
“A 33 R.P.M”
Experimentacions corpòries de Marie-France Veyrat (Lyon, 1951)
El meu petit homenatge al pintor i escultor pamplonès que residia a la localitat tarragonina, Vespella de Gaià, RAFAEL BARTOLOZZI.
El gener del 2000 ens deixava aquest haikú, entre d’altres. Potser ara, és l’hora d’emocionar-se.
EL ESPECTACULO
VACIO
EMOCIONA
Henri Michaux
Par les traits V, 1984. Serigrafia original, amb el monograma de l’artista a llapis, extreta del llibre "Par les traits". Publicat per Ed. Fata Morgana, Montpellier.
...embolicar somnis oxidats en colors d’or, bronze, plata i coure, amb les mans brutes i la bellesa de les textures rugoses.
La pintura de Pepa Poch em recorda a un poema, per la seva condensació, pel seu equilibri.
Jugo i no et toco.
Mossego paraules
de biaix, enmig
d’un silenci a vessar.
Miro i no existeixes
malgrat m’engrapi
les cuixes que brollen
ombra lletosa.
L’entesa del cossos
El cos nu, esclau
de tremolors paganes,
a la recerca de la set
d’una ofrena blanca,
s’alça amb golosa carn
de costures sumptuoses
en l’absoluta entesa
de l’encís eròtic.
Ventilació
L’eix del cos calent
s’espesseix en la olor
dins la meva gola.
Damunt de la luxúria
una expressió usada:
El món per un forat.
Dessota l’aigua
transmuten les cordes
roents, just el temps...
aquesta que ara em recorre el cos nu
en contradiccions folles d’un autor.