Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dietari d'una filla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dietari d'una filla. Mostrar tots els missatges

29/7/11

Últim divendres de juliol

Encapso el mes d'agost amb l'estenedor ple de projectes de poesia. Ara obriré els fulls i les cartes desades al calaix per endegar tots els sentiments i espolsar les pors als records. He de tornar a gronxar el camí fins l'Hospital Can Ruti i veure que tot forma part de nosaltres, fins i tot els vells records.

23/5/11

Un gran adéu

De matinada, hem escoltat les onades rere el mar i les teves trenes de colors han fet un pacte amb l'horitzó. Només desitjo que t'esperin les mares en aquesta gran boia de la il·lusió. És el meu petit homenatge, el meu gran adéu Núria Sardó i Puyol

8/4/11

Necessitat blanca

Necessito un full en blanc per escriure sense memòria i esberlar la punta del llapis.

14/11/10

Paraules

"Allò que fa que un cos et sedueixi, que una pàgina escrita t'absorbeixi fins a submergir-t'hi, o que un llenç visqui, es mogui, parli i irradiï fins a atreure't al seu propi espai és, en tots els casos, una peculiar forma de ser ells mateixos, de ser inseparables de si mateixos"

Katya Berger

27/8/10

Poesia

En un escrit notarial


L’últim full d’aire
despullat de camises
entre el jo i el setge,


com voluntats de cendra
massa a prop de les venes.

*

13/6/10

Una canya i un quadern

Ha d’haver-hi algú que m’expliqui com funcionen les famílies, si més no dins el cap. Vull respirar entre ells però m’empasso més paraules que records i la nit s’allargassa pensant en el rellotge de cucut de la mare.

Enmig del silenci de la tarda, les cares són complexes i el cor em batega massa de pressa. Tot es fa llarg i en lloc no hi ha indicadors per saber que en faig de tot el que sento.



8/12/09

Starbucks

Retenc la violència dels meus pensaments en unes dates massa precises, on el trànsit constant de Barcelona s’ensuma sota els papers de colors. Presència de dubtes, de regals gastats, de retalls de converses. Això no obstat, no em fa defugir dels estímuls visuals de la gran ciutat, ans el contrari. Rere el so del meu mp3, m’acosto a la solitud. Són les pors que escriuen! Tot desfilant el que no vull sentir. No vull sentir com l’atzar torna de biaix, sense fer nosa, malversant el meu jo erecte. Potser són taques de la medicació com somnis allargassats –No ho sé-. Potser la naturalesa és una quincalla de pel·lícules en blanc i negre.
Aventurar-se té el seu risc però no recordava com era no ser vista.

25/11/09

Un mes per al dia de Nadal. Perdura el teu somriure amb ingenuïtat. És l’últim any que creuràs en la dolçor dels colors, en les carrosses dels Reis Mags d’Orient. Aquell món fascinant ple de purpurina i de disfresses, amagat dins les butxaques dels adults.
El que no saps és que per a mi la llum és diferent, potser massa diferent per apreciar-la plenament en el seu embolcall. Com un nounat, he d’aprendre a creure en una estrella de cinc puntes i desar-hi boletes brillants plenes de records, tan sols per acceptar-los, i entendre que la mare no em tornarà agafar fort la ma una altra vegada.




1/10/09

Dia 1...


Un dia de pluja macilenta, de vent xafogós i de massa gent pel carrer. He començat a endegar a la taula poemes i altres anotacions; a glatir estímuls poètics i deixar els sentiments a la banda del coixí.
He recordat el que em va dir una poetessa... comença a escriure el poemari amb la dedicatòria, així el veuràs reflectit.
I així ho fet. In memoriam Dolors Dalmau i Seba.

14/7/09

Poesia



te escondes detrás de la huida,
donde más se ríe


19/6/09

divendres

He deixat anar mil realitats, l’una rere l’altra. El mar no té prou onades per emportar-se aquesta olor a tu. Fins i tot m’espanto. T’estimo. T’estimo mare. Cada nit dormim separades per una ànima transparent però en un somni restaré oberta aquesta porta secreta, per entrar al teu món. Llavors enraonaré en veu baixa.