Després de punts suspensius... comença el solstici d’estiu i tinc la necessitat de passejar prop de mar sense rumiar, sense rellotge, mentre m’acarona el sol per evitar aquest calfred que es limita a romandre dins meu...
… més enllà petites paraules espontànies, en la simplicitat de llur sensibilitat, en el somriure d’una persona especial:
Passat imperfect
marcat pel record nafrat en temps de guerres.
Present simple
per tot allò que esdeveniu junts amb la simplicitat de la naturalesa del vostres sentiments
recíprocs,
senzills
i tendres.
Futur perfect?
Tan sols és qüestió d'anys,
de temptejos,
de somnis per somniar,
d'abraçades que abraçar
de mots tendres i savis versos...
i caliu que destil·lar.
Ametista
Ara m'espera la nit més curta de l’any, el sortilegi emvellidor de la nit de Sant Joan, de ritmes i animació, de tires de banderetes, de la dolça coca de crema. I ballaré per foragitar els mals esperits vora el foc.
Un dia especialment emotiu.
1 comentari:
Oooh... Laureta, gràcies, que maco!
Disfruta d'aquesta revetlla al màxim i deixa't seduir per la màgia de la nit més curta de l'any. Balla, viu i gaudeix però, sobretot, no deixis mai de somriure, que s'encomana ;)
Una abraçadassa i merci per deixar-me formar part d'un raconet d'aquest petit món teu.
Muaaa wapaaa!
Publica un comentari a l'entrada