paratge de sa concaTot és ple dins els meus ulls
d’un esclat d’imatges vives,
paratges plens d’olor a estiu
onejats per una platja de mar blava.
Pins gronxats dins les roques altes
ventant l’ombra dels estrets indrets
d’on les pedres són llurs escales
i la sorra –camí de les passejades.
Blanques gavines volen al vent
com si l’aire fos líquid vivent,
crits greus de dolça llibertat
alcen, escampant-se fins arreu.
la teva veu
La teva veu
expressió íntima
del teu cos.
Dolça harmonia
greument pausada,
de gran sonoritat
com si fossis
un contrabaix.
Els sons vibren
fins que arriben
a la meva oïda,
en so sostingut
cantant en silenci
un amor per tu.
1 comentari:
M'agrada molt, malgrat que sovint em costa d'entendre poesia, aquesta no.
Es definitiva es molt plàstica i plena d’al•literacions suaus i ben trobades... "paratges plens", "estrets indrets" que a més de figurar-hi, li confereixen ritme a un escrit que indueix a un suau i serè sentiment. Un sentiment molt a cau d'orella que invoca una bellesa no figurada.
Moltes felicitats.
Allò que escrius és allò que penses o que pots pensar i això m’agrada perquè es la dependència que ens lliura de l'esclavitud dels nostres temps.
Publica un comentari a l'entrada