Poetesses. Rosa Font

Pell

T'espio el gest. T'espio les paraules.
Entre nosaltres, cap instant:
sóc la pols dels teus dits, el batec de la sang,
el teu present exacte.
Per què he de sentir el pes de veure en tu
la meva carn que es torna marbre,
la veu que es trenca, els ulls que callen?
Més enllà d'aquest cercle que ens tenalla,
l'univers es dilata: hi suren d'altres mots,
laberints d'arbres, peus de llunes,
algun déu que vigila els nostres cossos.

Només la pell és tot un regne: la mirada


Rosa Font i Massot
Des de l'arrel