Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Font. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Font. Mostrar tots els missatges

17/9/09

Poetesses. Rosa Font

Pell

T'espio el gest. T'espio les paraules.
Entre nosaltres, cap instant:
sóc la pols dels teus dits, el batec de la sang,
el teu present exacte.
Per què he de sentir el pes de veure en tu
la meva carn que es torna marbre,
la veu que es trenca, els ulls que callen?
Més enllà d'aquest cercle que ens tenalla,
l'univers es dilata: hi suren d'altres mots,
laberints d'arbres, peus de llunes,
algun déu que vigila els nostres cossos.

Només la pell és tot un regne: la mirada


Rosa Font i Massot
Des de l'arrel

19/8/09

Poetes catalans. Rosa Font i Massot

Paraula

No són les flames.
Tampoc el crit de l'aiguia ni la por
del ventre buit de l'aire. No és el temps.
No és el grumoll de fang en el rostoll
ni la cendra, que ens vetllen.
No és l'eco del que som
clavat als ulls del marbre que vam ser.
No és la carn ni la sang.

És l'última paraula que s'aferra
al nostre cos ben nu.