26/3/10

Poetes hebreus. Iehuda Amikhai

VINC A TU CAP AL TARD DE LA MEVA VIDA

Vinc a tu cap al tard de la meva vida
filtrat a través de moltes portes
i disminuït per les escales,
ja gairebé no queda res de mi.

I tu ets una dona esbalaïda
que viu amb mig coratge,
una dona salvatge amb ulleres,
elegant brida dels teus ulls.

"A les coses els agrada perdre's i ser trobades
per d'altres; només a les persones
els agrada trobar-se a elles mateixes", vas dir.

Després vas trencar el teu rostre perfecte
en dos perfils: l'un per la distància, l'altre
per mi, de record,
i vas anar-te'n.


Iehuda Amikhai (2001). Clavats a la carn del món

25/3/10

Dijous a la Vila de Gràcia

De pensament, Paraula i Obra

Coordinador: Jordi Virallonga


Aquest dijous tindrem la presència de FRANCISCO ALCARAZ


FRANCISCO ALCARAZ (Culiacan, Sinaloa, Mèxic, 1979)Poeta i editor. Va estudiar llengua i literatura hispàniques a la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Autónoma de Sinaloa. S’ha dedidat deu anys al món editorial. És autor del llibre La musa enferma, amb el qual el 2002 va obtenir el Premio Nacional de Poesía Joven de México, i coautor dels llibres Los límites acordados (2000), 1979 (2005) i A fin de cuentos (2007). Ha estat inclòs a l’Anuario de poesía mexicana de 2004 i 2008 del Fondo de Cultura Económica, i a les antologies Premio Nacional de Poesía Joven de México, Treinta años, i La luz que va dando nombre.



Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (c/Camèlies 76-80, Barcelona).

21/3/10

Dia Mundial de la Poesia


El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia.

Per commemorar aquest Dia Mundial de la Poesia a Barcelona, Jordi Pàmies organitza als Jardins del Palau Robert, a les 12h del migdia, una lectura poètica, juntament amb joves de la Fundació Catalana Síndrome de Down, els traductors Francesco Ardolino, Maria Ohannesian i Daramola Abimbola.


‘Jordi Pàmias ha composat La poesia en llengua catalana exclusivament per commemorar la celebració del Dia Mundial de la Poesia 2010 el 21 de març. Per donar-hi la màxima difusió s’ha editat un opuscle on podreu trobar el poema traduït a una vintena de llengües (les oficials de Catalunya i algunes d’escollides entre les que parlen altres ciutadans del país). Aquest opuscle serà distribuït massivament a partir del 21 de març a les àrees de servei de les autopistes, gràcies a la col·laboració del Servei Català de Trànsit, i a les biblioteques de tot el país gràcies a la col·laboració de la subdirecció general de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.’


La poesia

Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.

Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols...
Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.

JORDI PÀMIAS®

19/3/10

Poetes catalans, Jordi Sarsanedas

No vull?

Etzibo un "no vull" estentori.
Es reviscola l'homenet, galleja
per terrats on el vent desplega glòria,
glorieta de fira, només.
M'hi sento bé, amb la corbata nova
del refús espontani de qui sap què.
O no m'hi sento gens bé. Desconcertat
al capdavall;
tot seguit m'interrogo.
I si giréssim el refús com un mitjó?
Què afirmo quan nego?
Qualsevol dubte, temo,
té més pes que el meu "no".



Sarsanedas, J. (2005). Silenci, respostes, variacions. Edicions Proa

15/3/10

dilluns

Barcelona s’aixeca un dilluns sota un sol límpid... feia massa que no et veiem

12/3/10

L’Editorial Minúscula

Gràcies al post del blog del Transeunt que albira el nord on ens parla de la l’Editorial Minúscula, ens assabentem de la inauguració de la col·lecció en català “Microclimes”. Una col·lecció que ofereix una selecció acurada d’obres de narrativa i d’assaig en petit format i en català.
L’any 2009 va ser guardonada amb el Premi Qwerty a la Millor Tasca Editorial com a reconeixement dins del món editorial i cultural.

