La 'Tria' estàs acompanyada d’en Paul Auster (Sunset Park), de Carme Riera (Natura quasi morta) i de l'Antoni Vidal Ferrando (Amor i laberints). 'Solsticis en minúscula' és l'únic llibre de poemes comentat pel Vicenç.
Gràcies Vicenç!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsticis en minúscula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsticis en minúscula. Mostrar tots els missatges
20/5/11
Crítica a la revista "Serra d'or" per Vicenç Llorca
En el número 617 de la revista “Serra d’Or” el poeta i escriptor Vicenç Llorca escriu una crítica de Solsticis en minúscula en LA TRIA PERSONAL.
La 'Tria' estàs acompanyada d’en Paul Auster (Sunset Park), de Carme Riera (Natura quasi morta) i de l'Antoni Vidal Ferrando (Amor i laberints). 'Solsticis en minúscula' és l'únic llibre de poemes comentat pel Vicenç.
La 'Tria' estàs acompanyada d’en Paul Auster (Sunset Park), de Carme Riera (Natura quasi morta) i de l'Antoni Vidal Ferrando (Amor i laberints). 'Solsticis en minúscula' és l'únic llibre de poemes comentat pel Vicenç.
17/5/11
Crítica Revista Benzina
Solsticis en minúscula per Ricard Mirabete,
El solstici és un dels moments culminants de qualsevol cicle. És el punt més alt de la declinació solar, ja sigui en el seu valor de màxima expressió, ja sigui en el seu valor de mínima presència. Laura Dalmau ha estructurat aquest volum tenint en compte el correlat objectiu de les quatre estacions de l’any. El llibre comença a la primavera i acaba a l’hivern, i consta de quatre parts que porten el títol de cada estació amb un apunt referent al contingut poètic de cada secció. Ja als primers poemes ens presenta com el desig és la principal motivació del poemari i alhora del fet d’escriure. Més endavant, prenent una citació de Paul Claudel ens mostra per on van els trets constitutius de la seva poètica: Claudel escriu que l’obra és el resultat de la col·laboració de la imaginació amb el desig. El jo poètic prova de conèixer-se íntimament per mitjà del que viu com a desig, com a anhel, com a mancança. Des del moment que el tu dels poemes és determinant en l’expressió de cadascun dels poemes, la recerca íntima i essencial de la jo poètic esclata en funció de l’altre; d’aquell amb qui la poeta es confronta i que, finalment, li permet desenvolupar-se com a persona desitjant, com a dona.
Al llarg del poemari hi ha un to de confidència amb si mateixa. Hi ha lloc per l’erotisme de reconèixer el seu cos bategant, tant en acte com en pensament, en la seva pell que escriu cadascun dels seus punts vitals i emocionals. La lectura de l’obra ens permet rebre de primera mà l’expressió de la feminitat en constant recerca de sentit i d’essència. En què es configura el desig de les dones? Què busca la dona mitjançant el desig? Aquest volum ens fa possible compartir l’experiència i participar d’algunes constatacions líriques. La veu poètica sempre és un emissor del seu desig; no hi trobarem en els seus poemes les idees sobre la feminitat imposades per la tradició eminentment masculina, i masclista ben sovint. A més, els poemes més aconseguits del llibre com ara –per citar-ne només alguns– L’origen de l’egoisme i Refracció són creacions estètiques que ens fem nostres cadascun dels lectors. En el primer citat, ens obre els ulls i la pell per començar a entendre alguna cosa sobre el sentiment amorós, que no hauria de ser possessiu: les paraules creixen sense adonar-se’n, / s’afanyen com cucs temorosos, arrugats, / encara adormides en una mena de dol. / Volen ser ànimes de punt i seguit, / en majúscula –això sí, sempre mirant-se el melic. Quan l’amor és oposat al dol, quan la vida plena és l’acció d’estimar, sense paraules sinó amb gestos; les paraules dites creixen, s’amunteguen, però ofeguen allò íntim compartit i viscut. En bona part dels poemes hi trobem motius poètics deutors de Gabriel Ferrater, símbols com els cucs, les mans, que ressonen de nou en els poemes de Laura Dalmau.
Gràcies Ricard Mirabete!
