4/6/08

Somriure


Ara, l’estiu s’acosta, i aquest matí necessito un somriure molt clar, aquell que d’una clucada d’ulls esdevé caliu, com si la durada exacte de les coses no tingués importància...

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

la durada no té importància, sinó la intensitat

la Teresa ha dit...

Sempre n'hi ha d'aquests somriures, Laura. Si avui no el trobes en els altres, l'hauràs de trobar en tu mateixa. Pensa en les coses que t'agraden i segur que surt.

Albert ha dit...

D'acord amb en Jesús, tot i que tant el temps (sobretot) com la intensitat (potser no tant!), sempre són relatius. El més important, en aquest cas, és aquesta necessitat d'un somriure! Gràcies, Laura, per la sensibilitat que es desprèn de les teves paraules.

Laura Dalmau ha dit...

Tens raó jesús m., hi ha coses que les valorem per la intensitat, sota les hores viscudes; sobretot quan te n’adones que és ser mare... aquella mirada que mai s’oblida per molt que acluquis els ulls.

Laura Dalmau ha dit...

Teresa, ahir vaig trobar aquest somriure de llet ensucrada, un cop vaig escoltar dues veus a l’hora escridassant: mama, mama, mama.... Petons,

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies a tu Albert!
Ja saps que en el món les distàncies són curtes.