Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dietari poètic d'agost. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dietari poètic d'agost. Mostrar tots els missatges

14/8/11

Poema de diumenge

Inútil despertar contra

Inútil despertar contra
cels massa distants.
Calmat el matí, i el ventijol humit
que la garbinada anuncia.
I el tedi d'un diumenge
trist i feixuc.
Mentre, fora al jardi, tracto
d'esbandir-me la melangia.

Poema inèdit
Montserrat Abelló

1/8/11

Comencem el dietari poètic amb paraules personals: quan perds qui guanya és el temps.


"EL TEMPS"
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat
-ja ha quedat enrera després de la lectura.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa

29/7/11

Últim divendres de juliol

Encapso el mes d'agost amb l'estenedor ple de projectes de poesia. Ara obriré els fulls i les cartes desades al calaix per endegar tots els sentiments i espolsar les pors als records. He de tornar a gronxar el camí fins l'Hospital Can Ruti i veure que tot forma part de nosaltres, fins i tot els vells records.

8/4/11

Necessitat blanca

Necessito un full en blanc per escriure sense memòria i esberlar la punta del llapis.

7/9/10

Un dimarts




tot comença a agafar una tonalitat de llibre…















Dibuix: Macus Romero

23/8/10

Moc els cabells


Els braços se m’allargassen
entre compotes d’interrogants.

11/8/10

Dimecres d'agost


A l’agost trepitjo sorra però no me l’espolso. No em fa basarda. És com notar les incongruències quotidianes sota els peus.
Ben mirat, és dolç saber que estic alçada – a un metre seixanta-nou- per una parestèsia perfectament natural.
Aviat plourà música pel carrer i la gent no sospitarà que les paraules suren com el pol·len a la primavera.

6/8/10

Today



Avui és un dia de preguntes sense respostes.
El somni es repeteix fidel reviscolant la teva imatge. Escric als marges del paper com si se’m fonguessin els noms que compartíem, ara que ja ningú me’ls recorda ni m’explica històries de quan era petita. I jo em pregunto si no se’m distorsionarà el teu somriure en els calaixos de la memòria...

3/8/10

Voltes

Donaré voltes per les indiferències de la paret i m’endinsaré en el silenci del somriure o potser m’estiraré al llit sense fer soroll amb els braços oberts imaginant per no rumiar. Els colors són bons aliats de la imaginació com la llum que entra a mitja tarda per l’habitació; els llibres són a la seva esquena, sense entendre el perquè se li esborren les lletres. Sí, un dia seré aquí, amb les portades desdibuixades per la claror filtrada.

23/8/09

Diumenge d'agost...

Dies de mar oberta. De sorra. De peus descalços. De l’esclat de la menta. De fer la migdiada tots junts amb la persiana abaixada. De bones olors al despertar-se. De carrers engalanats al vespre. De saber que tots estem a casa. De les llums vacil·lants de la festa. De somiar l’eco de les teves paraules, només per una estona. Del verb estimar.

21/8/09

Música. Lucinda Williams

Lucinda Williams és la millor veu i compositora femenina del rock americà. Guanyadora d’un premi Grammy per el seu excel·lent Car Wheels on Gravel Road, un disc de sonoritat rock amb accents de country. Un estil de música greu, madura, amb elements de blues i soul.

El seu últim disc del 2008 “Little Honey”.

Un plaer de veu!




19/8/09

Poetes catalans. Rosa Font i Massot

Paraula

No són les flames.
Tampoc el crit de l'aiguia ni la por
del ventre buit de l'aire. No és el temps.
No és el grumoll de fang en el rostoll
ni la cendra, que ens vetllen.
No és l'eco del que som
clavat als ulls del marbre que vam ser.
No és la carn ni la sang.

És l'última paraula que s'aferra
al nostre cos ben nu.


17/8/09

Un llibre per llegir

"En poesia tinc uns pocs Axiomes, i ja veurà que lluny estic del seu Centre. 1r Penso que la Poesia hauria de sorprendre per un bell excés i no per Singularitat –hauria de sorprendre el Lector com una notació en paraules dels seus propis pensaments més alts, i semblant gairebé un Record. 2n. Els seus tocs de Bellesa mai no haurien d’anar fins a mig camí, o sigui deixant el lector sense alè en lloc de satisfet: l’aparició, l’avanç, la col·locació de la imatgeria hauria d’arribar-li naturalment, com el Sol –lluir damunt seu i pondre’s sòbriament encara que amb magnificència, deixant-lo en el Luxe del crepuscle –però és més fàcil pensar què hauria de ser la Poesia que no escriure’n –i això em porta a un altre axioma. Que si la Poesia no surt amb tanta naturalitat com les fulles d’un arbre és millor que no surti gens."



