29/11/09

Un llibre d'en Llavina: Londres nevat



Els contes del recull Londres nevat mostren la predilecció de Jordi Llavina per xuclar de les fons de la poesia i convertir els personatges de cada conte no en moralitzants sinó en persones que escorcollen la nostra vida. Les descripcions són acurades, amb senzillesa i amb profunditat, en contemplació present. I que, fins i tot, et fan sortir del conte com en la bellísima descripció de l’anatomia i les olors corporals de la Marta a “Hand&Raquet”.

El mestratge de Jordi Llavina, prou reconegut, fa que les influències quedin hàbilment descobertes amb al·lusions de poetes com Donne, Manent, Frost, o escriptors com Sherwood Andreson o Hermann Hesse, fins aconseguir unes històries amb contingut inèdit; a través de les aportacions que l’autor va deixant en primera persona, com «Ara que el llibre que tens a les mans, amable lector, arriba a la fi».

Londres nevat són referents al temps, als anys passats, a records perduts en un no res que sorgeixen com si les històries fossin part d’un present (però actuen en funció d’un passat i d’un futur immediat), del flux de consciència, com diu el propi Llavina «les mans del temps».

Els personatges són d’una mena molt especial, ja que alliberen en els seus comportaments les fantasies arrelades en el més profund de la seva vida subconscient. Aquests accepten aquest pas de temps com part d’un cicle natural, com la natura. La natura també juga un paper molt remarcable dins dels contes, com un personatge sense veu. Aquesta simbolitza el cicle de la vida, la impotència de l’individu davant del poder de la naturalesa, una lluita de dues voluntats: la natura i l’home. I la neu, relacionada amb el fred, com la inexorable continuïtat del temps.

Potser perquè es tracta de fer bullir les paraules, el recull de contes és irregular. Els cinc primers contes succeeixen en un escenari hivernal. En canvi, “El Branquilló del til·ler”, s’envolta de «dies de molta calor». En aquest relat excepcional, les dones prenen un protagonisme especial, capaces de commoure amb un jersei de llana vermell, amb els peus nus o per un record entendridor, i de glatir-ne al lector. Llavina ens atia amb les petites descripcions de les olors envers les dones, de l’aigua com a efecte essencial en el nostre cos i la natura que ens envolta, de la tendresa. Un conte, com “Hand&Raquet”, que es llegeix de la primera a l’última ratlla.

Us recomano la seva lectura mentre fumeja un bon te.

26/11/09

Dijous a la Vila de Gràcia


Exposició "Quanta, quanta poesia. 10 anys de biblioteca al barri"


L'exposició recorda a alguns dels poetes que ens han visitat en aquests 10 anys dins del cicle "De pensament, paraula i obra" tenint com a marc de fons indrets emblemàtics dels nostres barris.

L'exposició estarà oberta fins el 16 de gener del 2010.


Lloc: Sala de música de la biblioteca



Organitzada per: Districte d'Horta-Guinardó, Biblioteques de Barcelona i Aula de Poesia de Barcelona.


25/11/09

Un mes per al dia de Nadal. Perdura el teu somriure amb ingenuïtat. És l’últim any que creuràs en la dolçor dels colors, en les carrosses dels Reis Mags d’Orient. Aquell món fascinant ple de purpurina i de disfresses, amagat dins les butxaques dels adults.
El que no saps és que per a mi la llum és diferent, potser massa diferent per apreciar-la plenament en el seu embolcall. Com un nounat, he d’aprendre a creure en una estrella de cinc puntes i desar-hi boletes brillants plenes de records, tan sols per acceptar-los, i entendre que la mare no em tornarà agafar fort la ma una altra vegada.




23/11/09

Amb dret a opiniar

Joan Tomàs Martínez Grimalt ha guanyat el premi Bernat Vidal i Tomàs 2009 d’enguany. Un jove escriptor de Porreres amb una trajectòria iniciada a Pedra foguera antologia de poesia jove dels països catalans.
Més enllà de les aparences, però, vull que quedi clar que en aquest post no hi ha cap ínfula de ser crític literari, ni molts menys, tan sols sóc una lectora de poesia amb dret a opinar.
No recordo quan vaig llegir un calaix poètic que grinyolés com aquest. Bé, sí, tan sols un, el poemari El penúltim vòmit de Damià Bardera.


