26/8/09

Poesies


garam masala


Qui recull les males herbes que s’arrenglen al voltant dels barris més vells? La pluja dibuixa sobre la terra síl·labes de verbs, de dreta a esquerre. Però avui, l’especier s’omple de sang, aquella que el record no amansa i s’escola per la tristesa amb un regust agredolç. La flama obre de nou la taula, rere el garam masala, i els morts són més ben guardats que mai. Vetlla el silenci.


2 comentaris:

Albert ha dit...

La màgia de la mescla, aquella que no aglomera, que dissol, aquella que es pot espargir, disseminar, repartir, compartir..., igual que els records!

Laura Dalmau ha dit...

Albert, el Garam masala és una mescla d'espècies, amb les seves olors, les seves textures ... i totes juntes fan una.
Bon viatge!