John Kyats, carta a John Taylor, 27 de febrer del 1818
Traducció
Xavier Lloveras


Creació del Poema
Albert Roig
Edicions Proa, 1999



12/8/09

Roger Callois

Aquest matí he llegit unes paraules que m’han recordat un bon consell d’un poeta:

Roger Callois, escriptor i sociòleg francès, identifica aquest progrés artístic, aquest procés de despersonalització de l’artista (rilkeà), amb la sinceritat: “Tria entre els mitjans de l’art els més discrets, els més exactes, els que estan tan ben adaptats al seu designi que el serveixen fent-se oblidar a ells mateixos. Aquest és l’artista sincer.”

7/8/09

Festival Shakespeare



Dissabte 8 d'agost, a les 19:00hAfegeix una imatge


Taula rodona:
ELS TRADUCTORS DELS SONETS PARLEN DE SHAKESPEARE


Diferents aproximacions, paraules diverses, per dir el que hauria dit el poeta si visqués als nostres temps

Espai: Can Ribot
Accés lliure, aforament limitat

5/8/09

Un petit luxe de llençols blancs d'en Ricard Garcia


Sota la manta, tapat i a les fosques,
no pots amagar aquests llampecs
que travessen el territori del pensament.
Veloces ràfegues feridores
trenquen la frontera de les parpelles
perquè puguis veure
com es dipositen a la paret
les capes de pols que fixen la història,
com els grumolls de la pintura continuen
allà on la mà maldestra ensopegava,
com al lloc més impensat
les esquerdes escrostonen el futur,
com la finestra fa més curel, si és posible,
la mirada.


Els contorns del xiprer
Ricard Garcia

3/8/09

Obert per vacances



La vida comporta una tria prou extensa i després d’escriure un pròleg indòcil, començo un nou camí. Ara no és hora d’oblidar, sinó de començar a recordar. Simplement una llàgrima dins una gran bombolla d’olor. La teva.

30/8/08

Dissabte 30 d’agost


Poesia d’estiu recomanada per a aquesta dissabte:
Les flors del mal de Charles Baudelaire.

29/8/08

Divendres 29 d’agost

Aquest matí he agafat el cistell de platja i quan surti de la feina al migdia, pujaré al Tramvia fins a Sant Adrià del Besòs. Un cop allà, enllaçaré amb el tren fins el meu poble, El Masnou. Em posaré la música i deixaré que m’acaroni el sol, a mitja tarda, mentre mandrejo entre polsims de sorra i el poemari d'Adam Zagajewski. Fa massa dies que no deixo una petjada a la platja.
I després he pensat que podríem anar a sopar a l’Atlántida de Vilassar. Encara no t’he dit res, espero que et vingui de gust...
Fa molts anys jo tenia un novio que es deia Carles Marín; anàvem molt sovint a sopar a l’Atlántida. Compràvem una gran il·lusió per molt pocs diners. Llavors, tota la setmana esperàvem els capvespres dels dissabtes com si col·leccionéssim paraules per explicant-se.
Ara en Carles ha tingut una nena preciosa, es diu Júlia.

28/8/08

Dijous 28 d’agost

He començat a ordenar les fotos des de que els petits eren més menuts, encara. Fa dos anys que tot havia quedat esgarrinxat en particions adultes. Ara tornen a ser infants disfressats o tan sols somrient sense dents. Sembla que busqui entre fotografies el perfum del meu passat.


Hem deixat enrere

Hem deixat enrere les butxaques
esborrant el nostre passat
de complexitats humanes.
I somric perquè de plorar-te
se m’ha deslliurat la veu
entre solsticis d’estiu.
Ara, de sobte, desfaig
aquella absència. Malgrat tot
em fas anar massa lluny:
on l’oblit no té baranes
i la por m’encalça l’ànima.
Ara, de sobte, somric
perquè d’enyorar-te
he après a ser mare.