Una canya i un quadern

Creixia la necessitat del vostre somriure, aquells cops sota la taula, les mirades de complicitat, les trepitjades a l’ascensor, les abraçades a mig carrer, els estira-i-arronses de bon matí… ja torneu a estar a casa vostra.

Benvingut

Avui fa 4 anys que a les 17:37h naixia el Marc, aquest petit Zorro amb espasa que fa saltirons per casa, i que quan es desperta et diu: “5 minuts!” per poder acaronar-se els llençols de bon matí.

FELICITATS! I benvingut als quatre anys!

Aquest matí

Aquest matí, per primer cop, m’has dit:

Vull quedar-me amb tu el cap de setmana

No he sabut que respondre’t –aquest llarg aprenentatge de l’ofici de ser mare-, tan sols t’he abraçat, desfent-se la teva escalfor de mig dormida al meu cos.
He mirat la teva innocència i a cau d’orella t’he recordat el telèfon, com si els números poguessin prendre forma d’un verb: ESTIMAR.


Si pogués saber ser mare en cada paraula, en cada poema.

Cinc de desembre

Avui, cinc de desembre, bufarem una espelma, una espelma de set anys amb vestit de llaminadura.

I aquesta és la màgia del rastre d’aquest poema d’estiu, per a tu Natàlia.

Les cuques ballaruques

Les cuques ballaruques
parlen de biaix
perquè res no destorbi
els somnis dels infants.

Vestides de llum
cremen fullam
per fer-ne un gran llit
vora els estels platejats.

Una canya i un quadern

Damunt les paraules, com si em pogués apropar a la seva infantesa de set anys, l’escoltava. Escoltava aquell plor desesperat. No em concernia més que estimar-la per ser la meva filla. Aquell petit orgull en forma d’imperatiu ferit havia estat manllevat per una professora de primària. I malgrat aquells sanglots, que sobtadament s’embellien mentre els neguits lliscaven per les seves galtones rosades, hi havia alguna cosa més... il·lusions assetjades per no poder ser la primera.
No sé si el temps l’ajudarà a saber què en aquesta vida no hi ha ni perdedors ni vençuts, però el que sí sé és que les possibles solucions sempre es troben parlant.

Dimecres 27 d’agost

Ahir vaig parlar amb la Natàlia i m’explicà que havien anat al Circ de Sant Feliu de Guíxols.
I el Marc, amb el seu vocabulari particular de “mami ja sóc gran” em deia que els pirates portaven espases. Tot està preparat per començar aquest curs escolar 2008-2009, bates, xandalls, llibres, estris escolars...fins i tot les festes estan disposades abans d’obrir els primers llibres de matemàtiques.
Aquest any d’escola, a segon de primària, hi ha dos llibres de poesia infantil. El primer, El sol i la pluja, editorial Barcanova, poemes de nens i nenes de 6 a 12 anys.

AVUI PLOU

Avui plou
En els vidres entelats
Escric un nom de tres lletres
Dibuixo un núvol i un cor
I veig com les gotes fredes
Esborren poquet a poc
Els secrets de la finestra.

Avui plou
Penso que l’aigua neteja
Penso que calma la set
Dels ocells i de les herbes
Però també que angoixa els nens
Que van descalços pel món
I no tenen casa seva.

Andrea Mas, de l’Escola Garbí, d’Esplugues del Llobregat.

Dimarts 19 d’agost

Aquesta setmana som 6 persones a la feina i la planta esdevé més oberta que mai. I no sé si avui tinc ganes de tornar a casa... Els petits són amb el seu pare i les seves habitacions plenes de llibres, joguines i cromos de diferents herois, sembla que clamin crits d’infantesa. La seva olor s’agombola a les parets.

La setmana passada li vaig fer un poesia a la Natàlia, de sis anys, amb més o menys traça, després que una petita medusa l'acaronés.

L A M E D U S A R O S A

Tons de color purpurina
s’inventen una cançó
de llum, ball i tresor.

Tota vestida de rosa
amb tentacles perfumats
balla quan el sol es pon.

Tanques els ulls...

Esgarrapes amb els somnis, la il·lusió de quasi set anys. I en l’aire ha quedat la pregunta de l’altre dia, com el vol d’una actitud adulta, en que una nena de tercer et va dir que els regals del Ratolí Pérez els deixaven els pares... entre la veritat i la mentida hi ha la dolçor de la innocència.
Qualsevol nit te’l trobaràs, i aquest cop, entre somnis d’adults... però fins llavors en gaudirem.

Benvingut a casa Ratolí Pérez!

...aquesta matinada

en somnis ens ha deixat un conte, a canvi de la primera dent de llet!

Poesies

Dies roses, sol d'infantesa,
oreig d'una cridòria amorosida
contagia un desig mímic
d'aromes d'un cançoner ingenu.

Poesies

si no fos per tu

Si no fos per tu
saltaria al vuit
de la ignorància, del no-res,
de l’oblit de la meva lluita.
Perdria la partida fulminat
de dames blanques contra negres
despietades, altives.
Cerco en el vuit
ferm, agafat a la barana,
alguna presència que m’acompanyi.
Ets dormint, petita meva,
si no fos per tu
tiraria el món a l’oblit
i aquest cop de la meva vida
al fons –potser sí.