No tinc prou versos a l’estómac
No tinc prou versos a l’estómac.
L’instint em provoca ventre amunt
desplegar en grau suprem les evidències,
factors casuals que m’han cargolat les mans.
Capbussada en un desfici dolç,
sense por, a puntetes mullo el desig
i el començo a digerir, entre plecs.
Ha arribat l’hora, l’anatomia té variants;
al ritme dels teus dits puc decidir.
Deixa que et pregunti
lletres amb vocals majúscules:
Vols delimitar-te amb mi?
Versos que reflecteixen desitjos, desitjos incontrolats per tu OhCapità
http://www.youtube.com/watch?v=JoFpgIbKSEs
1 comentari:
Laura!
Em delimitaré amb tu entre somriures i sentiments, ...
T'estimo, ... dit obertament a partir d'un pensament que l'ànima amb tot el cor m'ha xiuxiuejat!!!
jordi
Publica un comentari a l'entrada