Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pintura. Mostrar tots els missatges

5/10/10

Dijous a la Vila de Gràcia


Inauguració el dia 5 d’octubre, a les 20h, a la Sala Atelier de Barcelona (Plaça Rovira i Trias, 9)

“A 33 R.P.M”
Experimentacions corpòries de Marie-France Veyrat (Lyon, 1951)

5/5/10

Exposició Rodney Graham


A través del bosc és una exposició de l’artista canadenc Rodney Graham que examina l’evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l’adaptació de models literaris i influïda per l’art conceptual dels anys setanta.


El propòsit d'aquesta exposició a Barcelona, Basilea i Hamburg és presentar en aquestes tres ciutats un artista que té les seves arrels artístiques en l'art conceptual dels anys vuitanta i que des de la seva primera època a Vancouver ha ampliat constantment els seus conceptes, fins al punt que ara és capaç de produir obres en uns mitjans tan diversos com la literatura i la música, la fotografia, el cinema i la pintura.

El títol de l’exposició, A través del bosc, està extret d'un passatge fonamental de la traducció anglesa de Lenz, l'obra de Georg Büchner, i expressa el tema romàntic de l'home perdut en el bosc. Hem triat aquesta expressió com a leitmotiv i principi configurador de l'exposició: el bosc i les seves clarianes com a lloc i com a metàfora de l'obra de Rodney Graham.


30/01/2010 - 18/05/2010
MACBA


4/3/10

Hugo Fontela

Hugo Fontela va néixer a Grado (Principat d’Astúries) l’any 1986.

La seva primera exposició “Primeras Pinturas” va ser a Oviedo l’any 2002 i ara ja és un del pintors espanyols amb major projecció internacional. Ha fet exposicions individuals a Madrid, Astúries, Barcelona, Xicago i ha publicat diversos llibres amb la seva obra.

Els crítics defineixen la seva pintura de neoexpressionisme líric, per evitar la representació realista, utilitzant al seu lloc pinzellades tosques i colors forts per a plasmar les seves visions subjectives, generalment ambigües i enigmàtiques


Viejo Muelle
Técnica mixta sobre lienzo
190,5 X 233,5 cm.
Año 2005/06

28/1/10

Dijous a la Vila de Gràcia

paspartú és una galeria multidisciplinar alternativa que mostra l’art contemporani i de nova generació, al mateix temps que pretén oferir un intercanvi entre artistes de diferents comunitats, països i cultures, fent de l’art una comunicació entre iguals.Volem que l’art arribi a totes les classes socials, trencant l’ elitisme gratuït que té en l’actualitat i donar les màximes facilitats tant per exposar com per adquirir obres d’art.





DADES DE L´OBRA
Títol: Savoir vivre en un racó del Mediterràni
Autor: Enric Royo
Tècnica: Acrílic
Mides: 40x40 cm



Verdi, 25
Barcelona
Tel: 933681574
Horario: De dimecres a divendres de 17 a 21 h. / Dissabtes de 10,30 a 13,30 h. i de 17 a 21 h.

25/3/09

Rafael Bartolozzi

El meu petit homenatge al pintor i escultor pamplonès que residia a la localitat tarragonina, Vespella de Gaià, RAFAEL BARTOLOZZI.





El gener del 2000 ens deixava aquest haikú, entre d’altres. Potser ara, és l’hora d’emocionar-se.

EL ESPECTACULO
VACIO
EMOCIONA



21/8/08

Dijous 21 d’agost

La pintura i la poesia harmonitzen amb Egon Schiele. Em declaro una enamorada de la pintura d’en Schiele, i pensar que va morir amb vint-i-vuit anys... El potencial pictòric que hagués esdevingut en aquest austríac és impensable.



Al voltant de cent autoretrats fa d’Egon Schiele el “jo de l’artista”. El pintor capta la seva pròpia imatge, o potser dir, la consciència del jo extravagant, del jo actor. Amb un fons neutre mitjançant superfícies monocromes, fa que el cos esdevingui inestable, afegint el contorn irregular i angulós de la figura.

