Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Mercè Marçal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Mercè Marçal. Mostrar tots els missatges

27/10/10

III Jornades Marçalianes

JO NO SÉ PAS ON SÓN ELS MEUS CONFINS – Obertures teòriques i polítiques en l’obra de Maria-Mercè Marçal – Des de la perifèria

Dies 12 i 13 de novembre de 2010

Un programa excepcional sobre l'acció política de Maria Mercè Marçal i la seva repercussió cultural amb ponents com Lluïsa Julià, Anna Montero, Teresa Pascual...


Saló de Graus de la Facultat de Filologia
Avda. Blasco Ibañez, 32 1ª planta
València

8/1/09

Poetes ucraïnesos. Anna Akhmàtova

A GUISA DE PREFACI

Vaig passar disset mesos d’aquells anys esgarrifosos del terror de Iejov fent cua davant la presó de Leningrad. Un dia, algú d’entre la multitud em va reconèixer. Darrere meu hi ha havia una dona, amb els llavis morats del fred, que , pel que es veia, no havia sentit mai el meu nom. Es va despertar de la intumescència en què tots ens trobàvem i em va preguntar, en un xiuxiueig a cau d’orella (allà tothom parlava xiuxiuejant):
-Vós ho podeu esciure, tot això?
I jo li vaig dir:
-Sí, puc.
I llavors, quelcom que s’assemblava a un somriure va lliscar per damunt d’allò que un co havi estat el seu rostre.


Leningrad, 1
d’abril de 1957




Rèquiem i altres poemes
(1935.1940)
Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova

1/9/08

Poetes catalans. Clementina Arderiu.

Clementina Arderiu.

"Porcellana i roure. Nom que recalca les is i fa un posat de diminutiu tot ell i, en contrast, una veu aspra, ferma, convicent. Llavis fins, perfil enèrgic."*

Una poesia difícil de destriar els límits entre la seva individualitat (plena d'instints, angoixes, desitjos, sentiments de revolta, dualitats,...) i el seu entorn de dimensions simbòliques.

Us deixo un poema de Cant i Paraules:


CANÇÓ DEL VOLER I DEL NO VOLER

Sóc aquella enamorada
del voler i el no voler.
Adés veig taula parada
i no em tempta provar res.
Ara porto i em corseca
fam i set fins a llanguir,
i trobava la font seca
i ni ombra de festí.
Dues vides són en mi.


Sóc pel riu la nouvinguda
i m'enciso el son corrent.
Ai que l'endemà me'l muda
-l'endemà que duia vent.
Torna enrere el riu? ¿Camina
cap el seu bressol aspriu?
És el vent. Qui ho endevina?
És el vent que passa i diu;
dues cares dono al riu.


Tinc la fruita primerenca
ran de boca i dins de la mà:
plena, fresca, vermellenca;
quina mengera que fa!
I no goso, sóc poruga:
tal l'amor d'uns primicers
diu en l'hora benastruga:
"Això que és no serà més."
Si et mengés, si no et mengés.


Aquest aire, què debana?
Porta el núvol o el fa lluny?
Ja se'ns mulla la barana
i el llindar ja tot es bruny.
Però el sol encara sotja
per un trau grisenc i vol
ser el padrí d'aquesta fotja
que ara apunta en el redol.
I diem: "Plou i fa sol."


Perquè em sento dues vides
i veig l'aigua riu amunt,
perquè resten migpartides
mes volences en un punt,
perquè besa el sol la pluja
i s'acorda tot tan bé,
he capit que ço que enutja
és que sempre hàgim de ser
cosa ferma o vent lleuger.

*Contraclaror
Introducció Maria Mercè Marçal
Antologia Poètica


18/7/08

Poetes catalans. Maria-Mercè Marçal


El vell matalasser
duu núvols per bufanda,
melangia al bigot
i uns pals batibullaires
que trasmuden els flocs
en fulls de calendari
-viatgers, anys amunt
en cerca de paraules
desterrades fa temps
a les golfes més altes,
quan l'hivern destapà
el bot gros dels mals aires-.
El vell matalasser
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.



Cau de llunes
1977

6/7/08

2ª festa de la poesia a Sitges

En l’escenari dels Jardins El Retiro, com en un cafè entre poetes, de taules petites envoltades de cadires, vestits amb els llums de Sitges, vam gaudir com a espectadors mentre la música de Jazz Combo ens acompanyava.

Montserrat Abelló

Manuel Forcano

Margarita Ballester

Francesc Parcerisas

Esther Zarraluki

Miquel-Lluís Muntané

Dolors Miquel



La Montserrat Abelló, als seus noranta anys, asseguda en una cadira enmig de l’escenari, ens va recitar alguns poemes del seu llibre Al cor de les paraules.

El Manuel Forcano ens va recitar poemes amb una veu de viatges interiors, i un poema que us el transcric per la seva bellesa al recitar-lo (Poemari Llei d'estrangeria):

Call

Caminava distret pel Call

i els peus van dur-me fins a un immoble

on fa uns quanta anys vaig estimar algú.

Carrer Marlet, quart pis, just dessota el terrat.

Aquella cambra ampla.

Aquells besos dats amb pressa

perquè la nit se’ns feia curta.

Perquè l’amor se’ns va fer curt.

Ara veig paletes que hi treballen.

Restauren l’edifici.

hi fa un museu –em diuen-

sobre la història dels jueus.

Jo sé que quan el visiti

cercaré aquella cambra del quart pis,

la reconeixeré

i davant els panells explicatius

de la ruïna de Jerusalem

i davant les fotos d’Auschwitz

ploraré.


En Francesc Parcerisas, amb un entonació pausada i agreujada, ens va recitar diferents poemes: Una relació, Les noies…

L'Esther Zarraluki, en veu castellana, ens va recitar poemes del seu llibre Dónde.

La Dolors Miquel ens va delectar amb un poema inèdit “Ànima Blanca”, tot una interpretació de poesia i gesticulació alçada.

El recital de cloenda que va ser presentat per en Pep Cruz i la Mar Ulldemolins amb petites sorpreses plenes de complicitat.Van recitar poemes de Maria Mercè Marçal i Blai Bonet.

Gràcies a la poeta Cèlia Sánchez-Mústich i en Joan Duran per aquesta nit poètica a Sitges, i felicitats Cèlia per aquest premi de narrativa atorgat.

Gràcies per poder estar entre poetes!



31/12/07

Acomiadem el 2007

Rere un poema de Maria Mercè Marçal



El vell matalasser
duu núvols per bufanda,
melangia al bigot
i uns pals batibullaires
que trasmuden els flocs
en fulls de calendari
-viatgers, anys amunt
en cerca de paraules
desterrades fa temps
a les golfes més altes,
quan l'hivern destapà
el bot gros dels mals aires-.
El vell matalasser
duu núvols per bufanda:
bé els esbandirà el sol
que té sota la màniga.

20/12/07

Maria Mercè Marçal






Negar-me en tu desposseir-me
d’aquesta rigidesa que m’emmotlla
i em dóna cos fluir sense contorns
lliscar pel tacte obert de tota cosa
amarar les parets l’ eix que ens endega
filtrar-me llenegar per les clivelles
dels temps esllavissar-me sense fites
rossolar pel teu cos com una bola
de neu que s’ageganta i s’incendia
allau roent endins de tu neu fosa
fluir fluir sense confins negar-me
en tu negar-te: i afirmar l’empremta
vivent, imperceptible, de l’amor sobre l’aigua.