17/10/08

Tanka



L’últim full d’aire

despullat de camises

entre el jo i el setge,

com voluntats de cendra

massa a prop de les venes.




4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

amb l'ànima a l'aire

la Teresa ha dit...

Laura,

m'agraden les teves poesies perquè tenen un estil molt característic, intimista, simbòlic, amb un ritme intern molt maco.

Laura Dalmau ha dit...

Sí jesús m., aquesta ànima en forma de poema japonès i FELICITATS grans per aquests premis blogaires

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Teresa, i sobretot venint de tu.
Una abraçada