Graciela Iturbide

Graciela Iturbide nascuda 1942 a la Ciutat de Mèxic és una fotògrafa mexicana reconeguda internacionalment que va obtenir el prestigiós Premi Hasselblad l’any 2008.

No hay nadie és el nou llibre de Graciela Iturbide que reuneix 25 imatges s’objectes i paisatges, la majoria inèdites, de tot els seus viatges a Índia entre l’any 1997 i 2010.







"No hace falta inventar un creador. Nada tras las imágenes: sólo una pulsación. Es suficiente. El paisaje no exige figuras, como un guante sin mano revela los dedos en la ausencia. La pierna sin tronco revela al hombre cojo, el cuenco vacío al mendigo, el zapato al caminante. La presencia oculta las cosas. Quien quiera esconder algo, que lo coloque entre la multitud. Decían en la India del medievo que la esencia de la poesía es lo que no se dice con palabras, lo que no aparece en el texto, la resonancia semántica, la imperceptible ebriedad del significado."
Óscar Pujol Riembau, Director del Instituto Cervantes a Nova Delhi

anna malagrida

La finalitat d’una obra d’art no és externa, és dotada pel plaer de la seva creació, com les fotografies d'Anna Malagrida (Barcelona, 1970). Una fotògrafa que retrata la soledat i la incomunicació, en una distància plausible.

Dijous a la Vila de Gràcia

Si passegem pel carrer Verdi, a l’alçada del carrer de Santa Perpètua, ens trobem una casa datada de 1910. Va ser ideada per l’arquitecte Joaquim Ruiz Millet l'any 1987, amb la col·laboració de l’escriptora Anna Planella: Galeria H2O.

Joaquim Ruiz Millet ha estat sempre implicat en activitats culturals, des de la realització de curts fins la participació de revistes d’art i literatura. Ha publicat llibres de poesia: 1 empieza acaba 1 (Ed. Libertarias. Madrid 1988) i El núcleo de la resistencia (Años de Felicidad. Ed. Libertarias. Madrid 1994), juntament amb llibres d’arquitectura: Barbar Corsini. Arquitectura. 1953-1994, editats des de l’Editorial de Galeria H2O. L’Editorial Galeria H2O té la col·lecció d’Arquitectura, Les Idiotes i La Bruna està contenta.
Ana Planella Bonet és una escriptora amb novel·les editades: El niño que amaba sus pies de pato, Paula dos pulgares, La reina de Cartago.

La Galeria H2O és una galeria d’arquitectura, disseny i fotografia, però també d’art contemporani i de poesia visual. En aquest mes d’octubre, del 6 al 31, hi ha l’exposició “Lunes” de Päivi Koskinen.

Päivi Koskinen és una fotògrafa nascuda l’any 1977 , que viu i treballa entre Barcelona i Hèlsinki.
La seva exposició “Lunes” reflecteix la rutina i la frustració de les persones pel pas del temps, provocant sentiments de por, d’inquietud. El corrent de la pròpia societat ens dissuadeix a l’hora de entreveure les possibilitat com a individus i és en el símbol de l’aigua la metàfora de puresa d’aquesta frustració, o simplement la netedat de descarregar tot els sentiment de tot un dia.

Casa de l'Est. Cyril HORISZNY

El dijous 18 de desembre, a les 19:30h, la CASA DE L'EST tindrà el goig de presentar un dels projectes que ha preparat amb més il·lusió durant els darrers mesos: l'exposició fotogràfica de Cyril Horiszny, un jove fotògraf francoucraïnès, dedicada als hutsuls, un petit poble dels Carpats ucraïnesos que, tot i els importants canvis socials que s'han produït a Europa durant el segle XX i les darreres dècades, ha sapigut conservar la seva identitat i els seus costums tradicionals.

Cyril Horiszny, que ja ha exposat la seva obra en diversos països d'Europa i Amèrica, serà present en la inauguració de l'exposició gràcies a les bones gestions de Biblioteques de Barcelona i, molt especialment, de la direcció de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra (Segre, 24-32 – Barcelona). En Cyril ens parlarà dels hutsuls, de la seva cultura, de la seva identitat (ho farà en ucraïnès, i hi haurà traducció consecutiva al català), i després ens acompanyarà a recórrer l'exposició.

Dijous 28 d’agost

He començat a ordenar les fotos des de que els petits eren més menuts, encara. Fa dos anys que tot havia quedat esgarrinxat en particions adultes. Ara tornen a ser infants disfressats o tan sols somrient sense dents. Sembla que busqui entre fotografies el perfum del meu passat.

Hem deixat enrere

Hem deixat enrere les butxaques
esborrant el nostre passat
de complexitats humanes.
I somric perquè de plorar-te
se m’ha deslliurat la veu
entre solsticis d’estiu.
Ara, de sobte, desfaig
aquella absència. Malgrat tot
em fas anar massa lluny:
on l’oblit no té baranes
i la por m’encalça l’ànima.
Ara, de sobte, somric
perquè d’enyorar-te
he après a ser mare.