Vull quedar-me amb tu el cap de setmana
No he sabut que respondre’t –aquest llarg aprenentatge de l’ofici de ser mare-, tan sols t’he abraçat, desfent-se la teva escalfor de mig dormida al meu cos.
He mirat la teva innocència i a cau d’orella t’he recordat el telèfon, com si els números poguessin prendre forma d’un verb: ESTIMAR.
Si pogués saber ser mare en cada paraula, en cada poema.
2 comentaris:
Pots, saps, ho ets, Laura !
Gràcies Albert, però escoltar les seves paraules a les set del matí ha estat difícil perquè no podia dir-li "queda't", malgrat la seva carona.
Publica un comentari a l'entrada