29/6/07

Post de Katie Melua

Podem enamorar-nos d'una cançó?


En el fons de la meva oïda s’endevina un somriure,
ventricular pluja de sensacions de la meva poesia.
Em persegueix el silenci de Torre Valentina,
de l’escuma de cristalls de roques aplanades
que xisclen embriagades de sal oberta,
estrafent el teu ballar dibuixat a l’albada
tot ressonant, arquitectura de paraules.

27/6/07

MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

El dia 8 de juliol vols COMPRAR un somriure???






Des de l’any 1994, cada any es convida a tota la societat a mullar-se en el sentit literal de la paraula, llançant-se a l’aigua de la piscina més propera o comprant una tovallola, samarreta, motxilla, ulleres... a la parada que estarem al Club Esportiu MEDITERRANI de Barcelona.

A Catalunya aquest esdeveniment s’ha consolidat com el segon acte de solidaritat més multitudinari.


Us espero a la parada del CLUB!


Animeu-vos!!!


21/6/07

Prop del Solstici d'Estiu

Després de punts suspensius... comença el solstici d’estiu i tinc la necessitat de passejar prop de mar sense rumiar, sense rellotge, mentre m’acarona el sol per evitar aquest calfred que es limita a romandre dins meu...

… més enllà petites paraules espontànies, en la simplicitat de llur sensibilitat, en el somriure d’una persona especial:


Passat imperfect
marcat pel record nafrat en temps de guerres.

Present simple
per tot allò que esdeveniu junts amb la simplicitat de la naturalesa del vostres sentiments
recíprocs,
senzills
i tendres.

Futur perfect?
Tan sols és qüestió d'anys,
de temptejos,
de somnis per somniar,
d'abraçades que abraçar
de mots tendres i savis versos...
i caliu que destil·lar.

Ametista


Ara m'espera la nit més curta de l’any, el sortilegi emvellidor de la nit de Sant Joan, de ritmes i animació, de tires de banderetes, de la dolça coca de crema. I ballaré per foragitar els mals esperits vora el foc.

Un dia especialment emotiu.

20/6/07

Poesies

Com una titella

He esgotat els fils en el seu conjunt
balancejant un amor sense precedents,
de mans invisibles, recobertes de sal,
regulada per un plaer fred, sense nexe,
grotescament clandestí.
La meva fermesa emmudeix,
he trigat massa a repetir-m’ho,
arrossegant les paraules mentre em fascinava
alçar la veu en fulls blancs, entreoberts.
He tornat a prop de mi, del far,
ja no entenc d’amors fugissers
ni de cossos tapats amb roba d’abric.
Ara la claror juga amb mi, em somriu
sons semblants. Han esdevingut plaents.
La veritat canviarà la meva pròpia vida.

18/6/07

2.000 entrades

Vaig obrir aquest blog www.novembre1970.blogspot.com el 5 d’abril del 2006, un data especial a recordar.

En aquests prestatges personals he encabit poemes propis, presentacions de llibres, poesies de poetes catalans, fotografies i altres posts que han entrellaçat la meva vida, i que m’han adelitat amb comentaris, poemes del
OhCapità i paraules belles més enllà de la sensibilitat.

No vull tenir por de la poesia escrita, poesia visual, poesia sonora…prefereixo albirar que la poesia amb les matemàtiques podrien fer taules exactes de sentiments transparents, de paraules precises i belles, de ritmes sostinguts sense ser justificats. La poesia ha estat per a mi un camí sensitiu, d’exaltació, per aprendre a escriure lletres traçades.

El meu cor no té calaixos ni un dipòsit per l’oblit. Tinc un desig obstinat a viure, com el mar que rep les onades suaus.

Gràcies a tots per somiar amb la poesia!!!


14/6/07

Post 14 de juny 2007


OhCapità
engolirem els teus mots xops de mar
mentre el vent s’enduu les gavines de la Torre.
Esfullarem a l’albada, descalços de neguit,
l’arrel del trasbals del sentiment del teu nom
enmig d’aigua gelada, amb una tendresa expiada.
Emmirallarem en els ulls noves rutes
sota besades brodades, complaents,
bategant els records, d’un passat, el nostre,
un vint-i-tres de juny d'enguany.

11/6/07

Poesies

No tinc prou versos a l’estómac

No tinc prou versos a l’estómac.
L’instint em provoca ventre amunt
desplegar en grau suprem les evidències,
factors casuals que m’han cargolat les mans.
Capbussada en un desfici dolç,
sense por, a puntetes mullo el desig
i el començo a digerir, entre plecs.
Ha arribat l’hora, l’anatomia té variants;
al ritme dels teus dits puc decidir.
Deixa que et pregunti
lletres amb vocals majúscules:
Vols delimitar-te amb mi?




Versos que reflecteixen desitjos, desitjos incontrolats per tu OhCapità


http://www.youtube.com/watch?v=JoFpgIbKSEs