25/6/09

És l'hora d'hissar un petit silenci


Pesa la nit, les hores es desdoblen.
Sento de prop les ales d'un silenci,
presència d'una vida que s'ha fos.
M'abraça la foscor, branques de nit.
Pesen els buits, ferida oberta. El plor
i la quietud d'uns ulls tancats per sempre,
oblit que tot ho esborra, lleu memòria
immensa al mar gelat on van les coses.
La platja dels recors eixampla els límits.


Mireia Lleó i Bertran
Per un vers



19/6/09

divendres

He deixat anar mil realitats, l’una rere l’altra. El mar no té prou onades per emportar-se aquesta olor a tu. Fins i tot m’espanto. T’estimo. T’estimo mare. Cada nit dormim separades per una ànima transparent però en un somni restaré oberta aquesta porta secreta, per entrar al teu món. Llavors enraonaré en veu baixa.