
El que no saps és que per a mi la llum és diferent, potser massa diferent per apreciar-la plenament en el seu embolcall. Com un nounat, he d’aprendre a creure en una estrella de cinc puntes i desar-hi boletes brillants plenes de records, tan sols per acceptar-los, i entendre que la mare no em tornarà agafar fort la ma una altra vegada.
1 comentari:
Laura, m'emociona la teva sensibilitat, la manera com ets capaç, amb poquíssimes paraules, de transmetre un gran missatge.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada