Àlex Susanna

Què dir-vos d’Àlex Susanna?

Vaig començar llegint un llibre dedicat Boscos i Ciutats que m’escrivia ell mateix «Per la Laura, tot desitjant que aquests poemes sàpiguen acompanyar-te a plàcides hores de lectura...», i després de delectar-me amb aquells versos, amb Principi del Fred, El Poeta... vaig seguir tota la seva trajectòria literària.
Ara ja he acabat el seu últim llibre, Quadern dels marges, i d’ell n’he extret tot una percepció de poesia, prosa i sobretot d’art. De la poesia em quedaria amb una definició que anomena el poeta grec, Odysseas Elytis, “és l’art d’aproximar-nos a allò que ens sobrepassa”; de la prosa amb el comentari de Vicente Aleixandre quan li van demanar un consell per als joves escriptores: “Un consell volen? Els poetes, que llegeixin bona prosa; els prosistes, bona poesia”; i de l’art, amb tot, ha estat un influx de paraules, imaginació, colors, que ha copsat la meva impressió sensorial.
La lectura ha estat per mi com si em trobés en un local asseguda mentre escoltava, de a prop, la conversa d’un grup de persones i pogués ficar-me enmig, en silenci, sense que em veiessin.
I amb les meves paraules tan sols defineixo la consciència d’una sensació individual després de llegir un llibre encantador, d’un poeta prosista de Gelida.
Per cert, ja he encomanat un llibre, Balzac i la petita modista xinesa de Dai Sijie.

Laura Dalmau