27/11/08

Poetes catalans. Joan Vinyoli

Sempre hi ha algú que mira sense mirar, rere els vidres del metro. Ens envoltem d’estranys, sí, però és cert que hi som. Avui és un dia de Vinyoli, els seus poemes ‘fixats’ conviden amb un to a mitja veu, fora d’hores.


L'EQUIVALENT


L'equivalent de què?

Tot, sempre,

té el seu equivalent:

la nit una pissarra plena

d'estels de guix, el dia un cavall blanc

vora la mar, l'hivern un vell decrèpit

i farfallós, la primavera un crit,

l'estiu incendis, crepitar de boscos,

la tardor vent d'aram, pàmpols morats,

vermells de posta.

Jo, si per atzar algú crida el meu nom,

diré Joan carregar de foscúries.



12 comentaris:

Albert ha dit...

L'estimat Joan Vinyoli, reconegut tan tard, tan tard..., quan ja havia perdut totes les il·lusions de la vida i el verí se li barrejava cada dia amb la sang!
Moltes gràcies, Laura, per aquest emotiu recordatori, llegit de matinada, mentre el vent d'aram bufa al carrer, i no perd el color, tot i la foscor...

deomises ha dit...

M'agrada la pau que es respira en el teu blog, Laura. De tant en tant, m'hi aboco com si d'una finestra cap a l'horitzó es tractés.

Gràcies, d.

Laura Dalmau ha dit...

Albert, a tu no et succeeix aquesta necessitat d’una lectura poètica segons l’estat d’ànim? Joan Vinyoli acompanya la tardor, aquest vent d’aram.
Un forta abraçada de matí

Laura Dalmau ha dit...

deomises, gràcies per passejar-t’hi per aquest blog poètic.

novesflors ha dit...

Aquest poema de Vinyoli no el coneixia. M'ha agradat.

Cèlia ha dit...

Seria interessant fer un joc... si em permets copiar-te el poema de Vinyoli, el posaré al meu! El compartim? Moltes gràcies!

Sylvia ha dit...

La poesia de Vinyoli, el més gran poeta de la literatura catalana, reconegut tan tard, com diu Albert, tan tard que ja no li importava, supose, si bé és cert que la seua personalitat no s´adeia massa als homenatges i oripells de això que diguem la fama. La "fama" dels poetes, sempre aleatòria i relativa, pòstuma moltes vegades.
El poema, que és esplèndid, m´agrada molt. T´ho agraesc.

Laura Dalmau ha dit...

novesflors, en Vinyoli en majúscules!

Laura Dalmau ha dit...

I tant Cèlia, compartim el poema de Vinyoli!

Laura Dalmau ha dit...

Gràcies Sylvia, Vinyoli és un gran poeta i encara que, com dius l’Albert Lázaro-Tinaut, la fama li va arribar tard, des dels blogs és una manera de participar en aquests petits homenatges a la seva poesia.

morenita ha dit...

M'agrada el seu mineral i vegetal en tants poemes. Un altre, el que va ser el meu primer preferit, en el que trasllada una mica de foc al fred:

Ets una tarda fosca amb crits vermells
al fons d'un bosc d'alzines negres.
Jo vaig cap al crepuscle
tentinejant,
carregat amb un gran feix de llenya
molt seca.
Vols ajudar-me a suportar aquest pes,
a encendre un petit foc
per escalfar-hi
les mans tan buides de tots dos?

Laura Dalmau ha dit...

morenita , un blog interessant!
Gràcies per deixar-nos aquest poema d’en Vinyoli.