Una canya i un quadern

Aquesta memòria que voleteja...



(…) Som el destí,
l’atzar i la memòria. *


He fet el possible per oblidar, o si més no, fer un paper de ximple mentre guardava la memòria dins el calaix dels bons endreços; però s’ha despertat quan no l’havia cridat i l’atzar ha fet que en el mirall de l’angoixa s’obri el llum i la fam em devori la quietud de la nit.

I tu, empès pels voltors de la rancúnia, tornaràs a obrir entre novembres la disfressa del saqueig, però aquest cop la sentència ja no et farà ser més home. Encara avui sóc mare.





*Cent mil déus en un cau fosc
Lluís Calvo

Últim post d'hivern

L’últim post d’hivern mentre s’omplen els fulls blancs entre parèntesis.

He post el sol esperant la primavera d'estiu, el temps del desgel, l’esclat de les flors, dels versos urgents... I mentrestant llegiré sonets de Shakespeare amb el cos lliure, com si del mestratge pogués fer catorze versos decasíl·labs sense cesura per primer cop.