OhCapità
engolirem els teus mots xops de mar
mentre el vent s’enduu les gavines de la Torre.
Esfullarem a l’albada, descalços de neguit,
l’arrel del trasbals del sentiment del teu nom
enmig d’aigua gelada, amb una tendresa expiada.
Emmirallarem en els ulls noves rutes
sota besades brodades, complaents,
bategant els records, d’un passat, el nostre,
un vint-i-tres de juny d'enguany.
2 comentaris:
Laura,
engolirem amb compromís futurejant
fitarem abraçats entre onades
les gavienes foragitant el seu cantar
Acollirem l'albada amb els peus nus
i les ànimes entrellaçades
entremig de roques planes sota la Torre
i albirarem la llunyania imatges de felicitat
i conjurarem amb el llavis humits
besades d'amor, recorrent bells paratges
de temps passats que van ser el nostre present
aquest vint-i-tres de juny d'enguany.
T'estimo Laura. Jordi
Jordi
Un segon poema replicat amb un nom, Laura, on és respira l’ofici de seduir de les teves paraules fetes versos.
Amb un mateix encapçalament engolirem…acció d’engolir, de fer desaparèixer sobtosament dins meu les pors que balandregen el meu cor, empassant-me-les per gaudir d’aquell dia que retornarem a Torre Valentina, i aquest cop amb les ànimes entrellaçades. La remor d’un somni ens portarà a les roques planes.
Publica un comentari a l'entrada