El poemari de Martínez Grimalt, Proètica de Plaers, està dividit de cinc parts: Èxode, Osmosi, Mètode, Drecera i Matèria. Cinc parts d’un poemari que genera diverses interpretacions. En la primera part del llibre, Èxode, és possible conèixer la voluntat autorial que entra en un joc creatiu de poemes de quatre versos sobre l’experiència dels sentits. És una part del poemari annexa a la resta.
La segona part consta d’un poema de 84 versos, on l’autor s’oblida de la primera intenció fugint del lector. D’altra banda, les divisions que resten de Proètica de Plaers estan formades per una estructura clàssica, principalment per sonets; l’estructura dels quals, a Drecera i Matèria, són com una lleixa amb un impuls libidinós, o més aviat de poc fantasieig, tant pel que diu com pel que suggereix. Tanmateix, els sonets de Matèria pateixen un sofriment desplaçant la seva significació poètica i l’estructura del propi llenguatge, amb un ús empallegós del gerundi:/«fent-ne una corba,/furgant tots els racons, batent l’espai,/cercant aquell cop se que m’alliçona/».
Les etapes del recorregut vital ha estat una font d’inspiració per a molts poetes. Sé que existeix una intenció conscient per part del poeta, en el moment de crear (o tancar) el seu poemari, però em sobte aquest premi de l’Editorial Moll amb una llista excel·lents poetes i poemaris com
Manel Marí, Susanna Rafat, Jordi Llavina, Josep Lluís Aguiló, Teresa Costa-Agramunt...
De tota manera, Joan Tomàs Martínez Grimalt explica que el poemari « és un cant pro-ètic molt poètic», i sempre em queda la referència de pensar que Proètica de Plaers ha estat escollida per un jurat de consciència. Potser el resultat d’aquest poemari és un reflex de la crisi entre el poeta i la societat.

19/11/09

Dijous a la Vila de Gràcia

L’Independent de Gràcia és un periòdic gratuït que surt cada divendres per cobrir la informació. El setmanari s’estructura en les seccions d’opinió, política, societat, cultura, agenda, documents, esports, activitat econòmica i contra. El seu director, Albert Balanzà, és periodista de la secció de política.
L’Independent de Gràcia, amb una tirada de 8.000 exemplars, es distribueix els divendres a més de 800 punts de la Vila, entre comerços, equipaments públics i entitats, a més de fer-se arribar a la bústia d’un centenar de subscriptors.
L’Independent de Gràcia va néixer l’agost del 2000, com a iniciativa de l’Associació de Veïns i Veiïnes Vila de Gràcia, DeBarris SCCL i GràciaWeb. És un setmanari d’informació de proximitat, la que ens apropa als esdeveniments.



http://www.independent.cat/gracia
© L'independent
c/ La Perla, 30
08012 Barcelona
Tel: 93 217 44 10



16/11/09

I·lustrador: Francesc Rovira i Jarque


Avui parlaré d’il·lustradors catalans, exactament d’en Francesc Rovira i Jarque.
Va néixer a Barcelona, el 20 de setembre de l’any 1958.
Treballa sempre amb un gran i suggeridor paper blanc, tinta Xina, una pila de plomins, aquarel·les, caramels, la radio i amb el desig de tenir molt, molt espai per a les petites coses.


12/11/09

Dijous a la Vila de Gràcia

A Gràcia, al carrer Ramon i Cajal, número 80, trobem una sala de petits concerts, de recitals poètics i d’exposicions de pintura anomenada HELIOGÀBAL.



El dimarts hi ha un gran ventall de Jazz Sessions amb diferents músics per perdre’s a partir de les nou de la nit. Us deixo un vídeo perquè pugeu fer un tast del que ofereix aquesta gran sala de Gràcia.





