Enllustrador
Els refrecs cauen sobre la roba estesa
del terrat. Amb la pell blanca ajup
la sexualitat sense fils, a la vora de l’ampit.
Les heures s’aferren al codi genètic i
a la cremallera fatídica de la goma aràbiga.
El gran dic sec s’extravia massa prop
del llot, incloses totes les baules
que engoleixen la porta del terrat.
És l’autoservei per desfer-se dona.
Laura Dalmau©
2 comentaris:
Dur, però magnífic, aquest poema. M'admira la facilitat amb què fas passes endavant, Laura!
Una abraçada.
Gràcies Albert. Les passes poètiques sempre a poc a poc i amb molta il·lusió ;O)
Publica un comentari a l'entrada