Un dia innocent

Ompliu de somnis les agendes del 2011 que avui tot s'hi val!

Nit de Reis

Aquesta nit de Reis, sota papers de colors, hi ha el que creus que pot ser possible, aquell miratge d’il·lusió de set anys. Suposo que és l’últim any que el teu ús de raó et deixarà creure en la brúixola dels somnis, però també crec que m’ajudaràs a bressar el guspireig del teu germà per molts anys més.
Les flaires dels fanalets m’ha portat el vostre ‘bona nit’. I les cartes ja són en una saca de color vermell del patge del Rei Melcior.

Reis Mags, hi ha cap desig més foll que el de negar un desig?

Els primers segons

Alça el somnis i escolta la cançó bressolant els pistons d’en Chet Baker.

I sobretot, quan l’any comenci a rodolar segons, no oblideu de mirar-vos als ulls...

Una canya i un quadern

Hi ha dies que tan sols la poesia té un sentit en cada un dels meus moviments, i s’estreba en les paraules de sal que ja havien esdevingut en la màxima innocència, robades a l’últim substantiu.

És llavors quan les passes són lentes, com si fossin marcades per una fotografia digital, i l’asfalt es grava per no saber on anar.

I callo per no ofendre a ras de terra, comptant síl·labes tòniques.

I doncs? Escric fins que callin les veus dels somnis? Escric fins que el dia em llisqui? Escric encara que el paper tremoli? O escric fins que no pugui deslligar-me de l’ordenació dels versos?

Tanques els ulls...

Esgarrapes amb els somnis, la il·lusió de quasi set anys. I en l’aire ha quedat la pregunta de l’altre dia, com el vol d’una actitud adulta, en que una nena de tercer et va dir que els regals del Ratolí Pérez els deixaven els pares... entre la veritat i la mentida hi ha la dolçor de la innocència.
Qualsevol nit te’l trobaràs, i aquest cop, entre somnis d’adults... però fins llavors en gaudirem.

Benvingut a casa Ratolí Pérez!

Bufaria sense parèntesi

Bufaria les expressions no dites, bufaria per sentir placidesa amb mesura, com si pogués volar entre somnis contra la monotonia dels comportaments i les veritats a pams. I ara m’agradaria aclucar els ulls de dia i saber contenir els desitjos perquè no em sorprengui la tempesta, altre cop...