12/2/08

Fins demà...

Em vaig acomiadar fa tan sols un mes d’algú que sé que ja no veure més, malgrat compartim un mateix poble...

Ara les paraules desfilen pels meus versos sense trobar la serenitat en poder dir-te fins demà amb una bellesa fàcil, i malgrat saber que comences un viatge amb els sentiments encalmats, t’enyoro tenint-te al meu costat.







Elena, reviso emocions i confessions personals, i tot esdevé fermesa de saber el significat de la paraula amistat.
Aquí em tens... ja ho saps. I potser no és el millor lloc per deixar entreveure les meves emocions personals, però per darrere vegada (i prometo fer-ho sense tristesa) et dic un altre cop un etern “fins demà”.

2 comentaris:

Elena ha dit...

Gracies, Laura , per les teves dolçes paruales. Malgrat no puguer veure cada dia la teva carona sonrient. A la nostra amistat, no licalan imatges, perqué desde el dia que en els nostres cor has van trobar es van fusionar en una amistat tan forta que res ni tans sols el no veurens cada dia, res la podra fer-la trontollar.

Laura Dalmau ha dit...

mmm… tornaré a cosir els fils del titella amb la cara somrient.
Fins demà i bon viatge a Lanzarote!