L’Editorial Minúscula és una editorial independent. La seva editora Valeria Bargalli, argentina de naixement, resideix a Barcelona des de mitjans dels anys vuitanta.

Aquí teniu un exemple de les seves obres publicades

Un bona difusió

10/3/10

Paurales d'una jove poeta


LEJOS escrito en las ventanas, lejos en los pasos que se encallan en el blanco, lejos en el vaho que nos tragamos para notar menos el frío. Lejos de los abrazos y los teléfonos, lejos de la fiebre, de los aviones, lejos de los trenes donde jugábamos a inventarnos vidas. Siempre de los otros. Siempre tan lejanos. Lejos del agua tibia, de los albornoces, del insomnio voluntario. Lejos de los cantautores. Lejos de los alejandrinos y las metonimias, lejos de los telediarios, de las contraportadas. LEJOS, LEJOS, LEJOS. Lejos: rígidos, quietos, invariables. Tan tan lejos de las fotos, de las cartas escritas a mano, de hacerlo todo como en las películas. Lejos de callar y de escucharnos. LEJOS. LEJOS. LEJOS. Un grito, un agujero en las sábanas, un silencio y un libro a medias. Cuando a uno se le hielan las manos, más que un adverbio, lejos eres tú: con los ojos, con el cuerpo, con los dedos necios y distantes. Por el orgullo, por las mentiras piadosas, por el miedo, por el frío, quizás. También por el frío. Sobre todo por el frío. Sólo y sola por el frío. Cuando sé que te vas y no lo dices, cuando digo que no volveré a escribir por no encontrarte. Cuando te echo de menos y de mí. Cuando digo “fuera”. Cuando te lo digo tan lejos del chantaje de las últimas escenas: fuera de aquí. Lejos de las calles de papel donde se hace el amor a medida. Allí donde las costras y las piernas se abren, adictas al placer y al daño. Al tuyo. A ti. Me voy. Sin ruido. Sin versos esdrújulos. Me voy adverbial y secundaria, huérfana de adjetivos: fuera de ti y de mí. Lejos, lejos, lejos. Fuera, fuera, fuera…




7/3/10

Poesia digital: Allan Bigelow

Alan Bigelow es descriu a si mateix com un escriptor de ficció que es va interessar amb la creació d’històries com esdeveniments de multimèdia, utilitzant text, fotografies, àudio, vídeo i altres elements.

Bigelow explora la demanda immediata i fàcil de lectura per als consumidors, amb la participació del lector amb gràfics vibrants i una superfície intuïtiva; així els usuaris poden també escriure en alguns d'aquests relats, donant-los l’oportunitat de contribuir a la creació i el creixement continu de les històries.

En l'actualitat, Alan Bigelow és professor a Medaille College a Buffalo, Nova York, i també és professor visitant en Escriptura creativa i Nous mitjans a la Universitat de Montfort, Regne Unit.

Per explorar les possibilitats de les tecnologies digitals, clica.

4/3/10

Hugo Fontela

Hugo Fontela va néixer a Grado (Principat d’Astúries) l’any 1986.

La seva primera exposició “Primeras Pinturas” va ser a Oviedo l’any 2002 i ara ja és un del pintors espanyols amb major projecció internacional. Ha fet exposicions individuals a Madrid, Astúries, Barcelona, Xicago i ha publicat diversos llibres amb la seva obra.

Els crítics defineixen la seva pintura de neoexpressionisme líric, per evitar la representació realista, utilitzant al seu lloc pinzellades tosques i colors forts per a plasmar les seves visions subjectives, generalment ambigües i enigmàtiques


Viejo Muelle
Técnica mixta sobre lienzo
190,5 X 233,5 cm.
Año 2005/06

3/3/10

a la Vila de Gràcia


Sant MEDIR ... un cop més jugarem amb a esbrossar els colors