Aquesta setmana som 6 persones a la feina i la planta esdevé més oberta que mai. I no sé si avui tinc ganes de tornar a casa... Els petits són amb el seu pare i les seves habitacions plenes de llibres, joguines i cromos de diferents herois, sembla que clamin crits d’infantesa. La seva olor s’agombola a les parets.
La setmana passada li vaig fer un poesia a la Natàlia, de sis anys, amb més o menys traça, després que una petita medusa l'acaronés.
La setmana passada li vaig fer un poesia a la Natàlia, de sis anys, amb més o menys traça, després que una petita medusa l'acaronés.
L A M E D U S A R O S A
Tons de color purpurina
s’inventen una cançó
de llum, ball i tresor.
Tota vestida de rosa
amb tentacles perfumats
balla quan el sol es pon.
5 comentaris:
molt dolç
Gràcies Jesús M.
Molt maco. La teva filla deu estar contenta.
Gràcies Teresa. Crec que treballar la poesia des de la infantesa, des de l’escola i a casa, farà que els menuts adquireixin un gust per llegir-la i una sensibilitat estètica i creativa.
Són d'aquella mena de coses que anys després, a la adolescència i amb sort a l'edat adulta, recordes a trossos i t'entendreixen, amb record de perfums i jocs de nen petit, i de qui té la va dir. I plores...
Publica un comentari a l'entrada