13/11/07

Poetes catalans. Joan-Elies Adell

Us deixo paraules pròpies de Joan-Elies Adell del seu poemari ENCARA UNA OLOR, dividit en quatre apartats Ultramar, Les cares de l’instant, Com un cos i El ma en bellesa.

Si hagués de definir el llibre en un verb, li posaria ‘desenredar’. Desenredar el llenguatge amb una fragilitat plena de bellesa creativa.

POTSER
Sovint només és el potser
allò que importa. Potser el so
d’una veu neutra que et saps
incapaç de reconèixer
o el simple to d’una cançó
que et resulta ja insignificant.
Potser deixar encès el llum
i projectar les ombres
del teu cos nu mentre
es multipliquen en l’entrefosc.
Potser assumir simplement
la banalitat de les coses
mentre fas veure que es tracta
d’una olor difusa
que s’instal·la de tard en tard
en les terrasses de superfície llisa.
Joan-Elies Adell®









ET FAIG EXISTIR
Començ de dir el que em crema les paraules.
Brutes de temps, conscient de quanta pols
roman a les entranyes, dient coses
que a ningú no importen, importunes,
em reconeixeré tot palpant-les.
Són meues durant aquest breu transcórrer,
les posseixo amb la constància
gasiva de qui vol assaborir
cada matís, cada accent, cada flaire.
Tot i sabent-les abrusants i efímeres
les faig existir ara que les llegeixo.
Són paraules tan doloroses com
aquesta mar que es desdiu en la fugaç
insolència d’un no-res perpetu.
Joan-Elies Adell®





2 comentaris:

TRAPEZISTA ha dit...

Dissabte vaig parlar amb ell.

Laura Dalmau ha dit...

mmm... tot un luxe compartir conversa amb el Joan-Elies Adell i la Mireia Vidal-Conte. Dos poetes que escriuen més enllà del sentiment. Sóc un fan de la poesia del Joan-Elies!
Gràcies per venir a navegar fins aquí...