Cruixen els somnis,
murmuris suaus d’aigua
sense paraules.
Sang blanca que assenyala
si ploren les esquerdes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nicoletta Tomas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nicoletta Tomas. Mostrar tots els missatges
6/10/08
Tanka
15/9/08
Poesies
nightmare
En un plor silenciós de braços llançats
ofegues la densitat en la constant,
abans no arribi la nit emmalaltida
i escanyis un poema del no res.
Un cop més, les hores s’alcen,
la ment creix entre cuirasses persistents
sostingudes sense solta, gairebé
reconcilien sentiments similars a la raó,
aquesta que esdevé tan sols de dia.
En un plor silenciós de braços llançats
ofegues la densitat en la constant,
abans no arribi la nit emmalaltida
i escanyis un poema del no res.
Un cop més, les hores s’alcen,
la ment creix entre cuirasses persistents
sostingudes sense solta, gairebé
reconcilien sentiments similars a la raó,
aquesta que esdevé tan sols de dia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)