
Avui és un dia de preguntes sense respostes.
El somni es repeteix fidel reviscolant la teva imatge. Escric als marges del paper com si se’m fonguessin els noms que compartíem, ara que ja ningú me’ls recorda ni m’explica històries de quan era petita. I jo em pregunto si no se’m distorsionarà el teu somriure en els calaixos de la memòria...