28/1/10

Dijous a la Vila de Gràcia

paspartú és una galeria multidisciplinar alternativa que mostra l’art contemporani i de nova generació, al mateix temps que pretén oferir un intercanvi entre artistes de diferents comunitats, països i cultures, fent de l’art una comunicació entre iguals.Volem que l’art arribi a totes les classes socials, trencant l’ elitisme gratuït que té en l’actualitat i donar les màximes facilitats tant per exposar com per adquirir obres d’art.





DADES DE L´OBRA
Títol: Savoir vivre en un racó del Mediterràni
Autor: Enric Royo
Tècnica: Acrílic
Mides: 40x40 cm



Verdi, 25
Barcelona
Tel: 933681574
Horario: De dimecres a divendres de 17 a 21 h. / Dissabtes de 10,30 a 13,30 h. i de 17 a 21 h.

25/1/10

Gramàtica de dilluns

Notícies alternes d’un dia gris passen per despatxos vitris, amb converses buides ignorant els somnis aliens.
Dins el sistema, dilluns és A però demà potser serà B2; optes per callar, vetllant les incerteses, dolçament covard.


21/1/10

Recital poètic



labreu edicions us convida el proper dijous 21 de gener a la presentació dels llibres:

L'AIGUA de Marc Romera
Les ciutats i els homes de Carles M. Sanuy
Cansat de diumenge d'Andreu Galan


amb els poetes Daniel Busquets, David Castillo i Blanca-LLum Vidal.

13/1/10

Poetes catalans. Josep M. Ripoll

Verds

Així com quan, colgats en la natura,
xuclem els verds als ulls amb l'avidesa
dels qui respirem gris i somniem roig
i el blau ens és només teló de fons,
i en xuclar els verds sabem com de pobra és la llengua
que no és capaç de dir-ne tots els tons
perquè hi ha verds d'un fort reguts de menta
i verds del clar dels sons del clarinet
i apagats verds de pols que no s'aixeca
i verds d'un fosc de vent que es gronxa lent,
em passa a mi, que la vida m'assalta
amb els tons inconcrets de tants matisos
que no els sabria dir, però sé lluny
del sí segur i el no rotund, tan monocroms,
de molt i el poc i del calent i el fred,
perquè enllà dels colors es despleguen els tons
que ens tenyeixen els dies. No voldria
repetir els noms del roig, el groc, el bla, i el sí cantar
la paleta del temps que ens els barreja,
els tons dels diferents verds de la natura
que ens tornen aigualides les paraules.
Dir
Proa, 2009

10/1/10

anna malagrida


La finalitat d’una obra d’art no és externa, és dotada pel plaer de la seva creació, com les fotografies d'Anna Malagrida (Barcelona, 1970). Una fotògrafa que retrata la soledat i la incomunicació, en una distància plausible.


5/1/10

Poetesses. Sònia Moll Gamboa

DEMANO

Demano un poc temps per aturar-me:
mossegaré la tarda a les palpentes
i guardaré la nit en un calaix
fins que em retorni l'ànim de gaudir-ne.




Non si male nunc
Viena Edicions, 2008.


3/1/10

Un llibre per llegir


Acabo de llegir la novel·la El ball de la noia de l’escriptor barceloní Jordi Coca, conscient que va ser editada per Proa l’any 2007.

La protagonista explica la seva vida al narrador, al seu propi fill, en un estil íntim que només transmet l’edat adulta. Evoca records prop de la realitat on justifica les accions assetjants del seu marit, segons una època “era el marit...”, vulnerable a la violència de l’entorn social i a la seva pròpia.
Ella subsisteix incolora pel seu fill i per aquell fil invisible que ens fa ser més forts del que pensem davant les adversitats. El desig de la maternitat com a font d’esperança.

El contrast entre la ciutat de Barcelona i el passatge idíl·lic de la cala d’Alcaufar és constant en tota la novel·la. Barcelona simbolitza el caos, la incoherència humana, com la mort del seu pare dins la seva fatalitat que li ha provocat la malaltia.

Malgrat que s’exposa el costat més sinistre de l’existència humana manipulat pel seu propi destí en una concisió dramàtica, és una novel·la bellament escrita.