Per començar i acabar: Ja no m'escoltes.
S'ha fet de nit i provo de cosir
dins la retina les grafies de totes
les indecisions. Però aquesta pols
suspesa en decibels es difumina
en cada gest
quan encara et broten els dits.
Els taps de música anuncien l'esclat
del silenci per qualsevol pretext teu,
sota aquest serrell que murmura noms.
Si almenys pogués arrabassar-te la veu.
Seria senzill passar el temps.
Poema inèdit©
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesies pròpies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesies pròpies. Mostrar tots els missatges
13/12/10
Solsticis en minúscula a Weekand Sabadell
Jugo a fer equilibris pels racons del cos
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©
més enllà de la imperceptible malaltia,
per damunt dels límits ja madurats de cartó.
La pell s'adorm a ritme de lentitud al percebre
inexacte el tacte xafogós de les tardes d'estiu.
Em dic per a mi sola, inquieta,
vull viure amb el cos ressonant-me
i el sentit tens a l'estómac,
aspirant un sol cop la follia de ser viva.
Balba per les teves mans calentes
he esbrinat la por a dir dues paraules,
a estrafer el desig de la dolcesa.
I si se m'esborra el rastre?
Escric a crits la pell del meu cos
perquè el tacte no se'm mengi mitja vida.
SOBRE LA POETA
La poesia de la Laura Dalmau sempre s'ha adscrit a la temàtica sensual i eròtica, però sense cenyir-se als límits de la pell, utilitzant la matèria com a eina d'endinsament en l'ànima humana, a través dels sentiments més purs desvetllats pel dolor, la malaltia, l'amor o l'autoestima. El seu darrer llibre és Solsticis en minúscula (2010), publicat per Viena. També la trobareu al seu blog És l'hora d'hissar els somnis a través del qual s'ha convertit a la xarxa en una de les defensores de la poesia més populars.
David Madueño©
29/9/10
Poema©
Enllustrador
Els refrecs cauen sobre la roba estesa
del terrat. Amb la pell blanca ajup
la sexualitat sense fils, a la vora de l’ampit.
Les heures s’aferren al codi genètic i
a la cremallera fatídica de la goma aràbiga.
El gran dic sec s’extravia massa prop
del llot, incloses totes les baules
que engoleixen la porta del terrat.
És l’autoservei per desfer-se dona.
Laura Dalmau©
Els refrecs cauen sobre la roba estesa
del terrat. Amb la pell blanca ajup
la sexualitat sense fils, a la vora de l’ampit.
Les heures s’aferren al codi genètic i
a la cremallera fatídica de la goma aràbiga.
El gran dic sec s’extravia massa prop
del llot, incloses totes les baules
que engoleixen la porta del terrat.
És l’autoservei per desfer-se dona.
Laura Dalmau©
27/8/10
Poesia
En un escrit notarial
L’últim full d’aire
despullat de camises
entre el jo i el setge,
com voluntats de cendra
massa a prop de les venes.*
24/5/10
26/2/10
Dosis de papel
Miedo
Lanza su cuerpo tembloroso
a través de su voz. Silencio.
Ese silencio indisciplinado
y apasionado a la palabra
donde la travesía de la metáfora
expele un pene de papel.
4/2/10
Una canya i un quadern
En el trajecte del metro a la línia groga, la noia que estava asseguda davant meu tenia una malaltia aferrada a les cames,
dins uns pantalons de pana de color negre. En posar-se dempeus per baixar a l’andana de Urquinaona, encara es reflectia
pel seu anorac acotxat de color camel...
Les estacions succeïxen i els problemes de la gent s’intercanvien en solitud.
bulímia de cares menudes
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena, en silenci, obstinada.
Laura Dalmau©
dins uns pantalons de pana de color negre. En posar-se dempeus per baixar a l’andana de Urquinaona, encara es reflectia
pel seu anorac acotxat de color camel...
Les estacions succeïxen i els problemes de la gent s’intercanvien en solitud.
bulímia de cares menudes
La nina de drap diu: Tapa’t la nuesa.
Vol aprimar-se amb la pell blanca
xopada d’ideologies sense pèl.
Ha descobert l’efecte òptic
d’un cos, les mans amb olor a saliva
i el fred de la consciència rentada
sense haver d’engendrar cap àpat.