El solstici és un dels moments culminants de qualsevol cicle. És el punt més alt de la declinació solar, ja sigui en el seu valor de màxima expressió, ja sigui en el seu valor de mínima presència. Laura Dalmau ha estructurat aquest volum tenint en compte el correlat objectiu de les quatre estacions de l’any. El llibre comença a la primavera i acaba a l’hivern, i consta de quatre parts que porten el títol de cada estació amb un apunt referent al contingut poètic de cada secció. Ja als primers poemes ens presenta com el desig és la principal motivació del poemari i alhora del fet d’escriure. Més endavant, prenent una citació de Paul Claudel ens mostra per on van els trets constitutius de la seva poètica: Claudel escriu que l’obra és el resultat de la col·laboració de la imaginació amb el desig. El jo poètic prova de conèixer-se íntimament per mitjà del que viu com a desig, com a anhel, com a mancança. Des del moment que el tu dels poemes és determinant en l’expressió de cadascun dels poemes, la recerca íntima i essencial de la jo poètic esclata en funció de l’altre; d’aquell amb qui la poeta es confronta i que, finalment, li permet desenvolupar-se com a persona desitjant, com a dona.
Al llarg del poemari hi ha un to de confidència amb si mateixa. Hi ha lloc per l’erotisme de reconèixer el seu cos bategant, tant en acte com en pensament, en la seva pell que escriu cadascun dels seus punts vitals i emocionals. La lectura de l’obra ens permet rebre de primera mà l’expressió de la feminitat en constant recerca de sentit i d’essència. En què es configura el desig de les dones? Què busca la dona mitjançant el desig? Aquest volum ens fa possible compartir l’experiència i participar d’algunes constatacions líriques. La veu poètica sempre és un emissor del seu desig; no hi trobarem en els seus poemes les idees sobre la feminitat imposades per la tradició eminentment masculina, i masclista ben sovint. A més, els poemes més aconseguits del llibre com ara –per citar-ne només alguns– L’origen de l’egoisme i Refracció són creacions estètiques que ens fem nostres cadascun dels lectors. En el primer citat, ens obre els ulls i la pell per començar a entendre alguna cosa sobre el sentiment amorós, que no hauria de ser possessiu: les paraules creixen sense adonar-se’n, / s’afanyen com cucs temorosos, arrugats, / encara adormides en una mena de dol. / Volen ser ànimes de punt i seguit, / en majúscula –això sí, sempre mirant-se el melic. Quan l’amor és oposat al dol, quan la vida plena és l’acció d’estimar, sense paraules sinó amb gestos; les paraules dites creixen, s’amunteguen, però ofeguen allò íntim compartit i viscut. En bona part dels poemes hi trobem motius poètics deutors de Gabriel Ferrater, símbols com els cucs, les mans, que ressonen de nou en els poemes de Laura Dalmau.
Gràcies Ricard Mirabete!
11/5/11
XXVII FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA
A partir d'avui i fins el dia 17, omplirem garrafes de versos per la Barcelona Poesia 2011.
El Solsticis en minúscula i la seva mestressa poètica podeu trobar-los a:
Dijous, 12 de maig a les 19:00h
EL GUST PEL VERS
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver
Comte Borrell, 44-46
Dilluns, 16 de maig a les 19:00h
ELS POETES DE VIENA
Llibreria Bertrand
Rambla Catalunya, 57
El poeta de Vinarós Joan-Elies Adell esbossa al pròleg que l'acompanya: "encara avui es considera les dones com a objectes de desig que no pas subjectes que poden parlar del seu desig."
El Solsticis en minúscula i la seva mestressa poètica podeu trobar-los a:
Dijous, 12 de maig a les 19:00h
EL GUST PEL VERS
Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver
Comte Borrell, 44-46
Dilluns, 16 de maig a les 19:00h
ELS POETES DE VIENA
Llibreria Bertrand
Rambla Catalunya, 57
El poeta de Vinarós Joan-Elies Adell esbossa al pròleg que l'acompanya: "encara avui es considera les dones com a objectes de desig que no pas subjectes que poden parlar del seu desig."
22/4/11
Una mica de POESIA per Sant Jordi
Una servidora poètica estarà signant el poemari "Solsticis en minúscula" el dia de Sant Jordi 2011 a:12:00-13:00h Edicions Viena (Rambla Catalunya, 101 /per sota Provença)
16:00-18:00h ARC (Rambla Catalunya, 12 / per sota Gran Via)
13/12/10
Solsticis en minúscula a Weekand Sabadell
Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©
Subscriure's a:
Missatges (Atom)