Qualsevol dia no coneixeràs com s’agombola l’abdomen al teu costat. Les mans seran les d’un espectador rere una pregunta massa líquida o un propòsit sense multiplicacions. Tot el paisatge damunt la terra repta i segresta l’esperança mentre dorms amb un cos que ja s’ha acostumat al pes del llit. La insatisfacció dels estímuls et duu a un altre desig, a forjar un nou llenguatge que busca el remei en la quotidianitat i es dissolt al traspassar la gàrgola de la nit.