L’aigua li trenca el color vermell
perfumant la seva habitació adolescent.
Les joguines fa temps que oblidades,
dormisquegen escoltant el soroll
de la cadena, en silenci, obstinada.
Laura Dalmau©
1/11/09
Poesia de TOTS SANTS
Totes les hores
hi regalimen memòria
de fang embegut.
Unes flors de novembre
es miren, massa tard.
*
Vora el temps d’hivern
duc la mort en mi
i el mar es fa més ample
de pregàries i anècdotes.
He errat desitjos conscients.
*
Què és la mort? Digues!
La malaltia promíscua
de gran angular.
Un desordre agre, exempt,
sense lligams perjurats.
26/8/09
Poesies
garam masala
Qui recull les males herbes que s’arrenglen al voltant dels barris més vells? La pluja dibuixa sobre la terra síl·labes de verbs, de dreta a esquerre. Però avui, l’especier s’omple de sang, aquella que el record no amansa i s’escola per la tristesa amb un regust agredolç. La flama obre de nou la taula, rere el garam masala, i els morts són més ben guardats que mai. Vetlla el silenci.
14/7/09
19/5/09
Poesies
mostassa negre
Em pregunto per què tothom
se’m refusa,
entre les arrels erectes
d’una cuina quotidiana.
Tan sols vull inflar
l’aigua profunda
amb un gust de terres antigues,
d’hores grogues,
amb la taula parada.
13/4/09
Poesies
La caixa de costura
Ja no sé qui sóc
vestida de fusta i amb
la pell encesa
per contemplar les ombres
farcides d’un cel plomós.
2/4/09
Poesies
Vainilla
En el més bell guariment
dorms tancada en una beina
entre remors de perfecció.
Ets la poeta de l’aroma,
conscient que el teu rastre
jau sobre una terra somiada.
4/3/09
Poesies
orenga
Alimenta el mateix moviment,
menut, i va esmicolant una olor
de casa italiana, de roba estesa,
entre d’altres coses, paraules
ja dites. L’amor té gust.
15/2/09
Poesies
La força de la indivualitat
No em dius res
com un interior sense visura.
Uns versos limiten
l’ençà que ets,
ara, en impecables
jo t’estimo.
Ja no em llegiràs.
Il·lustració: Marcus Romero
26/1/09
Tanka
Càncer
Escolta'm la mort
entre tàpies afòniques.
Són fils de dogmes.
Ignoren el gran secret:
El rovell de l'epidèmia.
18/1/09
Bocins poètics
Un bocí de poesia infantil, gràcies Salvia!
Dolors Insa va rebre el 2003 el Premi Bibliotecari de l’Any, per la seva tasca a favor de la promoció de la lectura i de la biblioteca, concedit per l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Des de la biblioteca de Concentaina que dirigeix es promouen diferents activitats de promoció de la lectura adreçades als pares i als usuaris de totes les edats. Cal destacar el blog de poesia infantil i juvenil.
Dolors Insa va rebre el 2003 el Premi Bibliotecari de l’Any, per la seva tasca a favor de la promoció de la lectura i de la biblioteca, concedit per l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Des de la biblioteca de Concentaina que dirigeix es promouen diferents activitats de promoció de la lectura adreçades als pares i als usuaris de totes les edats. Cal destacar el blog de poesia infantil i juvenil.
14/1/09
Tanka
Sense cap pressa
el proper bes de l'alba
(l'alba de plata)
l'esperaré sota el cel
amb un silenci fidel.
9/1/09
Poesies
safrà
Es desplega fins a la fi del gra,
xop d’aigua, de groc ataronjat,
on comensals tenyits de dissabte
perden el costum d’escoltar-se.
Són dies més llargs que mai.
21/12/08
Una canya i un quadern
He encès el Nadal
i s’ha pujat el volum de la ràbia,
i la pudor de la malaltia
ha escanyat aquest jo meu.
La mare tus, fins aclarir la por.
S’ennuega de les no respostes
com el que cus agulles de plom.
L’informe n’és molt distant
i minimitzo aquest feix de M1
per trobar un epíleg esperançador.
He encès el Nadal
i això només ha estat
el començament del final,
la metàstasi pulmonar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)