Ara, l’estiu s’acosta, i aquest matí necessito un somriure molt clar, aquell que d’una clucada d’ulls esdevé caliu, com si la durada exacte de les coses no tingués importància...
Sempre n'hi ha d'aquests somriures, Laura. Si avui no el trobes en els altres, l'hauràs de trobar en tu mateixa. Pensa en les coses que t'agraden i segur que surt.
D'acord amb en Jesús, tot i que tant el temps (sobretot) com la intensitat (potser no tant!), sempre són relatius. El més important, en aquest cas, és aquesta necessitat d'un somriure! Gràcies, Laura, per la sensibilitat que es desprèn de les teves paraules.
Tens raó jesús m., hi ha coses que les valorem per la intensitat, sota les hores viscudes; sobretot quan te n’adones que és ser mare... aquella mirada que mai s’oblida per molt que acluquis els ulls.
6 comentaris:
la durada no té importància, sinó la intensitat
Sempre n'hi ha d'aquests somriures, Laura. Si avui no el trobes en els altres, l'hauràs de trobar en tu mateixa. Pensa en les coses que t'agraden i segur que surt.
D'acord amb en Jesús, tot i que tant el temps (sobretot) com la intensitat (potser no tant!), sempre són relatius. El més important, en aquest cas, és aquesta necessitat d'un somriure! Gràcies, Laura, per la sensibilitat que es desprèn de les teves paraules.
Tens raó jesús m., hi ha coses que les valorem per la intensitat, sota les hores viscudes; sobretot quan te n’adones que és ser mare... aquella mirada que mai s’oblida per molt que acluquis els ulls.
Teresa, ahir vaig trobar aquest somriure de llet ensucrada, un cop vaig escoltar dues veus a l’hora escridassant: mama, mama, mama.... Petons,
Gràcies a tu Albert!
Ja saps que en el món les distàncies són curtes.
Publica un comentari a l'entrada