Andreu Zaragoza, Horacio Fumero, Dani Dominguez (bateria) Abel Boquera, Matthias (harmònica) i Mariano Steimberg (percussió).

10/11/09

Volen Versos

La Dolors Insa ens va demanar una col·laboració pel seu blog POESIA JUVENIL perquè el dia 24 d’octubre era el DIA de la BIBLIOTECA.

Aquest ha estat el resultat magnífic d’il·lustracions i de poesies del llibre Volen Versos

(Em podreu trobar a la pàgina 65) amb la poesia 'Bulímia de cares menudes'

Gràcies a totes aquestes persones, com la M. Dolors Insa, que es preocupen per transmetre la poesia als nens i adolescents.


7/11/09

Museu de la Vida Rural

Aquest dissabte les paraules poètiques en forma de façana, aniran al voltant de l’art de les llavors:

alambí
rabasta
falç
volant
Aquestes paraules de la vida rural formen part de la façana del nou edifici adjacent del Museu de la Vida Rural de L’Espluga del Francolí, on és reverbera la llum.


El nou edifici, dissenyat per l’arquitecte Dani Freixes, simula un contenidor, representant aquest allunyament del món rural i llur respecte, tan palès a la nostra actualitat.
A l’entrada de l’edifici ens trobem una gran finestra al sostre que fa d’aparador d’unes grans forques de fusta penjades, com si aquella imatge oscil·lant formés part del tot i del res.


És un museu per passejar-se entre les eines del món rural, per visurar la premsa de raïm i el molí d’oli; per observar amb deteniment els vídeos didàctics que representen d’on surten els fruits de la terra; per gaudir dels jocs d’objectes en el pas del temps; i sobretot no us heu de perdre un vídeo excel·lent d’imatges i continguts sobre El blat, la vinya, l’olivera. El trobareu a la primera planta de l'edifici històric.

Tot un gran homenatge al món rural per poder aprendre sense pressa.



6/11/09

Poesia Visual

Aquesta tarda a les 19h, la sala de la Caixa de Manlleu de Manlleu inaugura l’exposició “Eloqüències” del poeta visual Toni Prat.
L’exposició de Poesia Visual romandrà oberta del 6 al 22 de novembre del 2009, però crec que conèixer en persona a Toni Prat és tot un valor afegit i entenedor a la seva bellíssima poesia Visual

Tabelària Edicions. 2008

5/11/09

Dijous a la Vila de Gràcia

El Programa d’Actuació del Districte (PAD) de Gràcia 2008-2011 ens explica les intervencions, les actuacions i els serveis que s’impulsen i es duen a terme en el barri de Gràcia.
En el segon eix de la PAD de Gràcia, dins de les mesures d’Espai Públic, s’anomena “millorar l’espai públic a partir d’actuacions de manteniment urbanístic i de neteja”.

Si el Govern del districte de Gràcia aposta “per la millora de la qualitat de vida i el treball conjunt per un districte equilibrat en els seus usos”, m’agradaria saber si la neteja del barri es pot definir com UN REPTE DE LA CONVIVÈNCIA AMB ELS ESPAIS PER A ÚS DELS NENS.
Els parcs que comporten el Barri de Gràcia no necessiten prioritzar el disseny, ni promoure el debat d’integració, ni el foment dels valors de la convivència als casals d’estiu del barri, ni iniciar cap estadística d’ús cívic.

El que es necessita és aquest punt del PAD: Neteja i actuacions de civisme (Observatori de Convivència. El que necessitem és que s’apliquin mesures per a la intensificació de la neteja dels parcs i carrers, mesures de reducció de l’impacte de la contaminació acústica al costat dels parcs del Barri de Gràcia i la convivència dels camins escolars.

1/11/09

Poesia de TOTS SANTS



Totes les hores
hi regalimen memòria
de fang embegut.
Unes flors de novembre
es miren, massa tard.

*

Vora el temps d’hivern
duc la mort en mi
i el mar es fa més ample
de pregàries i anècdotes.
He errat desitjos conscients.

*

Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.