
Dies de mar oberta. De sorra. De peus descalços. De l’esclat de la menta. De fer la migdiada tots junts amb la persiana abaixada. De bones olors al despertar-se. De carrers engalanats al vespre. De saber que tots estem a casa. De les llums vacil·lants de la festa. De somiar l’eco de les teves paraules, només per una estona. Del verb estimar.
2 comentaris:
Del verb estimar conjugat sense descans i en totes les seues persones.
Salut!
Gràcies per la visita de diumenge...
Publica un comentari a l'entrada