Poesia

En un escrit notarial


L’últim full d’aire
despullat de camises
entre el jo i el setge,

com voluntats de cendra
massa a prop de les venes.

*

Poesia de TOTS SANTS

Totes les hores
hi regalimen memòria
de fang embegut.
Unes flors de novembre
es miren, massa tard.

*

Vora el temps d’hivern
duc la mort en mi
i el mar es fa més ample
de pregàries i anècdotes.
He errat desitjos conscients.

*

Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.

Poesies

La caixa de costura

Ja no sé qui sóc

vestida de fusta i amb

la pell encesa

per contemplar les ombres

farcides d’un cel plomós.

Tanka

Càncer

Escolta'm la mort
entre tàpies afòniques.
Són fils de dogmes.
Ignoren el gran secret:
El rovell de l'epidèmia.

Tanka

Sense cap pressa
el proper bes de l'alba
(l'alba de plata)
l'esperaré sota el cel
amb un silenci fidel.

Poesies

no...

No. No malversis,
no esborris les paraules
d’antigues nafres.
La llum abaixa l’ordre
en el fons del corredor.

Seré lluny de tu
mentre els cucs s’emprovaran
els barrets del temps.

Tanka

Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.

Tanka

L’últim full d’aire

despullat de camises

entre el jo i el setge,

com voluntats de cendra

massa a prop de les venes.

Tanka

Cruixen els somnis,
murmuris suaus d’aigua
sense paraules.
Sang blanca que assenyala
si ploren les esquerdes.

Tanka

Vidres d’un rostre
rere focus plens de flors
esdevenen fi.
Res destorba el silenci,
ni els llargs records dels no morts.

Premis Literaris

Aquest dissabte hem gaudit dels Premis Literaris Grau Miró 2008.


El meu poema, Si ara no et parlo ha estat guanyador d’un 2n premi de Tanka. Aquesta composició japonesa de cinc versos, de tetrasíl·labs (4) + hexasíl·labs (6) en gramàtica catalana.

Si ara no et parlo

Si no et parlo gens
jo encara existeixo
perquè t’escolto.
Amollo cada mot viu,
punt obert vulnerable


Vam tenir el plaer de conèixer a la Teresa Bosch, autora del blog Paraules i mots, i guanyadora del Tercer premi de Tanka.

Des d'aquí gràcies a en Xavi Franc, Director del Centre Cívic del Coll, al Regidor de Cultura del Districte de Gràcia i al Salvador Barrau, President de l'AVCV Coll-Vallcarca i organitzador dels Premis Literaris Grau Miró.

Tanka

Res ja no és nostre
tan sols repetim frases:
hiat entre el món.
La libració és contínua
com el marge de vida.

Libració, mot manllevat d’ un poema d'en Ferrater.
“Terme astronòmic que el diccionari el defineix com l’oscil·lació aparent o real d’un satèl·lit –la lluna, per exemple- respecte a un observador terrestre. L’estranyesa que en principi pot causar-nos la tria d’aquest mot l’hem de substituir aviat per l’admiració de l’encert que suposa en relació amb el concepte que Ferrater ens vol comunicar. No solament connota el moviment canviant que altera les distàncies entre aquests personatges, sinó que hi afegeix la necessitat d’un observador que les registri i, sobretot, pressuposa una imprevisible dimensió, la de la relativitat d’aquests judicis i aquestes observacions, condicionats per la seva obtenció des d’una determinada perspectiva.”(1)

(1) Pàg. 108. El Riure de la Màscara. Pere Ballart.

Poetes catalans. Mireia Lleó i Bertran

Excèntric viure
a cops o bé a deshora,
retallo núvols grisos
i enlairo estels de canya.
Viuré de l’aire.

Baixa l’arena
pel tub prim del rellotge
com el fil de les tardes.
Pressentiments inútils
a les butxaques.

Mireia Lleó i Bertran és l’autora d’aquestes dues tankes. És un recull de sextines i tankes, AMB TERRA AL PENSAMENT. Un repte creatiu de belles estructures plenes de simbolismes i suggestió.

I com ella mateixa, en el seu llibre, comença amb un vers de Vinyoli


No compliquis
gaire més els records.
Demana justos
els mots indispensables
per fer sorgir la imatge de les coses
passades.
Deixar-les anar
com un estel
des d’un turó.

Joan Vinyoli

短歌

Si no et parlo
encara existeixo
perquè t’escolto.

Amollo cada mot viu
punt vulnerable obert.