons Alorda
Miquel Pairolí
Víctor Sunyol
Pau Vadell Vallbona
Pep Solà
Xevi Pujol i Molist
Rosa Pera
Abraham Mohino i Balet
Vinyet Panyella
Antoni Clapés
6/4/11
Felix Orbe de Jordi Valls
Aquest cop sí!
Aquesta tarda, a dos quarts de vuit del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, la presentació de FELIX ORBE per Margarida Codina.
COR DE PLOM
El cor de plom a la mà de l’ancià vençut,
els l’ensenya per tot seguit narrar-los el conte
del soldadet de plom coix i la ballarina
que van fondre’s en un sol foc per sempre més.
El relat és bonic i els nens el viuen atents.
L’ancià commogut els anima al sacrifici
altruista i a l’entrega heroica a la causa noble.
Es fa el silenci, se senten els bombardeigs
dels russos que són cada minut més a prop.
Un cor de plom són dues bales travessant l’ànima.
D’altra banda, les mentides, ¿qui se les creu?
Felix orbe de Jordi Valls (editorial Denes, col·lecció Edicions de la Guerra) és un llibre amb cinquanta-cinc poemes, distribuïts en sis parts. El títol dóna prou pistes sobre el contingut del recull. Traduït, vindria a dir: 'Feliç en el món', diu l'autor. 'Els poemes són austerament sarcàstics. Una crítica profunda de la societat en què vivim, en què les energies es dispersen en la justificació del mal anomenat "desig majoritari".
9/3/11
Poetes i amants a Sant Cugat
Ens veiem aquest dijous a Poetes i amants: Sílvia Bel i Laura Dalmau
Ens trobareu a la Llibreria Mythos de Sant Cugat (Santa Maria, 24) a les vuit del vespre. La presentació anirà a càrrec de Lluís Calvo.
A Sílvia Bel la defineixen 4P: periodista, publicista, professora, però sobretot, poeta. Laura Dalmau és meitat Dona i poeta, Mare i filla, Fantasieig i realitat, Satèl·lit i caverna, Lluna i amant.
Dues veus singulars, però que comparteixen un esmolat erotisme, una recerca de noves maneres de dir i una gran sinceritat. Totes dues obren nous camins expressius i aporten espontaneïtat i dinamisme a la nostra poesia. Dues dones que parlen clar i sense embuts.
Sílvia Bel acaba de publicar el llibre L’esbós i la trobareu també a la pàgina web Poesílvia: http://silviabel.com/lesbos/
Laura Dalmau ha publicat també recentment Solsticis en minúscula i manté el blog “És l’hora d’hissar els somnis”: http://novembre1970.blogspot.com/
Ens trobareu a la Llibreria Mythos de Sant Cugat (Santa Maria, 24) a les vuit del vespre. La presentació anirà a càrrec de Lluís Calvo.
A Sílvia Bel la defineixen 4P: periodista, publicista, professora, però sobretot, poeta. Laura Dalmau és meitat Dona i poeta, Mare i filla, Fantasieig i realitat, Satèl·lit i caverna, Lluna i amant.
Dues veus singulars, però que comparteixen un esmolat erotisme, una recerca de noves maneres de dir i una gran sinceritat. Totes dues obren nous camins expressius i aporten espontaneïtat i dinamisme a la nostra poesia. Dues dones que parlen clar i sense embuts.
Sílvia Bel acaba de publicar el llibre L’esbós i la trobareu també a la pàgina web Poesílvia: http://silviabel.com/lesbos/
Laura Dalmau ha publicat també recentment Solsticis en minúscula i manté el blog “És l’hora d’hissar els somnis”: http://novembre1970.blogspot.com/
3/2/11
Dijous a la Vila de Gràcia
Trobades amb el món del llibre
L’aventura de llegir. Parlem amb…
Joan Adell Álvarez, finalista del Premi Ramon Llull 2010, ens parlarà de Matins grisos,
una història sobre la impossibilitat de l’ésser humà d’escapar dels tentacles de la Història.
Presenta Josep Anton Muñoz. Amb la col·laboració de Angle Editorial
A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER (Plaça de Lesseps, 20-22. Barcelona)
Dijous, 3 de febrer de 2011 a les 19:00
L’aventura de llegir. Parlem amb…
Joan Adell Álvarez, finalista del Premi Ramon Llull 2010, ens parlarà de Matins grisos,
una història sobre la impossibilitat de l’ésser humà d’escapar dels tentacles de la Història.
Presenta Josep Anton Muñoz. Amb la col·laboració de Angle Editorial
A LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER (Plaça de Lesseps, 20-22. Barcelona)
Dijous, 3 de febrer de 2011 a les 19:00
26/1/11
Dolors Miquel a Arts Santa Mónica
Presentar vol dir “posar davant d’ algú”, en certa manera aparèixer. Però què passa quan el que tenim al davant no ho tenim al davant, no acaba d’aparèixer mai? L’acte de la presentació del llibre de Dolors Miquel parla d’aquesta realitat diferida i dels mitjans que s’usen per fer-la patent. Així a través d’un joc amb els mitjans de comunicació i els espais reals; la reflexió poètica del llibre La dona que mirava la tele, esdevindrà reflexió lumínica i present; i també acte masoquista envers l’expectant espectador, on es torturarà d’una manera més que televident al propi públic, esdevingut “in time” mecenes i “patients” de l’acció.
Hi intervindran, a més de la pròpia autora, el periodista Víctor Amela, la poeta i transformer Roser Amills, el músic Rudy Gnutti i l’esperit de Noam Chomsky.
Avui a la Sala d’actes de l’Arts Santa Mònica, a les 19h
Hi intervindran, a més de la pròpia autora, el periodista Víctor Amela, la poeta i transformer Roser Amills, el músic Rudy Gnutti i l’esperit de Noam Chomsky.
Avui a la Sala d’actes de l’Arts Santa Mònica, a les 19h
La Rambla, 7 (Barcelona)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)