Un petit luxe de llençols blancs d'en Ricard Garcia

Sota la manta, tapat i a les fosques,
no pots amagar aquests llampecs
que travessen el territori del pensament.
Veloces ràfegues feridores
trenquen la frontera de les parpelles
perquè puguis veure
com es dipositen a la paret
les capes de pols que fixen la història,
com els grumolls de la pintura continuen
allà on la mà maldestra ensopegava,
com al lloc més impensat
les esquerdes escrostonen el futur,
com la finestra fa més curel, si és posible,
la mirada.

Els contorns del xiprer
Ricard Garcia