26/6/08

Poetes de parla francesa. Henri Michaux

LE VENT
Le vent essai d'écarter les vagues de la mer. Mais les vagues tiennent à la mer, n'est-ce pas évident, et le vent tient à souffler... non, il ne tient pas à souffler, même devenu tempête ou bourrasque il n'y tient pas. Il tend aveuglément, en fou et en maniaque, vers un endroit de parfait calme, de bonace, où il sera enfin tranquille, tranquille.
Comme les vagues de la mer lui sont indifférents! Qu'elles soient sur la mer ou sur un clocher, ou dans une roue dentée ou sur la lame d'un couteau, peu lui chaut. Il va vers un endroit de quiétude et de paix où il cessej enfin d'être vent.
Mais son cauchemar dure déjà depuis longtemps.



El vent*
El vent prova de separar les ones de la mar. Però les ones s'arrapen a la mar, oi que és evident? i el vent tendeix a bufar... no, no tendeix a bufar, no hi tendeix ni quan s'ha convertit en tempesta o en borrasca. Tendeix cegament, com un foll i com un maniàtic, cap a un indret de calma perfecta, de bonança, on a la fi reposarà tranquil, tranquil,
Que indiferents que li són les ones de la mar! Que siguin sobre el mar o sobre un campanar, o en una roda dentada o damunt la fulla d'un ganivet, és una cosa que tant li fa. Va cap a un indret de quietud i de pau on a la fi cessa d'ésser vent.
Però el seu malson ja fa molt de temps que dura.



La nit es mou
*Traducció de Manuel de Pedrolo



Henri Michaux
Par les traits V, 1984. Serigrafia original, amb el monograma de l’artista a llapis, extreta del llibre "Par les traits". Publicat per Ed. Fata Morgana, Montpellier.


16/5/08

Oli sobre tela, invocar bellesa

Escape
oli sobre tela de lli, 2006
130 cm x 80 cm



...embolicar somnis oxidats en colors d’or, bronze, plata i coure, amb les mans brutes i la bellesa de les textures rugoses.
La pintura de Pepa Poch em recorda a un poema, per la seva condensació, pel seu equilibri.





26/4/08

Poeta nord-americà. Paul auster.


Paul Auster (Newark, Nova Jersey,1947).

Us deixo el Paul Auster poeta, un dels referents de la literatura nord-americana contemporània, i pintures a partir de poemes del seu llibre Desaparicions (aquesta és la part positiva de la Catosfera...).



Un poema rellegit, i com un mag em trec el barret i les mànigues. Sense paraules.
...



Fore-shadows


Et respiro.
Amb mi t'assossegues de mi.
T'atordeixo sota la influència
d'una llum fraternal.
Et nodreixo
fins a les escorrialles del desastre.


El cel penja un estel errant
al meu pit. Veig el vent
com un testimoni, la nit imperiosa
que va eclipsar-se
en un laberint de roures,
la distància.


T'obsedeixo
fins a vorejar el sofriment.
Et xuclo la força.
Et desafio,
et deïfico
a no res i
a ningú,
esdevinc
l'imprescindible i més violent
hereu teu.


24/4/08

Mozart



Concorso nazionale di satira "L'ortica"
Florència

2° Premio. Matteo Bertelli.



16/4/08

Poesies

(metàfora plàstica)


Jugo i no et toco.
Mossego paraules
de biaix, enmig
d’un silenci a vessar.
Miro i no existeixes
malgrat m’engrapi
les cuixes que brollen
ombra lletosa.



10/4/08

Poesies



(descorres una olor)


En un arbre genealògic
extravio aquest secret
sense deixar cap rastre dolç
en els plecs del teu lòbul obscè.
I ara no puc concebre
el vi sense el teu cos
de cabells llargs,
de llenguatge espaiat.
Ets la dona que m’atrau...
Malgrat sé que no pots desitjar-me
descorres una olor a faldilla
en ensalivar paraules sense cintes,
en desnuar-me.





18/3/08

Poesies


L’entesa del cossos




El cos nu, esclau

de tremolors paganes,

a la recerca de la set

d’una ofrena blanca,

s’alça amb golosa carn

de costures sumptuoses

en l’absoluta entesa

de l’encís eròtic.



6/2/08

Poesies





Ventilació


L’eix del cos calent
s’espesseix en la olor
dins la meva gola.
Damunt de la luxúria
una expressió usada:
El món per un forat.
Dessota l’aigua
transmuten les cordes
roents, just el temps...

1/10/07

Poesies

La golafreria em punxa la son
trampejant petits fulls en blanc
sense deixar bullir-me la sang,



aquesta que ara em recorre el cos nu
en contradiccions folles d’un autor.