Una canya i un quadern

L’única cosa certa que ha arribat són aquestes vuit hores de dol dins l’empresa. El principi d’una frase.


He penjat un rètol de sentiments comuns: DESÍDIA, a l’armari que tinc al costat de la meva taula. Alguns no sabien què volia dir negligència. Ni tan sols calia esperar gaire més.
Contradient les llums de color quasi blanc, els meus neurotransmissors s’escolen en pantalles d’excels, en congressos que mai aniré (per raons que ara no vénen al cas) i metges que ni tan sols m’adreçaré de vostè com marca el cànon.
Silencis incolors que taquen ferides
Bugades de contradiccions de caps intermitjos
Atzar d’insatisfaccions laborals

El principi d'una frase.

Blog de l’Oriol Izquierdo

Us deixo un post del blog de l’Oriol Izquierdo, què tal i com estan esdevenint les polítiques laborals de la Indústria Farmacèutica, potser sóc jo mateixa que hauré d’escriure fins la darrera.

La darrera. Oriol Izquierdo
oi Paraules dilluns, 6 d'octubre de 2008 20:31h
Una persona comunica per correu electrònic que canvia de destinació laboral. [...]

L'empresa és gran, i per tant molts dels receptors del missatge no havien tingut cap notícia de qui els l'envia fins avui. La nota de comiat deixa entreveure que no tot ha estat de comú acord, però no permet precisar res més sense especular. El que sorprèn, però, i és a punt d'engegar a rodar l'esforç de contenció que s'endevina, és la frase de comiat.Fins la darrera, diu. Com si dels presumptes companys de feina només en pogués o en volgués esperar un últim acarament, ben bé últim. Com qui diu a les portes del judici final.

Fins demà...

Em vaig acomiadar fa tan sols un mes d’algú que sé que ja no veure més, malgrat compartim un mateix poble...

Ara les paraules desfilen pels meus versos sense trobar la serenitat en poder dir-te fins demà amb una bellesa fàcil, i malgrat saber que comences un viatge amb els sentiments encalmats, t’enyoro tenint-te al meu costat.







Elena, reviso emocions i confessions personals, i tot esdevé fermesa de saber el significat de la paraula amistat.
Aquí em tens... ja ho saps. I potser no és el millor lloc per deixar entreveure les meves emocions personals, però per darrere vegada (i prometo fer-ho sense tristesa) et dic un altre cop un etern “fins demà”.

El meu petit homenatge per a tu...

De tant en tant, en el transcurs d’una vida, apareix una persona que ocupa catorze anys de la teva vida laboral, aquella que ens passem la major part de la nostra realitat quotidiana.

I ara la ferida s’ha obert, estirant aquells records de coses viscudes que en formen part, com petites pelletes palpables d’una mà exterioritzada.


Avui és l’últim dia que estàs a la vuitena planta d’aquest edifici emblemàtic que mira cap el mar.

I malgrat no combregui amb la teva ideologia, espero caminar per El Masnou pensant i sabent que formes part políticament d’aquest poble que t’estimes. I si estigués empadronada et votaria, i no pas per ser Convergent, ni molt menys, sinó perquè ets una persona amb una condició humana molt valuosa i amb una visió oberta de transformació positiva vers a un poble que respires. "El Masnou: És el meu recorregut vital, des de que vaig néixer."

En unes paraules de Sebastià Alzamora, del pròleg d’un llibre de poesia, deia:


‘No apareix, no consta. No correspon, no toca’

Amb això tan sols et demano que sempre constis dins la meva vida, i aquest cop de la personal.

Pere, et trobaré molt a faltar però no et dic adéu, això mai!

Desgavell farmacèutic

La xifra del benefici empresarial és manipulable, i si això se li afegeix la moda de les farmacèutiques internacionals, es transforma en un desgavell, això sí, comptabilitzat i protegit fiscalment.

Més enllà de voler esbrinar la virtut empresarial, la lleialtat predicada i altres garanties ingènues, ens trobem en un mercat laboral cosit de modes... passatgeres, no crec.
L’ èxit d’un país no esdevé per seguir somnis sinó per oferir portes obertes als qui hi treballen.
Les fusions han estat successores, a França Sanofi-Aventis, a Anglaterra GlaxoSmithKline i a Alemanya la Bayer Schering Pharma... Que esdevindrà a Catalunya? Acabarem treballant per l’empresa Nycomed o ens oferiran la porta per obrint-se mercat a la capital en empreses biotecnològiques?

Quina capacitat de decisió ens resta als empleats davant d’un expedient de regulació ?