11/12/08

Poetes catalans. Teresa Pascual.

Avui us vull parlar de TERESA PASCUAL, aquesta poetessa de Gandia que em té pres el sentiment poètic.

El poemari ARENA comença amb aquests dubtes.

Com narrar el costum del teu silenci,
un silenci de pedres i de son,
el costum que em separa i que m'obliga
al temps callat de les converses mudes.
Com narrar les pupil·les adormides,
neguitoses de llums sense projectes,
eixe costum de no mirar espills
que em puguen retornar la meua imatge.
Com narrar el silenci del teu cos,
la lentitud dels dies dels malalts,
el silenci que em trenca la memòria
i em fa passar de llarg entre les coses.
Com construir de nou sobre l'absència
entre records que no sé si són meus
quan el costum de no dir ja el teu nom
em condueix a un modo de somriure,
de fer anar les mans, de caminar.


Els elements es relacionen a través d'una característica comuna: l'esmicolament, la indefinició, la incertesa, el silenci dels mots, la fugacitat de cada moment. Els poemes construeixen de nou sobre l'absència ‘Conformar un destí’ sota la base de l'amor i el desig, i que semblen adreçar-se a un 'tu', vers un discurs moral. Teresa Pascual sempre ‘deixa un espai de vímet per on puga mirar-te’ en una successió d’instants copsats.

12 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ostres Laura!

Saps què m'ha passat? Tafanejant per altres bandes d'internet, m'he trobat el teu Bloc. I em passava directament a aquesta entrada sobre la Teresa Pascual. Saps que és amiga meva? Sí, de debò: ens coneixem des de fa una pila d'anys. De fet, l'altre dia em va comentar que aquest cap de setmana havia d'estar per Barcelona. La llàstima és que no ens podrem veure perquè just aquest cap de setmana sóc jo, qui marxa (ja saps, la presentació d'Iskander a La Sénia).

Bé, res: que m'ha fet gràcia i t'ho volia comentar.

Ens veiem! Un petó,

LLIBRE (Sílvia)

Ricard Garcia ha dit...

La Teresa és una gran poeta i una bona amiga. Jo recomano molt la lectura de 'El temps en ordre' (Ed. Proa). Ara estic llegint i rellegint amb calma el seu darrer llibre, 'Rebel·lió de la sal'(Pagès Ed.), en el qual ha desenvolupat una poètica essencial i del silenci que a mi em sembla impressionant. En parlaré més endavant. Salutacions!

Cèlia ha dit...

Gràcies per la informació! La llegiré amb especial fruïció!

Albert ha dit...

Una sorpresa molt agradable, Laura. Confesso que no coneixia la Teresa Pascual (hi ha tantes coses que encara no conec!), i avui m'has obert els ulls a la seva poesia.

Gràcies un cop més per ajudar-nos, a alguns, a descobrir coses que valen la pena!

Laura Dalmau ha dit...

Sílvia
Tota una agradable sorpresa trobar-te i sobretot saber que coneixes a la Teresa Pascual.
Laura ha dixit
;O)
Ens veiem el proper dimarts a la Llibreria Ona a la presentació d’ISKANDER

Laura Dalmau ha dit...

Ricard
Gràcies per la recomanació. La bona poesia acaba sorgint per la xarxa.
Bon cap de setmana!

Laura Dalmau ha dit...

Cèlia, ja veuràs com en gaudiràs de ple.

Laura Dalmau ha dit...

Albert gràcies a vosaltres per ser seguidors d’aquest blog poètic. La resta és per gaudir, com li deia a la Cèlia.
Bon cap de setmana i fins ben aviat a Can Fabra!

Anònim ha dit...

El poema de Teresa Pascual no està malament. Pel que he llegit d´ella i per ara, trobe que és una poeta sobrevalorada. Es una opinió i com a tal, subjectiva. Lamente no estar d´acord amb vosaltres, Laura. No cal dir que el teu blog m´agrada molt.

Laura Dalmau ha dit...

Anònim,
En aquest blog poètic totes les opinions personals amb respecte són ben acceptades. La poesia no és llegida pel lector de la mateixa manera, ni de bon tros (o de vers).

Anònim ha dit...

Hola, sóc Teresa Pascual, Ricard m'ha donat l'adreça del teu blog i vull donar-te les gràcies per les teues paraules i pel poema de Arena que has publicat.
Fa molt de temps d'aquest poemari.
També m'ha fet gràcia trobar a Sílvia en aquest blog, sí, ens coneixem fa molt de temps.
No sé molt de blogs, però em guarde la teua adreça per a fer-te alguna visita.
Besets i molt bon any.

Anònim ha dit...

Un poemari molt bonic, com ella acostuma a fer.

Llàstima que l'edició no està a l'alçada del contingut