30/12/08

L'abloccedari Brossa

La meva admiració per en Joan Brossa, dins d’aquest homenatge promogut pel blog abloccedari Joan Brossa, és la capacitat que tenia per descobrir l’aspecte poètic d’un motiu rutinari, d’un material real.

En aquest poema visual d'en Brossa de resultat directe, un dels que destacaria, se’m fa molt difícil parlar de versos perquè els daus són disposats de forma vertical i horitzontal sense cap marc que els revesteixi. En canvi els punts de dins dels daus, els números, estan dintre d’uns límits ben definits que asseguren l’existència d’aquest atzar. Unes petites modificacions en els daus poden fer que l’atzar quedi en un segon terme.

El jo d’aquesta poesia no és pas un subjecte, sinó un espai on es conciten la connexió de l’atzar i el temps delimitat. L’estructura dels quadrats estan en continuïtat entre ells on es pot llegir la numeració dels daus en qualsevol disposició, i on confegim una idea de totalitat amb l’enunciat en color vermell “contra l’atzar”. Aquest no està col·locat a part de dalt, ja que els elements s’han disposat a l’inversa perquè el que importa és el contingut no l’enunciat.

La poesia de Brossa ha de ser llegida, interpretada i gaudir-la trobant el seu principi estructurador.












Litografia del 1989 que pertany a un conjunt de 33 lamines. Numerada de l'1 al 50 i signada per l'artista. Sobre paper Guarro.


5 comentaris:

Abloccedari ha dit...

Bon dia, Laura, ens pots enviar el codi html per penjar-lo a l'Abloccedari?

Gràcies!


abloccedari@gmail.com

Laura Dalmau ha dit...

Enviat Víctor!

Albert ha dit...

Gràcies, Laura, pel teu homenatge a en Brossa!

Que l'any que començarà d'aquí a poques hores et dugui pels camins de la serenitat i t'ajudi a mantenir aquesta magnífica sensibilitat que ens regales cada dia!

Laura Dalmau ha dit...

Va ser una inciativa poètica més que engrescadora!
Albert, bon any en tots els sentits!

vpamies ha dit...

Vaja, ara no recordo si vaig ser jo qui et va enviar el missatge signat "Abloccedari" o vas triar a l'atzar un dels quatre noms possibles (Joan i Joan compten per un).

De totes maneres, ara amb una mica més de temps vulpassar-me per tots els blogs per no perdre'm cap participació.

No cal que us digui que ens heu deixat sense paraules, com molts poemes visuals de Brossa: mai haguéssim pogut imaginar un marc tan incomparable i ple de brossa.

Gràcies per participar!