Poesies

lletra darrera lletra

Lletra darrera lletra
assonant una rítmica dolça
he intentat copsar el teu cor
caut, sensible.
Tot ha estat inútil.
T’he lliurat paraules
que parlaven de tu.
Tot s’ha conjurat en una fi.
Una fi del no res?
No,
del meu propi desig.
No deixaràs que les meves paraules
t’arribin al fons de l’ànima,
lletra darrera lletra
llegiràs en tercera persona.
Perquè?
La vida ja és fàcil així.
Potser tindràs raó?
Potser tindran raó?
I què en faig jo del meu amor?
Donar-te’l no puc.
Oblidar-lo no vull.
Fugiré amb les meves paraules
sola
retenint-les en un paper
dòcil, impàvid.