7/4/10

Una canya i un quadern

Creixia la necessitat del vostre somriure, aquells cops sota la taula, les mirades de complicitat, les trepitjades a l’ascensor, les abraçades a mig carrer, els estira-i-arronses de bon matí… ja torneu a estar a casa vostra.

5 comentaris:

Albert Lázaro-Tinaut ha dit...

Unes paraules que semblen críptiques però que són, de fet, molt reveladores.
Una abraçada, benvolguda Laura.

NURI ha dit...

El seu soroll ens ensordeix, però quan ens falta el silenci ens oprimeix ...

Un petó, estimada Laura.

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Nuri, per tot

Laura Dalmau ha dit...

Albert, revelador el que fa el somriure dels teus fills
Una abraçada

OhCapità ha dit...

mmm, ...
intensitat, corredisses per ésser el primer, desig per col·laborar, intents d'ésser independents, ...
munió de sensacions i embadalim amb el seus petits gestos, mirades que abaixen cuirasses, ... mmm, ... delicioses hores sentint el seu respirar