Poesies

No tinc prou versos a l’estómac

No tinc prou versos a l’estómac.
L’instint em provoca ventre amunt
desplegar en grau suprem les evidències,
factors casuals que m’han cargolat les mans.
Capbussada en un desfici dolç,
sense por, a puntetes mullo el desig
i el començo a digerir, entre plecs.
Ha arribat l’hora, l’anatomia té variants;
al ritme dels teus dits puc decidir.
Deixa que et pregunti
lletres amb vocals majúscules:
Vols delimitar-te amb mi?




Versos que reflecteixen desitjos, desitjos incontrolats per tu OhCapità


http://www.youtube.com/watch?v=JoFpgIbKSEs