30/6/11

Club de Lectura del poeta Biel Barnils

DIJOUS 30 de juny a les 20:30h a la Llibreria La Tralla de Vic



UN FIL DE VEU de Rossend Sellarés


Presentació del poemari "Un fil de veu" (Edicions l'Albí), on aquest autor navassenc afronta els temes que fan bategar el cor de les persones –l’amor i l’amistat–, sense defugir si cal la denúncia. Durant l’acte es llegiran alguns dels poemes del llibre.

24/6/11

Sempre Vinyoli per Jordi Llavina

Vinyoli. He obert, com faig tan sovint, un llibre de Joan Vinyoli, el meu poeta català de referència. Cap al final de la seva vida, va escriure un vers que diu “tocar una roca amb molsa consola”. A mi em consola tocar un llibre seu, i per això en tinc tants, entre primeres edicions, edicions més recents, obres completes...
L’obra que he obert és l’última que va publicar, amb prou feines cinc mesos abans de morir: Passeig d’aniversari. A banda d’acariciar-la i de llegir-ne algun poema, hi ha una altra cosa que em consola: al colofó, s’informa que el llibre es va acabar de relligar “el dia 20 de juny de 1984”, avui mateix fa vint-i-set anys. Aquest és, ben clarament, un llibre de comiat, d’acabament, que arrenca amb aquella ampolleta de cianur que el protagonista del primer poema té “sempre al calaix, tocant a mà, desada, per si m’urgís d’usar-lo”. Però que acaba molt millor, de manera sorprenentment esperançadora, amb un poema de recapitulació en què apareix la “salamandra dels records, que tira bé”, en què el protagonista es descriu “com una golfa plena de mals endreços”... però resulta que, en aquesta “golfa”, algun dia hi va entrar algú; i, ah, renoi, a partir d’aquell dia —el dia de la il·luminació de la poesia, o de la il·luminació per la poesia— el jo que parla ens diu que va quedar-se cec amb tanta llum, “vident d’alguna cosa certa, certíssima: estel fix mirant-me fit en la foscor”. I llavors vénen els versos més bells del llibre, que, al meu entendre, és un llibre inferior a Domini màgic, l’anterior: “D’ençà d’aquell
excés / totes les coses se’m canvien sempre / en altres de millors, insòlites: si rocs, / en diamants; si didals, en campanes /tocant a festa; si agulles de cosir, / en parallamps d’acer; si cavallets de fira, / en constel·lacions”. Aquest llibre es va acabar de relligar tal dia com avui de fa vint-i-set anys. Amb el mateix fil i la mateixa cola que es va relligar, es relliga també una etapa fonamental de la meva vida, que dura fins avui.

El dietari de Jordi Llavina. Tabac de Regalia. 23 de juny del 2011

13/6/11

Jardí vivent de Joana Raspall

El silenci
No és fàcil saber dir
allò que en el silenci
del pensament vol ser
paraula entenedora,
és com si amb flocs de boira
volguéssim fer una perla
o amb fils d'aigua, un anell.
El silenci és tan ple
de sentiments, de dubtes,
de pors i d'esperança,
de desitjos i amors,
que, per fer-ne paraula,
no hi ha gresol que pugui
fer desprendre l'escòria
abans de fondre l'or.

Jardí vivent (2010), Joana Raspall

9/6/11

Poesia d'Anne Sexton

Traducció de Montserrat Abelló



Mentre sestejava amb Linda

Sota la vànova encoixinada rosa
et prenc el pols que et compta la sang.
Penso que a fora els boscos
estan condormits,
l'estiu els ha deixat
com un munt de llibres rere un aiguat
abandonats com les promeses que mai no compleixo.
A la dreta, el pi nan
s'espera com la tenda de fruita
que exhibeix poms de bròquils ufanosos.

Guaitem el vent des d'aquest llit quadrat
et premo amb l'índex
mig en broma, mig espantada
la piga bruna
sota l'ull esquerre, que heretares
de la meva galta dreta: lloc de perill
on un cuc embruixat ens anà menjant l'ànima
en busca de bellesa. Filla meva, des del juliol
les fulles s'alimenten
secretament d'un toll amb tint de bleda rave.

I de vegades són d'un verd militar
amb troncs tan molls com botes de caçadors,
fustigats pel vent, nets
com un hule. No,
el vent no ha deixat l'oceà.
Sí, cridava a la teva cambra com un llop
i la cua de cavall et feia mal. D'això ja fa molt temps.
El vent agitava la marea com una dona
moribunda. Ella no volia dormir i
s'hi rebolcà tota la nit, amb grunys i sospirs.

Estimada, la vida no és a les meves mans;
la vida amb els seus canvis terribles
t'arrabassarà, bombes o glàndules,
el fill que tens
al pit, la teva casa en el teu terreny.
A fora el dolç-amarg esdevé taronja.
Abans de morir, la mare i jo collíem aquelles branques
gruixudes, i trobàvem mugrons de taronja
sobre els brins de filferro grisos.

Netejàvem el bosc, guaríem arbres mutilats.
Els teus peus em fan cloc, cloc a l'esquena
i et xiuxiueges coses. Nena,
què és el que desitges? ¿Quin pacte
és el que fas?
Quina rateta et corre pels ulls? ¿Quina arca
puc omplir-te quan el món embogeix?

Els boscos són sota-aigua amb algues que es remouen
en la marea; bedolls com peixos zebra
passen rabent tots junts.
Filla no et puc prometre que obtindràs el que desitges.
No et puc prometre gaire.
T'ofereixo les imatges que conec.
Jeu quieta amb mi i observa.
Un faisà passa
com si fos una foca, l'estiren pel collar blanc
i gruixut damunt l'humus. S'exhibeix
com un pallasso. Arrossega una ploma beix que arrabassà,
fa temps, del barret d'una senyora vella.
Riem i toquem.
Et prometo amor. Això el temps no s'ho endurà.

Anne Sexton, Cares a la finestra 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, Ausa, Sabadell, 1993, p. 131-133

7/6/11

Tot el soroll del món de Vicenç Llorca


Aquest dimecres tindrá lloc la presentació de TOT EL SOROLL DEL MÓN a la Biblioteca Joan Corominas (Carrer Pujadas Truch, 1) d'El Masnou, a les 19:30h.



L'acte serà presentat pel poeta i escriptor Sebastià Alzamora.

"Quan menys t’ho esperes, l’amor et dóna una segona oportunitat"