29/11/07

El Nàufrag



El proper dimarts 4 de desembre de 2007 a les 19:30 a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès tindrà lloc la presentació del llibre

EL NÀUFRAG

Joan Adell Álvarez
Premi Rei en Jaume de Narrativa Breu 2006

La presentació anirà a càrrec de l’escriptora Alícia Gili
amb la col·laboració de l’escriptora Sílvia Romero,
prologuista de la novel·la presentada.

El poeta Jordi Puerta llegirà fragments de l’obra.

26/11/07

Aigua, núvol, pluja, vent…

Rere la cançó de Joan Isaac s’alça el pròleg del mateix autor, Aigua, núvol, pluja,vent… un poemari de Joan Adell damunt papers en blanc, com si les ferides es guarissin per un repte, la vida d’una filla.
És tracta d’un bellíssim poemari de 32 versos, un monòleg interior d’una veu sensiblement extraordinària i madura.



En uns versos ens dius: «se’m fa difícil quantificar a pes el teu desig de viure o de morir». Gràcies per compartir aquest petit tros de vida...


Tu m’ho expliques perplexa
i espantada. No ho entens.

T’imposen la presència obscena
i humiliant d’una infermera
profanant la teva intimitat.

Jo tampoc ho puc entendre.
Tal vegada, per guarir
una ànima esquerdada
cal despullar-la, d’antuvi,
de la seva dignitat.

Joan Adell Alvarez®


21/11/07

Poesies









Bulímia de cares menudes

La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que estan oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena en silenci, obstinada.

16/11/07

Poesies

Hemorràgia de mots

Ens alcem en nom propi
en una hemorràgia de mots;
els rentarem estenent-los al deler.
La mà esclatarà dòcilment
desfent la inquietud, emmudint
el cordó que separa els contorns enfebrits.
Fluctuarem sota una voluntat aferrissada,
un flux de flor vermella cabussada
murmurant: - Aquesta és la meva sang
en empremtes d’obscenitats, alliberades.


13/11/07

Poetes catalans. Joan-Elies Adell

Us deixo paraules pròpies de Joan-Elies Adell del seu poemari ENCARA UNA OLOR, dividit en quatre apartats Ultramar, Les cares de l’instant, Com un cos i El ma en bellesa.

Si hagués de definir el llibre en un verb, li posaria ‘desenredar’. Desenredar el llenguatge amb una fragilitat plena de bellesa creativa.

POTSER
Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d’una veu neutra que et saps
incapaç de reconèixer
o el simple to d’una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l’entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d’una olor difusa
que s’instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan-Elies Adell®









ET FAIG EXISTIR
Començ de dir el que em crema les paraules.
Brutes de temps, conscient de quanta pols
roman a les entranyes, dient coses
que a ningú no importen, importunes,
em reconeixeré tot palpant-les.
Són meues durant aquest breu transcórrer,
les posseixo amb la constància
gasiva de qui vol assaborir
cada matís, cada accent, cada flaire.
Tot i sabent-les abrusants i efímeres
les faig existir ara que les llegeixo.
Són paraules tan doloroses com
aquesta mar que es desdiu en la fugaç
insolència d’un no-res perpetu.
Joan-Elies Adell®





12/11/07

Post

El temps s’apressa a engolir fantasmes
-ara que són meus, de dia i de nit.


9/11/07

Poesies


Com es fan els r e c o r d s ?

Ara ja no recordo com era el tacte
de les teves mans ni com reies,
tot comptant els diumenges al matí
en una estesa plena de distància.
Se’m dissolen les olors de sabó
dins de nius d’aigua salada,
entre d’altres històries llençades
ara que he deixat caure les fulles
desant la calma.

I jo em pregunto: Com es fan els records
si s’han desprès de mi?

8/11/07

Poesies

La vellesa d’un nom


A l’interior de la seva fragilitat
despertes aquest cos que dorm,
en el mutisme d’una malaltia
massa propera, impermeable a la resta,
i on només parla el seu idioma
plegant mocadors per les quatre arestes.
Amb la roba necessària, sense neguit,
s’envolta d’imatges efímeres d’un passat
alentint la seva marxa particular.
I et preguntarà si ets la seva filla
al recer d’una oculta tendresa
pel vol d’una memòria fragmentada
entre besades de somnis de vell infant.
A l’interior del teu arbre sublim
d’on habita l’oblit en un cos amat
des de fa tants anys, amb reclams
i passadissos amunt i avall,
el meu cor enveja aquesta bella serenitat
on una carícia és sols una carícia
que trena el rumb d’una família.

Laura Dalmau®


a Carme Sardó


6/11/07

Fundació Akwaba

Fundació Akwaba presenta: JOCS DE GUERRA, COSA D’INFANTS, editat per Fundació Akwaba i Ed. La Quadriga.





Avui es presenta a la Llibreria Ona, a les 19h, el llibre Jocs de guerra, Cosa d’Infants. Amb la participació dels autors, Alícia Gatxica i Sílvia Romero, lectures de Jordi Puerta i Mercè Rigo i la música de Gunjam Band.


El llibre, així com el CD de música del grup Gunjam Band amb la seva cançò Alerté, sobre els nens soldats, i els materials didàctics per les escoles formen part de la campanya, I després de la guerra què? Que vol alertar i conscienciar a la nostra societat sobre les conseqüències d’una guerra per la població civil.


Jocs de Guerra, cosa d’infants, vol mostrar a la nostra societat, a través dels relats i dels dibuixos dels nens i nenes que han estat soldats o que han hagut de fugir, víctimes del conflicte, que la guerra afecta en primer lloc a les dones i als infants. Aquests infants i joves en algun moment al llarg del conflicte han estat acollits al Centre Gonfreville dins el programa d’acollida de joves que porta a terme Fundation Akwba Cote d’Ivoire en col·laboració amb l’UNICEF.