Un títol encisador, aquest silenci que no és una pausa, ni molt menys, és cadascun dels dos intervals que separen els sorolls cardíacs.
El premi Josep Pla de narrativa és un premi literari en Llengua catalana creat l’any 1968 i lliurat per l'Editorial Destino. Des de 1968 ha estat premiat per diferents/tes escriptors/escriptores de llengua catalana, des d’en Terenci Moix fins l’escriptor i periodista que ens ocupa, Gaspar Hernàndez.
L’obra guanyadora d’enguany, El silenci, és una novel·la amb un narrador. Aquest narrador protagonista (que no es pot confondre amb l’autor) ens explica la història des de la primera persona amb un adjectivació neta; té opinió sobre els fets que succeeixen i no es limita a descriure'ls mentre li van transcorrent -entre guions-, sinó que va acceptant el que ha de fer per salvaguardar la consciència pròpia, malgrat els seu escepticisme inicial, envoltat d’uns personatges femenins singulars: la Umiko, la Pema i la Carlota que es compensen entre sí.
Segons el meu parer, la Umiko és un personatge femení esplèndid. Un personatge insistent, ple d’ideals propis i molt complex sexualment, però poc potenciat per la importància que l’autor li atorga al narrador dins la novel·la. El diari de la Umiko rep un tractament gràfic especial i alleugereix la feina del lector.
Una novel·la per gaudir sense cap perjudici vers aquest silenci que separa els sorolls cardíacs.
